Gairebé la meitat de les famílies afectades per un desnonament tenen feina

Un 40% de les famílies afectades per un procés de desnonament cobra menys de 749 euros al mes, una xifra que ascendeix fins al 65% en el cas de les famílies monoparentals. Amb aquests ingressos "la classe treballadora no pot assumir ni el lloguer ni la hipoteca i es veuen abocats al desnonament. Quan baixen els ingressos augmenten els desnonaments", va denunciar el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macias, durant la roda de premsa de presentació de l'informe 'Emergència habitacional a Catalunya', que ha elaborat aquesta entitat, l'Observatori DESC, la UAB i l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

Des del 2008 fins al 2014 es van produir 115.000 execucions hipotecàries i 54.520 desnonaments, i més de la meitat tenien menors a càrrec. Les entitats han qualificat la situació d'"emergència habitacional". Consideren "insuficient" el parc de lloguer social de Catalunya (60.000 habitatges) i xifren en 440.000 els pisos socials que Catalunya necessitaria segons els paràmetres europeus. "No hauria de ser un problema quan hi ha 448.356 pisos buits", ha assegurat Macias, que ha denunciat que Catalunya Caixa està al capdavant del rànquing d'entitats bancàries que més desnonaments han executat.

L'informe també constata un augment de l'infrahabitatge i del fenomen conegut com a amuntegament, és a dir, famílies que comparteixen pis amb altres famílies. Un 14% de les llars catalanes estan constituïdes per famílies que comparteixen casa i un 59% tenen menors a càrrec.

L'estudi també posa de relleu els efectes dels desnonaments sobre la salut i els infants. El 40% dels homes enquestats i el 55% de les dones declaren que tenen mala salut, quan la mitjana catalana és del 15 i el 19%, respectivament.

Migranya, mal de cap freqüent, angoixa i, sobretot, trastorns mentals, com depressió, són els principals problemes de salut que desenvolupen les persones que han de fer front a un desnonament.  Un 87% té risc de patir problemes de salut mental mentre que la mitjana catalana és un 13%. La meitat dels nens desenvolupa símptomes de tristesa per aquesta situació quan en la població infantil general és un 10%. A més, també repercuteix en el seu rendiment escolar ja que el 80% de les famílies es veuen obligades a canviar d'escola.