El Congrés rebutja fer inembargables els ajuts d'urgència social
El partits no es posen d’acord sobre les diverses lleis que caldria modificar per impedir-ho.
La Comissió de Justícia del Congrés ha rebutjat, amb el vot del PP, una proposició no de llei presentada per Compromís-Equo per sol·licitar al Govern que modifiqui la Llei d'Enjudiciament Civil de manera que es prohibeixi l'embargament de les ajudes d'emergència social.
El diputat valencià Joan Baldoví va alertar de l’"absurd administratiu" que s'està donant en molts ajuntaments espanyols que, d'una banda, concedeixen ajudes econòmiques d'emergència a alguns ciutadans per, tot seguit, recuperar aquests diners amb una ordre d'embargament en detectar-se que el beneficiari té deutes pendents (multes, impostos, etcètera).
"Una regidoria actua de forma cega respecte al que ocorre en la regidoria del costat. I a la ceguesa de l'Administració cal sumar l'automatisme de les entitats financeres", criticava, recordant que les ajudes d'emergència social són "l'últim dic per evitar que es desencadeni la misèria" en tenir objectius finalistes per a la compra d'aliments, el pagament del lloguer o la hipoteca, o l'abonament de factures de subministraments bàsics.
Per això, Compromís volia que l'Executiu modifiqués la Llei d'Enjudiciament Civil i inclogués els ingressos de les ajudes finalistes objecto d'emergència social atorgades per les administracions públiques en l'article que declara inembargable el salari, sou, pensió, retribució o el seu equivalent que no excedeixi del Salari Mínim Interprofessional (SMI).
El popular Telmo Martín, per la seva banda, va recomanar a Baldoví que presenti aquesta iniciativa en la Comissió d'Hisenda, la que al seu judici és competent per abordar aquest problema, al que no es pot donar resposta a través de la Llei d'Enjudiciament Civil perquè aquesta només s'aplica als embargaments ordenats per sentència judicial, i no als administratius. "En l'àmbit judicial segurament no prosperaria cap embargament per ser les prestacions socials d'emergència sempre inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI)", va postil·lar.
Per això, entén "més idoni" que aquesta regulació es faci modificant la Llei General de Subvencions, "establint què ajudes i subvencions d'emergència social i fins a quina quantia són inembargables"; i també canviant el Reglament General de Recaptació per "pensar en un procediment urgent tant per aixecar l'embargament com per a la devolució de les quantitats que efectivament s'haguessin lliurat a l'Administració corresponent".
També caldria, canviar la Llei General Tributària, que és la que regula l'embargament de béns i drets i reconeix la possibilitat de declarar-los inembargables en alguns casos, encara que sense fixar a través de quina llei ha de fer-se. Alguna cosa que, en entendre de Martín, hauria de dur-se a terme a través d'una "disposició legal específica amb una clara vocació sistemàtica".
En qualsevol cas, Martín va rebutjar que aquest procedir sigui "cap absurd administratiu" ni suposi "un funcionament anòmal de les administracions públiques" ja que en alguns casos l'embargament es pot haver aprovat abans de la concessió de l'ajuda o pot haver-ho ordenat una administració diferent a la qual concedeix el subsidi d'emergència, i que sempre ha de dur-se a terme per complir la normativa.
