Ens sumem a les demandes de #NiUnDesahucioMás sobre el decret d'habitatge

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya s'afegeix a les demandes de la coalició #NiUnDesahucioMás -que engloba més de 100 organitzacions socials pel dret a l'habitatge, entre les quals la Taula- que exigeix ​​l'aprovació aquest dimarts d'un Reial Decret sobre habitatge ambiciós que inclogui la recuperació de la moratòria que pararia milers de desnonaments de persones vulnerables, però també mesures per a a l'actualització anual de la renda, i d'altres per al control de preus de l'habitatge.

Les mobilitzacions multitudinàries pel dret a l'habitatge a diverses localitats de l'Estat espanyol, a més d'una acampada permanent a Madrid, evidencien l'afartament de la ciutadania sobre la situació de l'habitatge, especialment després del desnonament de la Maricarmen, una dona de 87 anys, en cadira de rodes que sempre ha pagat el lloguer. Entre altres aspectes, exigeixen que aquest dimarts es facin passos cap a la solució del problema de l'habitatge a Espanya.

Fa mesos que les organitzacions adverteixen de la situació crítica que viuen moltes persones, en un context marcat per l'encariment extrem del lloguer, la manca d'habitatge de lloguer social i el col·lapse dels sistemes de protecció social i habitacional. Com va denunciar la coalició la setmana passada, el desnonament de la Maricarmen, com el de tants milers de famílies cada any, és el resultat d'un sistema que anteposa els interessos del mercat especulatiu al dret a l'habitatge. Fins i tot les Nacions Unides van denunciar que Espanya havia incomplert les seves obligacions internacionals en matèria d'habitatge en el cas de la Maricarmen, i va exigir mesures perquè aquesta situació no torni a succeir, com ara garantir una anàlisi de proporcionalitat en cada cas i oferir una alternativa habitacional. Espanya és el país que més condemnes té per part del Comitè de Drets Socials Econòmics i Culturals de Nacions Unides, i la pràctica totalitat és per violació del dret a l'habitatge i per casos de desnonaments de persones vulnerables.

El cas de la Maricarmen no és l'únic: cada dia es produeixen més de 70 desnonaments a Espanya, molts amb persones grans, nens i nenes, persones amb dependència i amb problemes de salut. Quan va decaure la moratòria antidesnonaments, les organitzacions socials vam advertir de les greus conseqüències que podia comportar, sent no obstant una mesura limitada en el temps i que, tot i haver protegit més de 60.000 famílies, també havia deixat sense cobertura altres, malgrat haver-se'n acreditat la vulnerabilitat.

Demà dimarts, el Govern espanyol ha de presentar un Reial decret llei que doni resposta a les demandes i protegeixi efectivament els drets de les persones llogateres, garantint el dret a l'habitatge. La coalició “Ni Un Desnonament Més” exigeix ​​que s'incloguin com a mínim les mesures següents:

· Moratòria de desnonaments permanents i aprovar solucions estructurals per superar l'emergència residencial.
· Renovació automàtica dels contractes de lloguer en vigor com a mesura preventiva indispensable per frenar nous processos d'expulsió residencial.
· Congelació dels preus dels lloguers, limitant les actualitzacions anuals de la renda.

Així mateix, el poder judicial ha de prendre decisions judicials que compleixin les obligacions internacionals i suspenguin desnonaments sense alternativa habitacional en situacions de vulnerabilitat. Les organitzacions reclamen així mateix als grups polítics la seva responsabilitat a l'hora de votar al Congrés el text que pugui aprovar demà el Consell de Ministres.

Més enllà del decret d'habitatge que es pugui aprovar a curt termini, l'onada d'indignació social i de protesta al voltant del gravíssim problema de l'habitatge que es viu a Espanya, ha situat damunt la taula la necessitat d'avançar encara més en altres futures mesures, obrint un intens debat social i polític. Hi ha opcions que haurien de ser estudiades i desenvolupades, com ara adoptar noves regulacions centrades en limitació de la compravenda especulativa per garantir que els habitatges serveixin per viure-hi, així com activar polítiques i línies d'actuació centrades en la mobilització d'habitatges, sigui per adquisició mitjançant tempteig i retracte, expropiació o altres vies; dels immobles que avui dia no poden complir amb la seva funció social perquè estan en mans de fons voltors i/o els grans propietaris. La prioritat d'aquestes mesures ha de ser rescatar les famílies que hi viuen i augmentar el parc públic permanent d'habitatge de protecció oficial.