Demana accions concretes, pressupostos i un calendari clar i planteja 5 prioritats: augmentar un 6% l’índex de referència per a les prestacions socials; desplegar l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil i incrementar la inversió en infància de l’1,5% al 2,5%; destinar 100 milions d’euros al sensellarisme; incrementar les ajudes d’…
Dijous 5 de març participem en el MWC 2026 amb l'acte de 'Governar dades, cuidar persones: reptes i oportuntiats per al tercer sector social'.
Dimecres 4 de març participem en el MWC 2026 amb l'acte de presentació d'experiències d'innovació social del tercer sector i debat sobre els reptes del sector social i sanitari.
Les noves xifres situen la taxa de pobresa i exclusió a Catalunya en el 24,8%, uns nivells que s’acosten a després de la pandèmia.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, amb el suport de la Delegació del Govern a Brussel·les, organitza tres dies de reunions a Brussel·les per identificar reptes i prioritats comunes i defensar que el tercer sector social català tingui veu i participi activament en l’àmbit de les polítiques socials europees.
La Taula reclama als governs, espanyol i català, i als grups parlamentaris que assumeixin la seva responsabilitat i activin de forma immediata les respostes urgents alternatives que calen per donar resposta a les famílies en situació de vulnerabilitat que ara ja es troben en risc de perdre l'habitatge.
Les dues entitats reclamen solucions immediates i la convocatòria urgent de la Taula de Pobresa Energètica.
L’objectiu del document és aportar una visió comparada d’experiències europees on la col·laboració públic-social ha estat clau en les polítiques actives d'ocupació, i oferir eines i aprenentatges transferibles que reforcin el seu posicionament institucional i contribueixin a una governança més participativa, descentralitzada i orientada al bé comú.
És imprescindible fer efectius els compromisos adquirits a la cimera sobre el sensellarisme impulsada pel Síndic de Greuges. La situació actual exigeix mesures immediates i coordinades que posin els drets de les persones al centre.
El dossier mostra que el model d'acollida és massa rígid i burocràtic, i no respon a la diversitat de perfils ni a l’augment de situacions de vulnerabilitat entre les persones que arriben. El model compta amb limitacions legals i administratives, desigualtats entre territoris, poca connexió amb els serveis socials i recursos municipals…