La Taula del Tercer Sector demana passar del ‘Pla’ a un ‘Pacte’ contra la pobresa

Els presidents i presidentes de les 33 federacions d’entitats socials que conformen la Taula del Tercer Sector, i la seva presidenta Àngels Guiteras, es van reunir el 25 de juny amb al President Mas en una ‘cimera’ de més de dues hores que es va celebrar al Palau de la Generalitat. El president Mas va estar acompanyat, entre d’altres, per la vicepresidenta i  consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, pel conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, pel secretari de Govern, Jordi Baiget, i pel secretari d’Habitatge, Carles Sala.

Durant la trobada, la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras va demanar al president Mas que dediqui tots els esforços perquè el Pla contra la pobresa presentat fa poques setmanes, esdevingui en el futur un Pacte de tots els partits, en resposta a la persistència de la situació d’emergència social que viu el país. Per les entitats socials, la concertació d’un gran Pacte permetria impulsar polítiques de més estabilitat, ambició i compromís en l’objectiu de la lluita contra la pobresa.

La trobada també va servir per fer balanç del Pla de Suport al Tercer Sector Social, signat el setembre de 2012, el qual ha permès mantenir un alt nivell d’interlocució del Tercer Sector amb el Govern durant tota la legislatura. Una interlocució que va ser molt ben valorada per les entitats socials durant la trobada, pel seu caràcter interdepartamental, transveral i liderat des del Departament de la Presidència.

En el balanç del Pla de Suport al Tercer Sector Social s’hi ha destacat que ha permès assolir avenços com:

• El pas de subvenció a concert de les places de llar residència i centres ocupacionals per a discapacitats: de les 10.865 places que encara es pagaven amb subvenció el 2012, a finals de 2015 el 80% hauran passat ja a concert.
• L’aprovació i posada en marxa l’any 2014 d’un pla específic d’ACCIÓ per ajudar les entitats socials a internacionalitzar la seva activitat i a accedir a fons europeus.
• La coordinació estable amb el Dep. d’Ensenyament per involucrar les entitats socials en el procés de generalització paulatina del Servei Comunitari a 3r i 4t d’ESO.

Tanmateix alguns dels objectius que preveia el Pla encara no s’han assolit, com:

• Modificar la llei de serveis socials per desenvolupar un nou sistema de concertació dels serveis socials d’acord amb les possibilitats que ofereixen les noves directives europees.
• Garantir el pagament sense retards de les subvencions (bestretes incloses), i potenciar nous instruments per a abordar els problemes financers de les entitats derivats d’aquests retards.

Alhora, en la cimera amb el President Mas també es van abordar les propostes que la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha fet durant aquesta legislatura al Govern en polítiques socials i en enfortiment del Tercer Sector. Durant les dues cimeres celebrades aquesta legislatura amb el President Mas, el 2013 i 2014, la Taula del Tercer Sector ha plantejat 24 propostes, però només 6 s’han assolit plenament, 8 s’han assolit parcialment i 10 han quedat pendents.

Entre les mesures proposades per la Taula del Tercer Sector i que han quedat pendents ressalten, entre d’altres:

• La creació d’una prestació que asseguri uns mínims ingressos a les prop de 34.000 famílies catalanes amb fills a càrrec i que no tenen cap ingrés.
• La reforma de la Renda Mínima d’Inserció.
• Doblar els efectius actuals del parc públic d’habitatges de lloguer social.
• Impulsar l’ocupació dels joves i la capacitació de les persones més afectades per la crisi.
• Mantenir i potenciar els programes per a la inserció a l’empresa ordinària de les persones amb discapacitat i els col·lectius de risc.

Pel què fa al compromís de la lluita contra la pobresa de Govern i partits polítics, la Taula del Tercer Sector lamenta la insuficiència i manca de concreció de moltes de les 158 mesures aprovades al Ple monogràfic sobre la pobresa de març de l’any passat:

• Prop del 40% de les 158 mesures feien referència al disseny de polítiques públiques (normes, marcs, criteris, plans, etc.), instruments d’anàlisi i/o avaluació; el 30% a canvis en la gestió i els dispositius organitzatius; i només un 30% de les mesures estaven vinculades a l’atenció directa i cobertura de necessitats bàsiques.

• El 90% de les mesures no incloïen cap element econòmic objectiu ni compromís pressupostari.

• El Govern ha justificat posteriorment el compliment del 47% de les mesures mitjançant accions, serveis o recursos que no són nous, ni s’han creat ad hoc per tal de donar compliment a les mesures aprovades; un 26% de les mesures realitzades han implicat algun grau de canvi; i un 31% han estat accions que, si bé existien, s’han redimensionat en ocasió o en paral·lel al resultat del Ple monogràfic.