La Taula del Tercer Sector urgeix a solucionar la desprotecció de la nova pobresa
Demana que la Renda Mínima d’Inserció sigui a Catalunya l’embrió d’un nou mecanisme de garantia i complement de rendes.
La Taula del Tercer Sector va presentar el passat dia 13 l’informe ‘Nova pobresa i renda mínima d’inserció’ en el marc del Cicle de Debats ‘Catalunya Social’. L’informe analitza la ineficiència actual del sistema de RMI vigent a Catalunya davant la irrupció d’una nova pobresa amb la crisi econòmica, i proposa que la RMI sigui l’embrió d’un nou mecanisme de garantia i complement de rendes a Catalunya que doni resposta a la situació de desprotecció social que afecta milers de famílies.
Aquest nou Cicle de Debats de la Taula del Tercer Sector, que té una periodicitat mensual, compta amb el suport del Diari Ara i de l’Ateneu Barcelonès. Més de 200 persones procedents d’entitats socials, d’institucions acadèmiques i ciutadanes, i de les Administracions van assistir en aquest segon debat.
En l’informe, que ha estat elaborat pel politòleg Ernest Gutiérrez per a la Taula del Tercer Sector, s’hi alerta de la desprotecció social actual de la nova pobresa, i que la inhibició i el retard en la reforma de la RMI ha esdevingut avui a Catalunya un factor afegit de risc d’exclusió social.
Segons l’informe cal abordar el debat d’una reforma de la RMI i dels sistema de rendes mínimes a Catalunya amb “certa força, amplitud i transversalitat com per situar aquesta qüestió en l’agenda política, ja no des d’un punt de vista d’ideals sinó per la necessitat improrrogable de posar fil a l’agulla davant la desprotecció social de la nova pobresa”. Una reforma que hauria d’evitar reproduir la lògica incremental i fragmentària dels sistema actual, per avançar cap a un sistema de mecanismes de garantia i complement de rendes (treball, assistencials, etc.) per atendre l’heterogeneïtat de situacions de privació econòmica que ha provocat la crisi econòmica.
Aquesta reforma també haurà de significar un augment significatiu de la despesa. La RMI només representa avui entorn el 0,5% de la despesa pública de la Generalitat de Catalunya, i a una distància entre quatre i deu vegades inferior als dos models diferents implementats per Navarra i Euskadi. Només 25.209 persones reben la RMI a Catalunya, en un moment en què hi ha 352.500 llars que tenen uns ingressos inferiors a 9.000 euros anuals, i 240.100 persones assalariades (que tenen algun tipus de feina) que cobren menys de 650 euros al mes.
