La Taula del Tercer Sector presenta 12 propostes d’actuació al President Mas

Les propostes se centren en temes com la Renda Mínima d’Inserció, la llei de la Dependència, els Centres Especials de Treball, les polítiques d’accés a l’habitatge, l’atur juvenil o les beques escolars, entre altres.

Content
Esquerra

La Taula d’entitats del Tercer Sector ha presentat aquest dimarts un plec de 12 propostes d’actuació al President Mas en una ‘cimera’ amb les entitats socials del país, de prop de dues hores que s’ha celebrat el Palau de la Generalitat. Per part de la Taula del Tercer Sector hi ha participat la seva presidenta, Àngels Guiteras, i els presidents o representants de les seves 32 federacions d’entitats membres que representen prop de 4.000 entitats socials. Per part del govern, el president Mas ha estat acompanyat pels consellers de Benestar Social i Família, Neus Munté i d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.

Durant la reunió, que ha durat prop de 2 hores, la Taula del Tercer Secor ha fet arribar un plec amb les 12 propostes d’actuació següents:

Proposta 1: Les entitats socials li demanem que el Govern redueixi, simplifiqui i
compacti la gran diversitat d’ajudes i prestacions socials existents, entre les quals
també la Renda Mínima d’Inserció, en una única prestació social bàsica que garanteixi els mínims ingressos a aquelles persones i famílies que no tenen recursos propis per a viure una vida digna. Aquesta nova prestació social bàsica permetria simplificar, agilitar i reduir costos de gestió i de control, i alhora facilitar-ne l’accés als ciutadans. I es podria completar amb l’establiment de molt poques
prestacions complementàries ben integrades.

Proposta 2: Les entitats socials no podem ni volem deixar de donar atenció a les persones que queden situades en els darrers esglaons de la cadena de la reinserció
de la societat. Per aquest motiu li demanem reemprendre la col•laboració amb el Departament de Justícia en els programes de rehabilitació de reclusos, tant a l’interior com a l’exterior dels recintes penitenciaris. Actualment el Departament ha limitat en gran mesura aquesta col•laboració i ha retallat programes de tot tipus, com formatius, d’inserció sociolaboral, de drogodependències, de salut, de mentoria
social o de pisos assistits, hipotecant un treball conjunt públic-privat que durant
anys havia estat modèlic.

Proposta 3: Seguint el precedent de la ‘Marató contra la Pobresa’, li proposem que el Govern impulsi una nova iniciativa destinada a potenciar la solidaritat ciutadana i canalitzar recursos cap a les entitats socials. Una nova iniciativa que desitjaríem que aquest cop no fos de caràcter puntual, sinó que esdevingués el primer pas per disposar a Catalunya d’un nou instrument permanent –com tenen altres països- destinat a envigorir aquesta solidaritat per reforçar amb recursos privats aquells projectes i entitats que són i seran necessaris per a la cohesió i el progrés social de Catalunya.

Proposta 4: Les entitats socials que col·laborem des de fa anys amb el Departament d’Empresa i Ocupació en activitats d’intermediació laboral, li demanem que la Generalitat preservi el model català de participació del Tercer Sector en la formació i la inserció sociolaboral dels col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat de treball. Es tracta d’un model únic a tot l’Estat, que ha demostrat fins ara la seva eficàcia i eficiència per inserir en l’empresa ordinària els col·lectius especials, i que els nous models europeus i estatals de grans agències de col·locació podrien fer desaparèixer. Li demanem que el Departament estableixi contractes-programa amb aquestes entitats, i que la futura Llei d’Ocupació de Catalunya no només mantingui aquest model sinó que el potencïi i el consolidi.

Proposta 5: En el cas dels Centres Especials de Treball, concebuts per donar feina a les persones que no poden incorporar-se al mercat ordinari, el Govern central no garanteix, un any més, el pagament del 50% del sou mínim interprofessional, com marca la llei. Actualment, a Catalunya hi ha més de 200 CET que donen feina a 8.700 persones d’especial dificultat i el finançament públic és un pilar bàsic per a la viabilitat del manteniment d'aquesta ocupació. Per aquesta raó, cal que el Govern català concreti urgentment el finançament per enguany - aplicant una acció positiva en la distribució dels recursos que permeti la creació de nous llocs de treball- i liquidi els imports pendents des de 2010. Per a treballar pel futur, és necessari crear un espai de treball estable per definir una estratègia en la definició d'un model d'inserció laboral de persones amb discapacitat. Finalment, accions com la revisió de les acreditacions dels CET -garantint que aquests responguin efectivament a la seva missió esperada- i l'aposta per la reserva social en la contractació pública són mesures d'elevat impacte sense cap cost econòmic.

Proposta 6: Les entitats financeres tenen a Catalunya prop de 100.000 pisos buits,
i ens caldria un parc d'almenys 230.000 habitatges de lloguer social per atendre  les necessitats actuals de la població catalana més desafavorida. El govern central va acordar a principis d’any amb 33 entitats financeres la creació del Fondo Social de Vivienda, que a causa d’un mal plantejament està resultant un fracàs: fins avui
només 89 famílies han accedit a algun dels 6.000 habitatges del Fondo. Per això proposem que el Govern català negociï amb les entitats financeres presents a Catalunya i amb el SAREB, la cessió a la Generalitat d’una part del seu estoc d’habitatges desocupats a fi de doblar els efectius actuals de parc públic i social d’habitatges de lloguer. A més, oferim que les entitats del Tercer Sector especialitzades en aquest àmbit col•laborin amb el Govern en la gestió d’aquest
parc de lloguer social.

Proposta 7: Tot i que aspirem a que la Generalitat pugui oferir tan aviat com el seu pressupost ho permeti una prestació garantida a totes les famílies amb fills a càrrec perquè puguin assumir plenament llurs responsabilitats envers els seus fills, li demanem que ara, en la situació d’emergència social que vivim, i tot essent conscients de les dificultats econòmiques del Govern, de forma provisional i excepcional el Govern estengui i garanteixi els programes de beques escolars, no només les relacionades amb l’alimentació sinó també amb l’educació.

Proposta 8: Proposem oferir a tots els adolescents i joves de Catalunya inactius una oferta de segones oportunitats formatives tant en l’àmbit de la formació ocupacional com en el de la formació professional; complementat amb una cobertura de beques de transport o beques-sosteniment que garanteixin que no existeixen barreres a la formació mentre les taxes d’atur no tornen a uns índexs equivalents als d’abans de la crisi. Proposem impulsar, doncs, un ambiciós pla de
reentrada al sistema reglat per als adolescents i joves que l’han abandonat prematurament, per mitjà d’escoles, PQPI, mòduls de formació d’adults o altres dispositius de segona oportunitat i recuperar les polítiques actives d’ocupació.

Proposta 9: Demanem que el Govern defensi, impulsi i plasmi en una llei pròpia un model català de promoció de l’autonomia i atenció a la dependència, que ens permeti que els importants recursos que la Generalitat i els Ajuntaments catalans ja destinen a aquesta política fonamental del nostre sistema de benestar, i que són complementats pel Govern de l’Estat en una proporció, el 20%, que queda molt lluny del 50% que preveia la Llei, els puguin gastar i assignar d’una manera més realista, eficient, equitativa i adequada a les necessitats reals de les nostres persones dependents i les seves famílies.

Proposta 10: Sol·licitem que el Govern apliqui i impulsi amb urgència el Pla de Prevenció i Atenció a la Cronicitat, que considerem que haurà d’implicar necessàriament un traspàs molt important de recursos econòmics des de l’àmbit sanitari a l’àmbit social. El Pla també haurà de revertir la tendència tradicional i actual de priorització de recursos cap a l'atenció hospitalària molt especialitzada, en
detriment dels serveis comunitaris i l'atenció primària i sociosanitària, que en l’actual context de retallades és difícil d’entendre. L’aplicació del Pla creiem que també comporta construir una arquitectura institucional diferent a l’actual, que permeti una acció de govern més transversal, una visió dels problemes de salut
més integral i sociosanitària, i l’assumpció de noves responsabilitats i lideratge des
de l’àmbit social.

Proposta 11: Demanem que el Govern agilitzi els passos necessaris per complir el
compromís assumit en el Pla de Suport al Tercer Sector de simplificar els procediments de sol•licitud, tramitació i justificació de subvencions. Les entitats socials hem d’esmerçar moltes energies inútils per complir requeriments desproporcionats i a vegades absurds en relació a les subvencions de la Generalitat,
i amb duplicitats i criteris contradictoris entre els Departaments. Fa dos anys vam presentar un informe amb el nostre diagnòstic i propostes, però els problemes identificats no han millorat sinó que fins i tot han empitjorat, especialment pel que
fa al requisit incomprensible d'haver de justificar amb factures originals les despeses del projecte que la Generalitat no ha subvencionat.

Proposta 12: Demanem que el Govern aprovi una instrucció que permeti garantir
que, en el marc de la Llei de Contractes del Sector Públic, els procediments de contractació pública de serveis d’atenció a les persones preservaran l’eficàcia i la qualitat dels serveis. Perquè les subhastes, les ofertes temeràries i la devaluació dels requisits de solvència i qualitat, que s’estan estenent entre algunes Administracions, no són admissibles en els serveis d’atenció a les persones i perjudiquen els objectius de cohesió social que tots defensem.

Aquesta reunió, que a partir d’enguany es repetirà anualment, era un dels compromisos que el Govern i la Taula del Tercer Sector van establir en el ‘Pla de Suport al Tercer Sector Social’ que van signar el passat 17 de setembre (DOGC 6241, 26.10.2012, mesura 36).