ECAS organitza la jornada 'El repte de l’habitatge a Barcelona en clau metropolitana', que té lloc el dimecres 20 de juny de 9 a 14:15h a l'Espai Francesca Bonnemaison (C/de Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona) per debatre al voltant del repte que suposa garantir el dret a l’habitatge des dels municipis amb polítiques públiques concebudes en clau metropolitana.
"Les persones que hem atès durant el 2021 ens arriben més deteriorades, més vulnerables i en situacions més límit. Moltes no s’han recuperat de la paralització de l’economia que va suposar la pandèmia, i això fa que les seves vides estiguin més trencades”, indica Míriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona a la presentació de la memòria 2021. Segons el darrer informe FOESSA, 885.000 persones de la diòcesi de Barcelona viuen en exclusió social (1 de cada 3), 300.000 més que l’any 2018.
1. Quines són les prioritats que us heu marcat la nova junta directiva d’ECOM?
El 97% de les persones ateses per les entitats socials d'inclusió a Catalunya tenen problemes d'habitatge.
ECAS, Òmnium i Coop57 sumen forces de nou per actuar contra el creixement i la cronificació de la pobresa i l'exclusió social a Catalunya. Les tres entitats obren una nova convocatòria pel projecte Lliures i posen 120.000 euros al servei de nous projectes innovadors i socials que actuïn per revertir la pobresa, l'exclusió i les desigualtats.
2.258.000 persones a Catalunya (30% de la població) es troben en exclusió social. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’informe EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021, de Càritas Catalunya.
La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya demana al Govern passar de les bones intencions a la concreció en les polítiques socials per al 2022 amb l’objectiu d’aconseguir l’accés real de les persones en situació de vulnerabilitat als drets socials.
Espera que els últims episodis (Badalona, Montcada i Reixac i la plaça Tetuan de Barcelona) serveixin per motivar una solució coordinada de totes les administracions i que s’acceleri l’estratègia per fer front al sensellarisme i la creació del grup de treball per garantir el dret a l’habitatge.
Actualment, compten amb 4.000 habitatges socials, més de la meitat a Barcelona i l’àrea metropolitana, en els quals viuen prop de 10.000 persones, un 40% més que fa 6 anys. Reclamen acords amb les administracions, amb les entitats financeres i la cessió de pisos de particulars com a vies per poder donar resposta a l’alta demanda, que ha crescut amb la pandèmia.