NOTA DE PREMSA
Divendres, 10 de juliol de 2009
La presentació de l’Anuari 2009 i del llibre del 2n Congrés mostren el paper creixent del Tercer Sector a la societat catalana
El Tercer Sector reivindica el seu paper en la defensa dels més vulnerables, el desplegament dels serveis socials i la participació ciutadana en la vida pública
Durant els transcurs de l’acte públic “ Tercer Sector: compromís per la inclusió i la cohesió socials”, on es va presentar l’Anuari 2009 del Tercer Sector social i el Llibre del 2n Congrés del Tercer Sector, la Taula d’entitats del Tercer Sector social de Catalunya va presentar la nova Junta Directiva que va ser escollida en la XVIII Assemblea General de l’organització per un mandat de tres anys.
La nova Junta Directiva la composen 11 persones en representació del conjunt de més de 3000 entitats socials que aglutina la Taula del Tercer Sector. La nova presidenta és Àngels Guiteras, de la Federació Catalana d’entitats d’ajuda al Drogodependent, una persona amb una important i destacada trajectòria en el tercer sector.
Durant el seu discurs de benvinguda la nova presidenta va afirmar que “el tercer sector som la representació dels més vulnerables i dels sectors sotmesos a l’exclusió social. En aquest sentit el tercer sector aporta una gran contribució a la democràcia fent que tots els sectors de la societat estiguin representats i els drets socials arribin cada cop més a tots i totes”
La nova presidenta també va destacar ”que davant del pessimisme que provoquen les dades sobre la crisi i sobre el creixement de la pobresa, volem reafirmar des de la nova Junta Directiva de la Taula l’optimisme i la voluntat del Tercer Sector Social de multiplicar la força ciutadana per fer una Catalunya més inclusiva”
L’Anuari 2009 del Tercer Sector social de Catalunya
L’Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya és una iniciativa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i de l’Observatori del Tercer Sector que mostra la realitat del conjunt de les entitats no lucratives que treballen a favor dels col·lectius més vulnerables de la societat.
L’elaboració del Llibre blanc del tercer sector civico-social (2003) va aportar les primeres xifres del sector i va analitzar la seva situació. Des d’aleshores no s’havia fet una actualització d’aquelles dades. L’Anuari 2009 s’ha realitzat entre el gener del 2008 i el maig del 2009 i hi han participat gairebé 1.000 entitats del tercer sector social a Catalunya.
Un període de creixement
El tercer sector social ha viscut un fort creixement en els darrers anys, alhora que s’ha incrementat també el seu impacte. Ha passat de ser un sector emergent a tenir una presència social i un nivell d’activitat molt rellevants. La comparació de les dades de l’Anuari 2009 amb les dades del Llibre blanc de 2003 mostra aquesta evolució:
| Llibre blanc 2003 | Anuari 2009 | |
| Nombre d’entitats | 5.600 | 7.500 |
| Volum econòmic |
900 milions d’euros |
5.550 milions d’euros 2,8% del PIB català |
| Nombre de persones contractades | 52.000 | 100.000 |
| Nombre de persones voluntàries | 155.000 | 245.000 |
| Nombre de persones destinatàries (*) | 1.000.000 | 1.700.000 |
(*) El nombre de persones destinatàries és una estimació de les persones que han participat en algun moment en les activitats realitzades per les entitats.
Un període de maduració i millora
a. Les persones
El tercer sector social català ha doblat el nombre de ciutadans i ciutadanes compromesos, de forma professional o voluntària, en l’acció social, i compta avui amb equips molt sòlids i compromesos. Una entitat “mitja” està formada actualment per 84 persones. Un 62% de les entitats tenen persones contractades i un 83% compten amb voluntariat en els seus equips. Les dones continuen essent majoritàries al voluntariat (66%) i a l’equip remunerat (73%), tot i que la presència d’homes als equips de voluntariat s’ha incrementat significativament passant d’un 24% l’any 2003 a un 34% en l’actualitat. El 41% del voluntariat té més de 50 anys.
b. El finançament
El volum econòmic del sector ha crescut i també ho han fet els pressuposts anuals de les entitats. Però el marc financer de les entitats segueix essent fràgil ja que bona part dels ajuts i dels encàrrecs públics són finalistes i ajustats als serveis, i hi ha dificultats per a disposar de finançament estructural i per afrontar inversions. El pressupost mig anual de les organitzacions se situa al 2009 en 766.000 euros mentre que a l’any 2003 era de 380.000 euros. Els contractes de serveis, tant públics com privats, han crescut i representen un 18,6% del total. Els convenis amb les administracions públiques han assolit gairebé una desena part (un 9,8%). És d’esperar que aquesta tendència tingui continuïtat ja que els convenis representen una col·laboració més estable entre el sector públic i el tercer sector social que les subvencions (un 32,8% dels ingressos). Els donatius privats (12,2%) i les quotes periòdiques de socis i col·laboradors (21,4%) representen l’altra tercera part dels ingressos.
c. El funcionament de les organitzacions
Les organitzacions han avançat molt en l’establiment de processos de millora organitzativa i en el seu compromís amb la qualitat. De fet, gairebé dos terços de les entitats amb un volum pressupostari d’entre 1 i 2 milions d’euros tenen un sistema de gestió de qualitat. Les TIC ofereixen molts avantatges al sector social: fomenten la participació, faciliten el flux d’informació, permeten sistemes de gestió i informació més horitzontals i propers que s’adiuen als valors del sector, etc. Actualment el mitjà de comunicació més utilitzat és el propi web (67%) mentre que el 2003 s’utilitzava en un 14% d’entitats.
d. Les relacions i el treball en xarxa
L’esforç de treballar plegats, la consolidació de les entitats de segon nivell i la constitució de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han tingut un gran impacte en el sector aquests darrers anys, especialment en termes de reconeixement, capacitat d’incidència política i projecció pública. Avui el 79% de les entitats formen part d’estructures de segon nivell. Les entitats socials també han avançat molt en l’objectiu que, des de la corresponsabilitat, les relacions de col.laboració amb els poders públics vagin més enllà del finançament. Així, un 34% de les entitats participen en òrgans consultius mentre que el 2003 eren un 26%.
El llibre del 2n Congrés del Tercer Sector Social
Ara fa poc més de tres mesos la Taula del Tercer Sector va reunir a la Farga de l’Hospitalet més de 1.200 persones per a reflexionar sobre les noves necessitats de la societat i els reptes del Tercer Sector. Sota el lema “Un sector al servei de les persones” es va debatre sobre els efectes de la crisi i sobre el paper del Tercer Sector en el desplegament del nou sistema de serveis socials.
El congrés va servir per deixar patent el paper creixent de les organitzacions no lucratives en la nostra societat i es va cloure amb la lectura d’un manifest per part de la Junta Directiva de la Taula. Un manifest de deu punts que constitueixen el full de ruta del Tercer Sector. Els dos primers parlaven de dues qüestions cabdals: la prioritat en la lluita contra la pobresa i l’exclusió en el context de crisi, i el desplegament amb recursos i eficàcia del sistema de serveis socials.
Aquest trobada s’ha materialitzat en el Llibre del 2n Congrés, una publicació que reflecteix el que va passar aquells dos dies de març a L’Hospitalet.
La nova Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector
En l’acte de les 18h00 es farà una presentació pública de la nova Junta Directiva que haurà estat escollida prèviament en la XVIII Assemblea General de la Taula del Tercer Sector per mandat de tres anys.
La nova Junta Directiva la composaran 22 persones en representació del conjunt de les més de 3000 entitats socials que aglutina la Taula del Tercer Sector.
El Tercer Sector Social, un actor necessari a la nostra societat
La publicació de l’Anuari 2009, la celebració del 2on Congrés del Tercer Sector i el context de crisi i de desplegament del sistema de serveis socials posa al damunt de la Taula la necessitat de les entitats no lucratives en la cohesió social del nostre país.
Segons ha declarat Carles Barba, President de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, “a Catalunya hi ha un gran moviment social de milers d’entitats i persones que des de fa anys treballa pel bé comú i està compromès amb els que tenen més dificultats. Això és un tresor de gran valor que convé preservar”.
Tots aquests fets posen de manifest, una vegada més, la importància estratègica del Tercer Sector Social per a la cohesió i el benestar del conjunt de la societat catalana. Des de la corresponsabilitat pública, el tercer sector reivindica la seva triple funció social que alhora és un triple compromís.
Barcelona, 9 de juliol de 2009
Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Mar Alegret
678 524 650
tercersector.cat
anuaritercersectorsocial.cat