"La desinformació perjudica greument els drets socials, impacta negativament en les persones i dificulta la feina de les entitats socials"

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat 'Els drets socials en temps de desinformació', un nou dossier Catalunya Social que reflexiona sobre l’impacte d’aquest fenomen en els drets socials, les entitats del tercer sector social i les persones en situació o risc d’exclusió que atenen i acompanyen. El document ha estat elaborat per Nereida Carrillo, periodista, docent a la UAB i impulsora de Learn to check, un projecte educatiu i divulgatiu que reflexiona sobre la desinformació i acosta la verificació digital i l’educació mediàtica a tothom.

Aquest dossier aporta una mirada innovadora sobre la desinformació. A diferència de tota la recerca que s’ha fet fins ara, no se centra en l’impacte de la informació falsa en la seguretat nacional o les eleccions sinó que es planteja des d’una perspectiva de drets humans. El document es fixa en l’impacte de la desinformació en els drets socials, les entitats del tercer sector i les persones que atenen amb l’objectiu de promoure accions de resiliència i benestar col·lectiu.

A l'acte de presentació s'ha comptat amb una taula d'experiències sobre els efectes de la desinformació. "La desinformació afecta de manera forta el dia a dia de les persones que viuen al carrer. És la base de l'odi que toca l'ésser humà"  ha explicat Giorgio Ossola, persona vinculada a la Fundació Arrels i representant d’ECAS, que ha recordat com, durant la pandèmia, les persones sense llar van ser relacionades amb la transmissió del virus.

"L'estigma afecta les persones, les famílies i a l'entorn de cura i la desinformació impacta en l'autoestima en forma d'autoestigmatitzar-nos" ha afegit Isabel Alcalde Sastre, membre de l’associació Daruma Granollers i vicepresidenta segona de Salut Mental Catalunya.

"La desinformació amplifica l'estereotip que els i les joves extutelades vivim de l'Estat i que no podem tenir una vida funcional. Escoltar aquests prejudicis fan que t'ho creguis, que pensis que això és el que et defineix. Aquests missatges senzills calen, però les realitats socials són molt més complexes" ha relatat Romaisa Krima, responsable tècnica del projecte 'Entre Joves' de FEPA.

"Amb la DANA, hem viscut un tsunami d'informació falsa generada per boots i influencers que ha tingu una afectació no només informativa i reputacional sinó també de dificultats d'accés a les persones per ajudar-les. Si, aproximadament tenim unes 300 mencions setmanals, val passar a tenir-ne 7.000 diàries. Era ingestionable" ha exemplificat Òscar Velasco, responsable de comunicació de Creu Roja a Catalunya. 

"La desinformació és el gran enemic de les polítiques públiques a favor dels drets humans. L'1% de les persones usuàries a les xarxes socials estan generant el 65% de les informacions falses. Aquest fenomen està creant molta angoixa tant a les persones com a les entitats socials" ha remarcat Rubèn Sánchez Ruiz, membre de l’equip tècnic de la Direcció General de Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminisme.

Què és la desinformació?

La desinformació és informació falsa creada intencionadament per enganyar i perjudicar persones, grups socials, organitzacions o països, i es considera una de les principals amenaces per als drets, les llibertats i les democràcies actuals. Aquest fenomen no només actua per si sol sinó que també s’utilitza com a eina pels discursos d’odi, el feixisme, el neomasclisme i les amenaces híbrides, que combinen accions digitals i físiques per causar danys socials i polítics.

La societat de la desinformació

La desinformació no és un fenomen nou, però les xarxes socials i les eines digitals n'han multiplicat l’abast i l’impacte. Ara és més fàcil manipular l’opinió pública i hi ha més actors involucrats en la seva creació i difusió. Segons el Digital News Report 2024 de l’Institut Reuters, un 70% de les persones enquestades a Espanya està preocupada per la desinformació a internet. A més, el World Economic Forum, a l’informe de Riscos Globals 2025, ha assenyalat per segon any consecutiu que la desinformació és el principal risc global a curt termini perquè amenaça la cohesió social i la governança, erosiona la confiança i agreuja les divisions dins dels països i entre aquests. 

La desinformació és una amenaça greu perquè s’ha convertit en un negoci molt lucratiu. Entre 2009 i 2020, s’estima que es van invertir més de 53 milions d’euros en la contractació d’empreses privades especialitzades en tàctiques de desinformació i les principals webs dedicades a aquest tipus de continguts generen més de 67 milions d’euros anuals en ingressos publicitaris. Empreses, grups d’interès i grans plataformes tecnològiques en treuen benefici gràcies a la viralització de continguts manipuladors que generen gran impacte, tot i que vulneren drets i alimenten el malestar social.

La desinformació creix per la desconfiança cap a la política i els mitjans de comunicació, pel propi funcionament de les xarxes socials que fomenten l’addicció i la polarització i per factors tecnològics, socials i psicològics, com la IA o les teories de la conspiració. En temps de crisi, ofereix respostes simples a problemes complexos.

A banda de les xarxes socials, WhatsApp i altres canals de missatgeria concentren bonen part de la informació falsa, fet que en dificulta la traçabilitat. Actualment, la desinformació no només prové de grans poders sinó també de persones comunes que la difonen sense saber-ho. L’enorme finançament d’aquests continguts falsos contrasta amb els recursos limitats que hi ha per combatre’ls. 

L’impacte de la desinformació

La desinformació causa danys immediats i duradors tant a escala individual com col·lectiva. Vulnera drets fonamentals, sobretot dos metadrets: el dret a la informació i la llibertat d’expressió, bàsics per exercir altres drets essencials com la salut o la participació política. 

A nivell individual, vulnera drets com la intimitat o la pròpia imatge i provoca greus conseqüències psicològiques. Afecta l’autoestima i genera ansietat, estrès, por, aïllament social, danys reputacionals o canvis en l’estil de vida. També condiciona oportunitats vitals, com s’observa en la desinformació de gènere o sobre migració, que limita trajectòries i fomenta l’exclusió.

També afecta greument els drets socials com la salut, l’educació, l’habitatge o el medi ambient. Durant la pandèmia, va generar desconfiança envers la vacunació, i continua difonent falsedats sobre temes com la sexualitat, l’alimentació, les drogues o el canvi climàtic, que generen desconfiança en el sistema sanitari i dificulten l’acció col·lectiva.

A més, la desinformació perpetua estereotips que alimenten la discriminació cap a col·lectius com les persones LGTBIQ+, les dones –en especial les feministes– o les persones musulmanes. Això no només perjudica aquestes persones sinó que frena el progrés social i científic, destinant recursos a desmentir mentides en lloc d’avançar en drets i solucions reals.

La desinformació no només difon falsedats sinó que sovint és una eina per transmetre odi, atacant persones o col·lectius per la seva identitat, gènere, origen, raça o religió. S’insereix dins dels discursos discriminatoris i en potencia les conseqüències socials. 

La desinformació afecta tothom, però incideix amb més força sobre col·lectius en situació de vulnerabilitat: gent gran, joves, dones, persones migrades, racialitzades, amb problemes de salut mental o sense llar. Sovint es combina amb altres formes de discriminació, com el racisme o el masclisme, i  agreuja els seus efectes. Un exemple és la desinformació de gènere, que ataca dones, feministes i persones del col·lectiu LGTBIQ+ amb pràctiques com el doxing o la sextorsió.

Aquest tipus de desinformació pot tenir greus conseqüències socials, com frenar el lideratge femení o afeblir moviments socials. A més, les persones migrades i refugiades sovint són víctimes de narratives que les criminalitzen injustament, associant-les amb delictes o problemàtiques socials. Aquestes mentides alimenten l’estigma i afavoreixen la deshumanització, afectant la cohesió social i el respecte pels drets humans.

Finalment, la desinformació impacta greument en la democràcia ja que intensifica la polarització, la crispació i l’auge del populisme i l’extrema dreta. S’intensifica en períodes electorals amb ciberatacs i estratègies coordinades, i és usada per gairebé tots els partits polítics com a eina de manipulació. Això pot alterar resultats, fomentar l’abstenció i provocar confusió o protestes. A llarg termini, erosiona la confiança en les institucions, fomenta la polarització, alimenta el desencís de la ciutadania i serveix com a arma de propaganda en conflictes com Ucraïna o Gaza.

L’impacte de la desinformació en el tercer sector social i els col·lectius que atén

La desinformació afecta greument el tercer sector social, tant en les persones ateses com en les professionals i les pròpies entitats, dificultant la seva tasca i minvant l’impacte de la seva acció social.

1. En les persones ateses:

• Incrementa els prejudicis i estigmes cap a aquestes persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat: persones migrants, amb discapacitat o en situació de sensellarisme. Això dificulta la seva atenció i la seva inserció laboral i social.
• Minva la seva autoestima, els provoca estrès i malestar emocional, perjudica el sentiment de pertinença i inclusió social, redueix les seves oportunitats personals i socials.
• Les mentides sobre les entitats socials poden fer que les persones ateses desconfiïn del seu suport i les qüestionin.

2. En les professionals i les pròpies entitats socials:

• Afecta emocionalment les persones treballadores que, fruit d’aquests discursos d’odi i desinformació, poden sentir-se qüestionades i, fins i tot en algunes ocasions, arriben a ser increpades i agredides. 
• Erosiona la reputació, credibilitat i confiança cap a les entitats i dificulta la cerca de persones treballadores, sòcies, voluntàries i donants. També el suport per part de la ciutadania i les administracions públiques i les possibilitats de crear aliances. Tot plegat frena la seva capacitat d’incidència i endarrereix la transformació social que promouen.

Com lluitar contra la desinformació?

La lluita contra la desinformació requereix una acció col·lectiva on intervenen governs, mitjans de comunicació, entitats socials i organitzacions especialitzades. Tot i la manca de recursos i coordinació, s’estan desenvolupant iniciatives diverses per frenar-ne els efectes.

Un dels pilars és el fact-checking, que verifica dades ja difoses, sobretot en l’àmbit polític i digital. Aquestes organitzacions –algunes neixen dins dels mitjans o les agències de notícies mentre que d’altres sorgeixen com a fundacions, productores o associacions fora dels mitjans- segueixen mètodes rigorosos que s’aproximen al periodisme de dades, fan tasca educativa i col·laboren en xarxes com la IFCN o l’EDMO per combatre la desinformació a escala internacional i estatal.

L’altre pilar és l’alfabetització mediàtica (AMI), eina clau per ajudar les persones a identificar, interpretar i combatre la desinformació a través d’un ús crític i responsable de la informació en un entorn digital. A Catalunya, entitats com Learn to Check o el CAC impulsen iniciatives, però encara hi ha manca de continuïtat, sistematització i debat sobre la seva integració en l’educació formal.

Propostes per combatre la desinformació

La desinformació és una forma de manipulació basada en l’odi i la falsedat, que amenaça els drets humans i la cohesió social. Davant el fenomen, cal una resposta conjunta del tercer sector, les institucions i la ciutadania per construir un entorn informatiu més just i resilient.

· La formació, clau per combatre la desinformació. Tots els actors –tercer sector social, administracions i ciutadania– han de promoure i rebre formació en alfabetització mediàtica i informacional (AMI) per desenvolupar pensament crític i capacitat per identificar i frenar continguts manipuladors.

· Coordinació i col·laboració entre diversos actors. És imprescindible millorar la coordinació entre els diferents agents implicats per generar respostes més efectives i sostenibles.

· Compromís ètic en la comunicació. Cal una actitud responsable: verificar abans de compartir, evitar discursos tòxics i garantir la transparència institucional. Tothom hi té un paper actiu.

· Impulsar narratives alternatives i mecanismes de resposta que frenin l’odi.

· Denunciar i actuar davant la desinformació. Tant la ciutadania com les institucions i les entitats socials han d’activar mecanismes de denúncia i resposta per combatre els continguts falsos i defensar els drets vulnerats.

Pel que fa a les recomanacions específiques:

Per al tercer sector social: crear un grup de treball estable i fer un mapeig d’iniciatives ja actives; més inversió i eines pròpies per actuar davant la desinformació i revalorar públicament la tasca de les entitats i dels col·lectius que acompanyen.

Per a les administracions públiques: no utilitzar la desinformació com a eina política; assumir el lideratge institucional amb polítiques, pressupostos i regulacions específiques i establir mecanismes de protecció i reparació per a les víctimes de la desinformació.

Per a la ciutadania: prendre consciència del seu impacte i actuar amb esperit crític; verificar abans de compartir i no amplificar informacions falses i comunicar de forma responsable i empàtica per a un espai públic més saludable.