Pals a les rodes de l’Europa social
L’auge del vot antieuropeu i d’extrema dreta en aquests comicis europeus és una expressió malsana del malestar social que viu el continent. En lloc d’exigir-li més a Europa, una part dels partits i de la ciutadania han optat per exigir-li menys, per tornar al passat. L’Europa social ho tindrà més difícil per avançar.
L’auge dels partits antieuropeus i d’extrema dreta en aquests darrers comicis europeus del 25 de maig poden dificultar, i molt, l’avenç de les polítiques socials a escala europea aquests propers anys. L’èxit d’aquests partits a França, Regne Unit, Dinamarca, Àustria, etc. amplifica el discurs dels qui, davant la crisi econòmica i social que persisteix al continent, opten per exigir-li menys a Europa, en lloc de demanar-li que vagi més lluny; opten per reclamar passos enrere, en lloc d’apostar per la millora i l’enfortiment de les estructures supranacionals compartides.
És una mala notícia per al progrés de l’Europa social aquests anys vinents. L’harmonització dels estàndars socials dins de la UE i el desenvolupament de polítiques comunes de cohesió social seran objectius més controvertits i qüestionats que abans, o fins i tot boicotejats, per una part significativa del nou Parlament Europeu. Les polítiques relatives a la immigració, l’asil i el moviment de persones se’n duran, probablement, les pitjors conseqüències d’aquest canvi de tendència. Però també totes les que tenen a veure amb l’atenció als més vulnerables, la redistribució de recursos i la disminució de les desigualtats socials.
Des del Tercer Sector Social i els actors de la societat civil que estem convençuts de la necessitat d’avançar cap a una UE amb competències creixents i reforçades en l’àmbit de l’equitat i la cohesió social, haurem de seguir fent pedagogia sobre la necessitat d’enfortir Europa si volem avançar en justícia social. Necessitem més Europa, no menys.
