Entrevista a Teresa Maria Pitarch, Directora de l'OSACP de la Generalitat de Catalunya

“Tenir un sistema de concertació propi per als serveis socials és avui una possibilitat real i tindria aspectes molt positius”

Contenido
Izquierda

1.- Amb quina finalitat va ser creada l'Oficina per a la Supervisió i l'Avaluació de la Contractació Pública (OSACP), i quines principals millores ha impulsat fins avui?

El Govern va crear, l’any 2011, l’Oficina amb les funcions principals de vetllar per la aplicació del principi de transparència en la contractació pública i de dirigir les actuacions per a la consecució dels objectius de la contractació de la Generalitat de Catalunya. Un d’aquests objectius és aprofitar el caràcter estratègic de la contractació per desenvolupar polítiques d’interès general, com és el cas de les polítiques socials. Precisament per reforçar-les, l’any 2013 va ser específicament incorporada a les funcions contingudes en el Decret que regula l’Oficina la de fomentar la inserció social i de col·laborar amb les entitats del Tercer Sector.

Diferents sectors implicats en la contractació pública de la Generalitat ens han traslladat un balanç positiu de l’actuació realitzada fins ara. D’altra banda, per les actuacions desenvolupades per tal d’atorgar la màxima transparència a la contractació, la creació de l’Oficina va ser reconeguda l’any 2014 per la pròpia Comissió europea com a una bona pràctica. La tasca de supervisar la contractació i de posar a disposició dels ciutadans els resultats obtinguts ha estat establerta com una obligació per als Estats membres de la Unió Europea per la quarta generació de Directives europees de contractació pública, recentment aprovades.

Per fer referència a alguna actuació concreta  en l’àmbit de més interès per als lectors, podríem esmentar, per exemple, l’elaboració del Pla de Suport al Tercer Sector Social o l’aprovació de la Instrucció 1/2014 de 9 de gener , en la que es dedica un apartat a la integració d’aspectes socials en la contractació pública. Properament s’estendran a l’Administració local amb l’execució del conveni formalitzat amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques,  i tenim pendent de signatura un conveni específic amb  l’Ajuntament de Barcelona.

2.- Amb l'arribada de la crisi, algunes Administracions van voler estalviar donant més pes als criteris econòmics en les adjudicacions. En l'àmbit dels serveis d'atenció a les persones això ha generat sovint situacions de greu precarització de serveis i dels salaris dels professionals. Com s'ha posicionat l'OSACP davant d'aquestes males pràctiques?

És comprensible que la dràstica reducció dels recursos públics tingui com a conseqüència una major preocupació per l’eficiència econòmica de la contractació pública. Ara bé, l’Oficina sempre ha traslladat el missatge de què l’oferta “econòmicament més avantatjosa” ha de ser determinada en termes globals i no únicament economicistes. És a dir, que cal valorar totes les circumstàncies que incideixen en un satisfactori assoliment de l’objecte contractual i una d’aquestes és, òbviament, la qualitat del servei. Per una altra banda, la contractació pública ha de ser exemplar i això comporta també, evidentment, unes condicions laborals adequades per a les persones que realitzin el servei. Aquests principis d’actuació es tradueixen en la pràctica en contractacions –com ara les corresponents als serveis de neteja o de seguretat i vigilància de la Generalitat de Catalunya- que preveuen com a obligació contractual essencial el manteniment dels salaris establerts en els convenis col·lectius del sector durant tota la vigència del contracte.

3.- El Govern ha manifestat reiteradament que el Tercer Sector és i ha de ser el principal aliat de l'Administració per prestar serveis públics en l'àmbit social. Però quan aquests serveis van a concurs, els plecs no acostumen a incloure clàusules que permetin aquesta priorització del sector no lucratiu. Això té solució? Quins mecanismes podria impulsar l'OSACP per fer-ho possible?

Recentment hem posat en funcionament un grup de treball per a l’impuls de la contractació dels serveis d’atenció a les persones, conjuntament amb tot el sector. El seu objectiu és proposar un marc general per a tots el referits contractes de la Generalitat de Catalunya, extensible a les administracions locals, que tingui molt presents les característiques i la realitat de les entitats que els poden portar a terme, entre elles particularment les pertanyents al Tercer Sector. Estic convençuda que el fruit d’aquesta iniciativa serà molt positiu, tot i que no pot ser obviada l’existència de limitacions legislatives, tant comunitàries com estatals, basades em els principis generals de lliure concurrència i d’igualtat d’oportunitats.

4.- El tractament de l'IVA en els concursos és una dificultat afegida per avançar en aquest objectiu, perquè discrimina al Tercer Sector. Com ha afrontat l'OSACP aquesta qüestió? Té perspectives de solució?

La regulació de l’IVA és una matèria de competència estatal. Malgrat això, des de l’OSACP s’han fet actuacions diverses dirigides al Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques en el sentit de plantejar els greuges exposats pel Tercer Sector Social, les quals, dissortadament, no han reeixit.

La veritat és que les perspectives no semblen les millors possibles si tenim en compte que els diferents Governs de l’Estat mai no s’hi han compromès. En aquesta línia, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, el dia 29 de maig passat, va emetre l’Informe 6/14, a petició de l’esmentat Ministeri, en el que va posar de manifest la dificultat de corregir aquesta possible fallada de mercat sense afectar el conjunt d’operadors econòmics i restringir la competència. De totes maneres, en la mesura de les nostres possibilitats,  hi continuarem incidint tant a nivell governamental com parlamentari.

5.- Vostè ha comentat en públic que Catalunya pot i hauria de comptar amb una llei pròpia de contractació pública. Quines millores podria aportar per a l'àmbit social i la prestació de serveis des del Tercer Sector?

Tot i que l’Estat espanyol ha estat sempre molt expansiu en el desenvolupament de les seves competències en matèria de contractació pública, estem convençuts dels positius efectes que tindria una llei del Parlament de Catalunya en determinats àmbits que són viables jurídicament. Em refereixo, per exemple, a l’àmbit de l’organització administrativa de la contractació o bé a tota la gestió administrativa del cicle contractual, a més de donar un impuls per via legislativa a la contractació social. Per això tenim la voluntat d’impulsar-la.

En qualsevol cas, però, hem de tenir present que l’Estat espanyol ha de transposar aviat al dret intern les noves Directives abans esmentades i que, segons ens consta, té previst fer-ho mitjançant una nova llei de contractes del sector públic, que s’està redactant i a la que hem fet moltes aportacions que desitgem que siguin recollides. Parlo, per exemple, de la introducció d’especificitats per a la contractació dels serveis socials o de l’establiment per llei d’una reserva social de contractació amb un ampli àmbit de destinataris. El més prudent, doncs, és esperar l’aprovació de l’esmentat nou marc normatiu estatal que, tant si ens agrada com si no, tindrà caràcter bàsic, abans d’impulsar la referida iniciativa legislativa catalana.

6.- La Taula del Tercer Sector també ha vingut plantejant, i fins i tot ho recull el Pla de Suport al Tercer Sector del Govern, que l'àmbit social necessita un sistema de concertació de serveis propi i al marge de la llei de contractes, com tenen els àmbits de l'educació o de la sanitat. Però fins ara s'ha avançat poc en aquest objectiu. L'OSACP comparteix aquesta visió?

Aquesta és una actuació per al desenvolupament de la qual també es va constituir un grup de treball específic, liderat pel Departament de Benestar Social i Família. Es tracta d’una possibilitat real, sembla ser que perfectament compatible amb la legislació vigent, i que podria tenir molts aspectes positius segons manifesten els diferents subjectes i col·lectius directament implicats. Tanmateix, això requereix modificar la llei de serveis socials i, mitjançant el referit grup de treball, del que també forma part l’Oficina, el Departament de Benestar Social, conjuntament amb els representants del Tercer Sector Social, es realitzarà properament una proposta tenint presents tots els diferents factors que hi incideixen. Personalment, crec que l’articulació dels sistemes educatiu i sanitari propis de Catalunya han estat uns models molt satisfactoris en termes generals, i que possiblement la concertació també constituiria una bona solució en l’àmbit dels serveis socials.  

7.- L'OSACP ha impulsat la contractació reservada a favor dels Centres Especials de Treball i les Empreses d'Inserció. Com hem avançat i com podem seguir avançant en aquest camp, perquè més persones que no poden treballar en el mercat ordinari es puguin beneficiar d'aquestes formes de treball protegit?

La Generalitat de Catalunya efectua cada any una reserva de contractació per al foment d’objectius socials i una reserva per a Centres Especials de Treball. Malgrat les actuals limitacions pressupostàries, el seu import s’ha mantingut i es situa a la pràctica en gairebé deu milions d’euros anuals.

La Directiva Europea 2014/24 de 26 de febrer, del Parlament Europeu i del Consell, que està pendent de transposició per part de l’Estat espanyol, obre noves perspectives en aquesta matèria, atès que faculta els Estats membres per establir la reserva social de contractació en tots els procediments de contractació.

Derecha
Banner

Destacats