"Hem d'adaptar-nos a cada realitat individual per atacar les causes de l'exclusió social"

Josep Quitet, president de Creu Roja Catalunya

Contenido
Izquierda
1. Enhorabona perquè vostè acaba de ser nomenat nou president de la Creu Roja a Catalunya. Vostè està vinculat amb la institució des de fa 40 anys, quan va entrar a formar-ne part com a voluntari, i fins ara n’ha estat vicepresident, què li suposa haver fet aquest pas al capdavant de l’organització i quins reptes s’ha marcat? 
 
Ocupar la presidència em dona l'oportunitat de continuar implicant-me encara més en la institució i aportar l'experiència viscuda durant els darrers 40 anys per donar resposta als nous reptes social i fer front als solferinos d’avui. Entre els objectius que m'he marcat, hi ha el de promoure un nou impuls del voluntariat com a motor essencial amb el qual hem de comptar en tots els projectes de l’entitat. L'acció voluntària és indispensable per donar resposta a desafiaments tan importants com la cronificació de la pobresa o l'arribada de població migrant i refugiada. D'altra banda, a nivell més intern, volem potenciar la cohesió i homogeneïtzació de l’activitat de la Creu Roja perquè la nostra acció sigui coherent, homogènia i eficient arreu del territori.
 
 
2. La lluita contra la pobresa és un dels reptes principals de la institució. Diferents estudis i dades, i la pròpia experiència de les entitats socials, demostren com la pobresa s’està cronificant i feminitzant, com creu que s’ha d’atacar les causes que agreugen aquestes desigualtats?
 
La pobresa és un problema estructural complex que es manifesta de múltiples formes, per diferents causes i amb conseqüències diverses. Per això, és molt important diferenciar els col·lectius que es troben en situació vulnerable i els diferents perfils que hi ha i poder treballar-hi de manera transversal, adaptant-nos de forma específica a cada realitat individual per atacar les causes que provoquen l'exclusió social. 
 
Les famílies i dones amb infants a càrrec, els joves i les persones majors de 60 anys són els principals col·lectius atesos en els programes de pobresa de la Creu Roja. Cal continuar emprenent mesures per, no només pal·liar les necessitats bàsiques i específiques de cada persona afectada, sinó per, alhora, desplegar un model integral d’atenció per apoderar-les i potenciar-ne l’autonomia personal. 
 
 
3. Des de la Creu Roja, també esteu esmerçant molts esforços en garantir l’accés als subministraments bàsics. L’energia és un dret fonamental per assegurar una vida digna però, tot i això, es calcula que a Catalunya hi ha 400.000 persones que estan en situació de vulnerabilitat energètica i que no poden mantenir la seva llar amb una temperatura adequada. Quins programes i iniciatives desenvolupeu en aquest àmbit? Heu pogut fer avanços significatius en aquest primer semestre de l’any? 
 
La pobresa energètica és una cara més de la pobresa i per això hem volgut donar a les persones que la pateixen una atenció integral, més enllà del pagament de les factures. En els últims anys, aquest fenomen ha crescut de forma exponencial entre les persones que atenem, passant d’un 42% de les llars el 2011 a un 80% el 2018; és a dir, s’ha produït un augment de més de 40 punts en 5 anys.
 
Per això, d’una banda, els oferim recursos i capacitació per promoure l’estalvi i l’eficiència energètica a les llars, com arranjaments domèstics, lliurament de kits i electrodomèstics eficients, auditories energètiques i tallers per reduir-ne el consum. També els proporcionem assessorament individualitzat per tramitar bonificacions i revisar i optimitzar les condicions dels contractes. D’aquesta manera, 8 de cada 10 persones que atenem en projectes de pobresa afirma que ha pres darrerament alguna mesura per reduir la despesa energètica a la llar, com ara cuinar menys. A més, hem establert convenis amb empreses subministradores del sector per evitar el tall de subministraments a famílies vulnerables quan encara no tenen l’informe de serveis socials. Durant l’any passat vam poder millorar la situació de més d’un miler de persones en situació de vulnerabilitat energètica.
 
 
4. L’estiu acaba de començar i per davant tenim unes setmanes de calor que és sinònim d’un alt flux d’arribada de persones migrades i refugiades. A Catalunya, l’entitat ha atès el 2018 prop de 5.000 persones migrants arribades per costes i uns 4.000 sol·licitants d’asil. Com farà front l’entitat a l’arribada d’aquestes persones tenint en compte que des de la Creu Roja us encarregueu de la primera assistència humanitària? 
 
L’atenció a les persones migrants i refugiades s’emmarca en la nostra missió humanitària d’estar cada cop més a prop de les persones en risc de vulnerabilitat. La humanitat s’ha forjat a través de la seva història a partir dels moviments migratoris i això avui encara continua sent així. No obstant això, les rutes perilloses a través de la Mediterrània, les màfies que trafiquen i esclavitzen persones, les dificultats de moviments a través de les fronteres, la xenofòbia i el rebuig fan que aquestes persones que fugen per raó de la pobresa, de la seva supervivència o de conflictes armats pateixin una vulnerabilitat extrema.
Per tant, quan arriben aquí, hem de pensar que l’assistència no es redueix només als mesos d’estiu, ja que durant tot l’any atenem centenars de persones migrants que arriben a Catalunya.
 
Principalment, treballem amb elles en l’acollida oferint-los atenció humanitària per cobrir les seves necessitats bàsiques: salut, alimentació, higiene, assessorament i suport emocional.  Però més enllà de l’atenció directa, no estalviem esforços tant en l'acció com en el diàleg amb els governs, els agents socials i la societat civil amb l'objectiu que els Drets Humans s'estenguin a tots els nouvinguts, independentment de la seva situació administrativa, a més de demanar més capacitat d’acollida als estats membres de la UE.
 
 
5. Fa poc, la Creu Roja Catalunya ha fet balanç del programa ‘Bon Tracte a les Persones grans: promoció del tracte adequat i protecció enfront del maltractament’, vostès han fet públic que atenen més de 400 persones grans que han patit o estan en risc de patir maltractament. La gent gran continua sent un col·lectiu invisible? Què cal fer per abordar aquesta problemàtica social? I què podem fer des de la ciutadania?  
 
El maltractament de les persones d’edat avançada és una problemàtica que, tot i la incidència social, continua estant invisibilitzada. Es tracta, per tant,  d'un assumpte que mereix l'atenció i resposta de tota la societat i de tots els agents implicats, començant pel seu entorn més pròxim, per promoure una convivència en la qual no existeixi aquest tipus de violència.
 
De fet, donar resposta a les problemàtiques més freqüents que afecten la gent gran, com la soledat no desitjada, el deteriorament de les funcions cognitives, el maltractament o l’aïllament, i potenciar l’envelliment actiu i l’autonomia personal són aspectes fonamentals per a un envelliment satisfactori i participatiu. També cal treballar per mostrar la importància de combatre la soledat no volguda relacionada amb la manca de contacte i vincles amb altres persones. Per aconseguir-ho és important reforçar les xarxes de suport de les persones grans que es troben soles i que no volen estar-ho.

 

Derecha
Banner

Destacats