Les regles de joc són les que són
Catalunya compta amb una llei que garanteix el dret a l'energia i protegeix les famílies en situació de vunerabilitat energètica. Les empreses subministradores han de complir amb la legislació i, en el cas d'Endesa, no pot ni saltar-se-la ni amenaçar amb talls de subministrament. El dret a accedir a un bé bàsic per a la dignitat de les persones està per sobre dels beneficis multimilionaris.
Catalunya té la sort de comptar amb una eina que protegeix les famílies en situació de vulnerabilitat energètica, la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Es va aprovar fa 4 anys per unanimitat al Parlament de Catalunya, però per a les empreses energètiques aquesta llei que garanteix un dret bàsic sembla que és paper mullat i encara més per a Endesa.
Enmig de les vacances, la companyia ha enviat una carta als ajuntaments reclamant el pagament de la meitat del deute de les factures impagades per 25.000 famílies pobres energèticament. O els consistoris paguen o a partir d'ara mateix, de l’1 d’octubre, “es veuran obligats a iniciar els procediments de suspensió de subministraments”. Endesa amenaça amb tallar la llum incomplint clarament amb el que marca la llei 24/2015 conforme cap família vulnerable acreditada per serveis socials municipals pot quedar-se sense un subministrament que és vital per a la dignitat de les persones.
Ningú pot amenaçar ni jugar amb els drets de les famílies i encara menys una empresa com Endesa que té uns beneficis nets multimilionaris de 1.500 milions d’euros anuals només en el 2018 (a l’any 2017 és pràcticament la mateixa xifra). 21 milions d’euros de deute de famílies pobres energèticament versus 1.500 milions de beneficis nets a l’any. Endesa reclama una mica més de l’1% dels guanys nets que aconsegueix en només 1 any. No cal dir res més.
Les regles de joc són les que són i ningú se les pot saltar, incloses les empreses privades. Res d’amenaces, compleixin amb la llei i tinguin la decència humana de condonar el deute a unes famílies que ni tan sols poden fer front al pagament d’un bé bàsic. És una qüestió de justícia social.
