"La vida associativa és fonamental per millorar la qualitat de vida"

1. Vostè defensa que cal mobilitzar la societat civil amb l’objectiu de recuperar la democràcia impulsada des de la base. Com s’ha de promoure la força d’aquesta societat civil? I com aquest poder social pot reforçar la presa de decisions? 

La unitat de poder més ignorada són les associacions locals. Aquestes són la sala de màquines del canvi, impulsat per la comunitat des de zero. Les associacions són clubs, grups, organitzacions i xarxes de ciutadans i ciutadanes no remunerades, que creen la seva visió i implementen les accions necessàries per fer realitat la seva visió. Poden ser formals, com una associació de residents d’una comunitat, o informal, com un club de lectura.

"Associació" és la paraula col·lectiva per a ciutadania. Com un ocell ho és per a una bandada, un ciutadà ho és per a una associació i és dins d’aquest domini quan els dons, les habilitats, les passions i els coneixements d’un individu, quan s’uneixen als dels seus veïns, es poden amplificar i multiplicar. És quan el tot es torna més gran que la suma de les seves parts. Hannah Arendt ha parlat molt sobre la necessitat d’assegurar que el cos polític tingui un cervell. El cervell es desenvolupa enfortint la vida política en l’àmbit associatiu. Això redueix la polarització i millora el múscul cívic que permet a la població local participar plenament en la vida cívica. La gent pensa en la vida cívica com votar i ser voluntari, necessitem ampliar el repertori de les persones perquè entenguin el valor de la participació en la vida cívica en tots els nivells. 

Hi ha diversos tipus d’associacions. Algunes són molt formals amb directius electes i membres que paguen quotes i que funcionen segons uns principis. D’altres, són molt informals i algunes no tenen ni nom ni directius formals o membres. Algunes són comunitats de fe. Algunes estan organitzades per abordar problemes socials urgents, com un grup comunitari de vigilància del crim. Altres associacions s’organitzen al voltant de l’esport, el gènere, les arts, la cultura o les habilitats i interessos especials. Finalment, algunes associacions s’organitzen segons la proximitat física, com les associacions de veïns i els grups de millora de la comunitat. El treball i les funcions principals d’aquestes associacions les fan les persones residents locals de forma voluntària. La vida associativa és fonamental per millorar la qualitat de vida fins al final.

2. En aquesta reconstrucció social, vostè fa molt èmfasi en el paper de les xarxes informals. Quines són i per què defensa que són clau?

Les associacions locals contribueixen a la democràcia local a través de tres maneres. 1) Aquestes arriben a un gran nombre de persones. Les organitzacions locals poden involucrar-se i arribar a moltes més persones en l’acció local que les institucions. La barreja de membres sovint representa la majoria de persones de la comunitat i, per tant, poden influir en gran mesura i ampliar nova informació, així com animar a més persones a participar en l’acció comunitària. 2) Donen forma a les actituds i els comportaments dels membres. Les associacions són un dels fòrums més poderosos disponibles a la societat per donar forma a la cultura local. Estableixen normes i proporcionen incentius per a noves formes d’acció comunitària. 3) Mobilitzen els seus membres perquè actuïn en molts temes diferents. Si bé una associació pot estar enfocada a una funció particular, a la pràctica tendeix a assumir múltiples funcions que van més enllà del seu propòsit principal. Per exemple, un grup de gent gran pot donar la benvinguda a persones que acaben d’arribar-hi, una associació de productors alimentaris pot adoptar terrenys públics i cuidar-los i un grup de l’església pot començar a organitzar-se en la comunitat. En moltes comunitats geogràfiques, gran part de les millores comunitàries són el resultat directe o indirecte dels esforços de les associacions locals. 

3. Com les administracions públiques, responsables de desenvolupar les polítiques socials que han de pal·liar les desigualtats, poden incorporar aquesta força social?

Poden fer-ho recordant que, si bé són els responsables de desenvolupar les polítiques socials i reduir les desigualtats, no tenen el monopoli de totes les millors solucions. Hi ha dues eines necessàries per al canvi social i la igualtat duradora. Una, és institucional i, l’altra, és associativa. Necessitem ambdues i els bons legisladors entenen això. 

4. Per a la reconstrucció social és indispensable millorar la relació i la coordinació entre el sector públic, el privat i la societat civil. Com s’ha de fer per aconseguir-ho? I què poden fer les entitats socials?

És necessari garantir que tots aquests sectors estan en una correcta relació entre si. En part, això es pot aconseguir a través de principis com la subsidarietat, on les entitats més grans no s’apropien de les funcions de les entitats locals més petites. Això implica no tractar el tercer sector com un representant de la comunitat i, en canvi, veure’l com un defensor de les comunitats locals. Les organitzacions socials haurien de preguntar-se: ‘Com ho fan les comunitats perquè els seus actius locals siguin productius en un sentit comunitari?’. La resposta a aquesta pregunta és que les comunitats abundants utilitzen mètodes que impliquen identificar i connectar productivament recursos locals no connectats. Cal començar per allò que els veïns poden fer per si mateixos com a associacions de ciutadans, sense cap ajuda externa. Després, mirar el que poden fer amb una mica d’ajuda externa. Finalment, una vegada aquests actius locals s’han connectat i mobilitzat per complet, els ciutadans decideixen col·lectivament què volen que els agents externs facin per ells. L’ordre és crucial. Quan comencem amb el tercer, que acostuma a ser l’habitual, descartem el poder ciutadà. Els mètodes que s’utilitzen canvien àmpliament, però, en el fons se centren a reunir recursos que abans estaven desconnectats i donar-los suport perquè es mobilitzin a través de l’acció ciutadana col·lectiva. Les organitzacions que donen suport a les comunitats locals necessiten treballar més en aquesta seqüència. Actualment, moltes organitzacions estan massa concentrades en la tercera qüestió. 

5. Durant la pandèmia, la societat civil organitzada ha estat capaç d’autoorganitzar-se per donar una resposta àgil a les necessitats socials de la Covid-19. Malgrat aquesta mobilització, creu que s’està perdent el sentiment de comunitat i de lluita pel bé comú o tot el contrari?

Existeix el perill que, a mesura que la sensació de crisi retrocedeix, tornem a la normalitat. Si bé la pandèmia ha causat molt patiment, també ha provocat una gran quantitat d’accions importants liderades per la comunitat. La pregunta que hem de fer-nos ara és, si això és així, si una cosa tan negativa com una pandèmia ha provocat la resposta de la comunitat, aleshores, quin seria un precipitant positiu? Crec que la comunitat necessita precipitants, però no succeeixen simplement. Per tant, necessitem invertir en aquests precipitants. Constructors i animadors de comunitat qualificats a pobles i veïnat són una forma de precipitar la comunitat.