Entrevista a Francesc Roig Queralt , nou president de Càritas Catalunya

“Les Càritas hem de treballar més a coordinades arribar millor a les persones que atenem"

Contenido
Izquierda

1.- Acaba de ser nomenat nou president de Càritas Catalunya. Quins són els principals objectius del seu mandat?

L’objectiu prioritari  hauria de ser no seguir creixent  i procurar  coordinar amb encert. I és que la realitat l’hem de poder digerir i treballar des de la proximitat territorial. Caldrà, doncs, aplicar el concepte de la  flexibilitat múltiple per tal de desenvolupar una acció complementària  que faci possible la convivència de les diverses realitats diocesanes en una mena de constel·lació social i caritativa  que acompanyi eficaçment les persones més necessitades. En resum, unificar més per tal de poder arribar  millor, i alhora,  intentar  que les accions que es desenvolupin a cada Càritas tinguin la coordinació necessària  per fer més visible i més eficaç el resultat desitjat. En definitiva treballar en línia d’equip per tal d’aconseguir resultats en xarxa.

A partir d’aquí, continuarem treballant com fins ara, des de la proximitat i observant les necessitats més urgents del moment. Perquè des de Càritas Catalunya  seguim  constatant realitats socials dures, de difícil solució, amb ferides de crisi econòmica i familiar  encara per cicatritzar, amb un col·lectiu creixent de  treballadors pobres, i això vol dir que parlem de persones que, tot i tenir feina,  perceben  sous insuficients  per arribar a final de mes. I  que consti que no em refereixo a l’ampli  context de tenir llicència per gastar, sinó que el seu  sou no arriba per a pagar els mínims bàsics de l’habitatge, dels rebuts de la llum, de l’aigua,  de l’alimentació o d’altres serveis que són inherents als drets fonamentals  de cada persona.

Seguirem insistint també en l’acompanyament i l’atenció per a tothom que no disposi dels recursos suficients,  però també i cada vegada més de tots aquells que  necessitin suport emocional, ja sigui  a  residències de gent gran, als hospitals, als estaments penitenciaris , als qui s’han quedat sense feina, als transeünts... Els nostres programes i els nostres  recursos cal que arribin sempre  allí on faci falta  perquè la persona  és i ha de continuar essent el centre de l’acció solidària.

2.- Segons l'última memòria de Càritas Catalunya, el conjunt de les 10 Càritas diocesanes atenen 343.000 persones. Com es plantegen atendre les formes de pobresa emergents, com per exemple la pobresa energètica, el fenomen dels treballadors pobres, o de persones irregulars amb situació de total desprotecció institucional?

Com ja he comentat abans, la pobresa no està fragmentada (pobresa energètica, pobresa infantil, pobresa laboral...) sinó que la pobresa és global, comença a ser crònica i  en els últims anys s’ha agreujat més a causa  de la  profunda crisi que ens ha tocat viure. Per tant, des de Càritas, combatrem la pobresa  com ho hem vingut fent fins ara:  ajudant amb voluntat i coratge als qui més ho necessiten. La nostra ha de ser una actitud apassionada  per afrontar amb realisme els reptes que se’ns  presentin. I com a  voluntaris que som ho hem de seguir fent  amb dinamisme, equilibri, afecte i empatia. Buscant sempre  la senzillesa  en l’acompanyament de les persones sense caure en la banalitat ni en la insignificança. El nostre univers ha de ser la disponibilitat  per a transmetre  els missatges amb l’alegria que dóna l’amor.  

3.- Les 10 Càritas de Catalunya compten en conjunt amb més de 12.000 persones voluntàries i el 77% dels seus ingressos són d'origen privat. Tenim una societat prou solidària envers les persones més excloses socialment?

Crec que tenim una societat solidària que, en moments puntuals i en campanyes concretes, creu en la necessitat d’ajudar l’altre. No obstant, la pobresa no és d’un sol moment sinó que perdura en el temps, malauradament. La solidaritat, ja sigui a través de l’ajut econòmic o del suport humà, sempre té el factor temps com a moneda de generositat  i això és un dels grans valors que no podem perdre.

4.-Quin paper creu que haurien de tenir les entitats del Tercer Sector en la nostra societat? és prou reconegut?

Tot i que hem avançat considerablement  encara no és  prou reconegut i crec que hauria de tenir un paper més efectiu. La relació entre  societat,  entitats socials i empreses hauria de ser  el  canemàs potent i indissoluble  que doni força al teixit civil  per tal d’afavorir molt més les  persones que no tenen les mateixes possibilitats de sortir de la pobresa i  evitar l’exclusió social.

 

 

Derecha
Banner

Destacats