Per una fiscalitat justa, equitativa, progressiva i suficient en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social
La pobresa creix de nou a Catalunya i s'enfila ja al 21%, segons dades de l'IDESCAT actualitzades fa pocs dies. La infància segueix sent el col·lectiu més castigat, però el que preocupa especialment és com la taxa de risc de pobresa augmenta en la gent gran, les dones i les persones estrangeres. En la lluita contra una pobresa crònica, necessitem totes les eines possibles i una d'elles és la fiscalitat justa. El sosteniment de l'Estat del Benestar és la millor garantia per reduir la pobresa i revertir les desigualtats, però per aconseguir unes polítiques fortes i valentes, és necessari introduir canvis en un sistema fiscal que, cada cop, és més regressiu i injust.
Content
Esquerra
El model fiscal actual ens empobreix. Ens empobreix com a ciutadans i ciutadanes, individualment, i també com a societat, col·lectivament. El sistema fiscal que tenim permet que, a Catalunya, les arques públiques ‘perdin’ 14.000 milions d’euros (1 de cada 5€) a causa del frau, l’elusió fiscal i l’economia submergida, segons càlculs de la GESTHA (Sindicat de Tècnics d’Hisenda), recursos que són imprescindibles per finançar polítiques socials (educació, salut, treball, serveis socials) destinades a reduir la pobresa i revertir les desigualtats.
Des de la Taula reclamem una reforma de les polítiques fiscals perquè si volem avançar en la garantia dels drets socials i la igualtat d’oportunitats, cal introduir canvis profunds en les polítiques predistributives i redistributives i, això, implica reestructurar el sistema fiscal perquè sigui just (tothom hi contribueix en proporció directa a la seva capacitat de pagament), equitatiu (a igualtat de rendes, tracte igual), progressiu (a major capacitat econòmica, major esforç fiscal) i suficient (ha de recaptar els diners necessaris per finançar un Estat del Benestar amb unes polítiques públiques universals i de qualitat). És una qüestió de justícia social.
Una fiscalitat justa és necessària i més si tenim en compte com evoluciona la pobresa a casa nostra. Les noves dades de l’IDESCAT, publicades fa pocs dies, han confirmat de nou el que ja fa molt temps que les entitats alertem: la pobresa s’ha cronificat, és més profunda i més estesa. La taxa de risc de pobresa creix de nou i ja és del 21,3% i el col·lectiu més castigat és la infància. Preocupa, i molt, com aquest risc de pobresa augmenta en la gent gran, les dones i les persones estrangeres i com també s’agreugen les privacions en necessitats bàsiques com l’energia, l’alimentació i l’habitatge.
No ens en sortim i ens cal disposar de totes les eines necessàries per poder lluitar contra la pobresa i les desigualtats, com una fiscalitat justa, però també ens cal que la pobresa sigui una veritable prioritat en l’agenda política, tant legislativa (per quan un ple monogràfic sobre pobresa al Parlament davant la gravetat de la situació?) com executiva (quan estarà la pobresa al centre de l’acció del Govern? I dels governs municipals que tot just ara comencen a caminar?).
Dreta
Temàtica
Banner
