La Taula presenta l’impost de la renda negatiu per a les persones i famílies amb baixos ingressos

1.700 M € addicionals es podrien destinar a les llars en situació de pobresa per mitjà de l’IRN.

Contenido
Izquierda

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, ha presentat aquest dijous la proposta d’Impost de la Renda Negatiu per a persones i famílies amb baixos ingressos. La proposta l’han presentat en roda de premsa, Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Secor i Miguel Ángel Mayo, portaveu del sindicat GHESTA de tècnics d’Hisenda de Catalunya.

Per què un Impost de la Renda Negatiu?

  • Perquè les desigualtats socials  augmenten malgrat l’economia creix. Dins de l’OCDE, a Espanya i a Catalunya és on més s’han incrementat les desigualtats els darrers anys (l’índex de Gini ha passat del 30,6 el 2007 al 35,1 el 2014, al mateix temps que s’ha reduït lleugerament per al conjunt de països de la UE-28). Alhora segueix creixent la pobresa (l’any 2014 el 9,4% de les llars catalanes van viure amb ingressos iguals o inferiors a 9.000 euros, 1,2 punts més que l’any anterior).
  • Perquè l’actual sistema fiscal és regressiu. Després de pagar impostos som encara més desiguals. Perquè l’IVA, que és regressiu, és l’impost que més ha crescut després de la pujada d’agost de 2012;  perquè l’IRPF recau sobretot en els assalariats i les classes mitjanes; i perquè les pimes tributen al tipus general del 30% mentre que les grans empreses l’any 2014 van tributar un 7,3% de mitjana.
  • Perquè una fiscalitat adequada seria un dels instruments més eficaços per reduir les desigualtats existents. Però, per això, caldria que els impostos fossin progressius, és a dir, que el percentatge de renda que destinen els individus més rics a pagar impostos fos superior al percentatge que hi destinen els més pobres.
  • Perquè un impost de la renda negatiu (IRN) faria al sistema més progressiu i més redistributiu del que ho és ara, i aconseguiria reduir els actuals índexs de pobresa i de desigualtat. Així mateix, podríem reordenar i fer més eficients les prestacions i ajudes socials existents.
  • Perquè aquest IRN contribuiria al consum i, per tant, a l’activitat econòmica, ja que serien rendes destinades en la seva totalitat a adquirir béns de primera necessitat com l’alimentació o altres.

En què consisteix l’Impost de Renda Negatiu?

  • És una figura impositiva que permetria a les persones amb ingressos més baixos rebre una subvenció monetària immediata.
  • És un mecanisme que permetria un transvasament directe dels impostos de les rendes que estan en els estadis superiors de tributació, a les persones i famílies en situació de pobresa.
  • És una subvenció que s’establiria en un percentatge decreixent a mesura que la renda s’anés apropant al límit, que proposem en 12.000 € anuals, per sota del qual podria presentar-se la Declaració Negativa sobre la Renda. Així, a menors nivells de renda, més gran seria l’import negatiu de l’IRPF a favor del contribuent; i com més ens apropéssim al llindar establert l’import de la subvenció seria menor fins a obtenir-se un impost de la renda zero.

Renda

Sense ascendents

1 ascendent

2 ascendents

2 o més ascendents

0,00

6.600,00

7.260,00

7.535,00

7.645,00

3.000,00

4.950,00

5.610,00

5.885,00

5.995,00

6.000,00

3.300,00

3.960,00

4.235,00

4.345,00

9.000,00

1.650,00

2.310,00

2.585,00

2.695,00

12.000,00

0,00

660,00

935,00

1.045,00

13.900,00

0,00

0,00

0,00

0,00

 

  • És un impost que podria tenir un contingut personalista, permetent als contribuents de rendes més altes conèixer a quines llars de rendes més baixes s’està subvencionant amb els seus impostos.
  • L’IRN es presentaria anualment, en els mateixos terminis de la declaració ordinària de l’IRPF; i els contribuents que els donés el resultat de a retornar, podrien demanar la devolució sense necessitat d’haver ingressat pel concepte de retencions com passa actualment.
  • L’esquema de la resta d’impostos i prestacions socials podria mantenir-se inalterable, perquè l’element recaptador de l’IRN seria l’esforç fiscal més gran de les rendes més altes.

 

Qui es beneficiaria de l’Impost de Renda Negatiu?

  • Totes les persones amb ingressos inferiors als 12.000 € anuals que presentessin la declaració de l’IRN
  • A Catalunya hi ha 2.269.000 persones amb menys de 12.000 € per unitat de consum (74% de la mediana de la renda per unitat de consum) (2014)
  • Tanmateix, tenint en compte que l’import de la subvenció de l’IRN a cada declarant oscil·laria en funció del seu nivell d’ingressos i de la seva situació familiar, l’impacte més gran es produiria sobre les llars sense cap ingrés o amb ingressos més baixos.
  • El principal grup beneficiari serien, per tant, els 1.538.300 catalans i catalanes (20,9%) que es troben avui per sota del llindar de la pobresa, i dins d’aquests, l’impacte més gran seria sobre les gairebé 900.000 persones (11,7%) que pateixen pobresa severa perquè són els que percebrien una subvenció més alta.
  • D’acord amb la taula anterior l’IRN permetria subvencionar amb fins 7.645 € anuals (637 € mensuals) els declarants en una situació familiar i de renda més vulnerable.

 

És viable l’Impost de la Renda Negatiu? Com es finançaria?

  • En base a les dades de les declaracions de l'IRPF 2013 podem extrapolar una recaptació addicional entorn dels 836.266.935 € si igualem la tributació de les rendes del capital a les rendes del treball.
  • D'altra banda, s’incrementa la recaptació de forma addicional  en 123.053.764 € si incrementem en un punt el tipus marginal de renda per als trams que superin els 60.000 € de base liquidable.
  • Actualment per a l'exercici 2016 ens trobem a Catalunya amb un marginal del 49% enfront del 56% que venia gravant-se en l'exercici 2014, és a dir, 7 punts per sota.
  • Si elevem el nivell de marginal d'IRPF en l'exercici 2016 al mateix 56% que s'estava aplicant en l'exercici 2014 obtindríem una recaptació addicional aproximada de 123.053.764 €  x 7 punts =  861.376.348 €.
  • Les dues xifres (836.266.935 € de la recaptació actual + 861.376.348 € de la recaptació addicional) sumen una recaptació total de 1.700 M €, que és la que es podria destinar a les llars en situació de pobresa per mitjà de l’IRN. Aquesta xifra multiplica per quatre la suma de totes les actuals prestacions socials econòmiques que perceben els ciutadans de Catalunya, sense comptar les pensions i el subsidi d’atur.
  • Posteriorment l’import de l’IRN podria complementar-se amb un increment addicional en un punt nominal de l’Impost sobre Societats per a les empreses que facturen més de 6.000 M€ (obtenint-se una recaptació addicional de 2.800 M€) o l’establiment d’un gravamen sobre les transaccions especulatives d’un 0.1 % (obtenint una recaptació addicional d’uns 4.000 M€). Ambdues mesures també tindrien, doncs, un potent impacte recaptatori i haurien de destinar-se íntegrament a reduir les desigualtats i la pobresa.

Quin impacte tindria?

  • L’IRN tindria un impacte directe sobre el consum i en conseqüència sobre l’activitat econòmica, en particular l’economia productiva de la petita i mitjana empresa.
  • També, i com a conseqüència de ser un sistema fiscalment més progressiu, permetria reduir les desigualtats i la taxa de pobresa, tant l’absoluta com la relativa, per sota del nivell de 2010 (1,6 punts menys).
  • Milloraria l’eficiència de les polítiques socials i els serveis socials reduint-ne el nombre d’usuaris pel que fa a les prestacions i podent, d’aquesta manera, dedicar més recursos a les polítiques de suport i d’acompanyament.

Taxa de risc de pobresa Catalunya (2008 – 2014)

 

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Catalunya

16,6%

18,4%

19,9%

20,5%

20,1%

19,8%

20,9%

Variació Catalunya

-

1,8%

1,5%

0,6%

-0,4%

-0,3%

1,1%

   Font: IDESCAT

Quins avantatges tindria?

  • En el debat sobre les rendes mínimes garantides –en diferents formes com la Renda Garantida de Ciutadania o la Renda Universal Garantida- l’IRN podria ser un pas intermedi que generés consensos polítics més amples, o potser el pas definitiu, en l’objectiu de fer que cap família se situï en el dramàtic escenari de no comptar amb cap ingrés per a fer front a les necessitats més bàsiques –habitatge, alimentació, subministraments-.
  • Un altre dels avantatges de l’IRN es que no desincentivaria els treballs que són insuficientment remunerats, perquè seria compatible amb la percepció de l’ajut, gràcies a la seva complementarietat, a partir d’uns ingressos que l’administració pública considerés mínims. I a diferència de la RMI (renda mínima d’inserció), no seria una prestació vinculada al risc d’exclusió, cosa que evitaria l’estigmatització del beneficiari que la percep.