La societat civil reclama que Europa protegeixi els drets socials per defensar la democràcia davant l’odi i la polarització

En el marc dels 40 anys de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Catalunya Internacional han organitzat una nova edició del debat Europa Social, amb el títol '40 anys d'Europa: passat, present i futur en la protecció dels drets socials'. La jornada ha abordat l’augment dels discursos d’odi i la polarització i ha posat en comú les respostes que s’estan impulsant des de Catalunya, Portugal, Alemanya i Bèlgica. La trobada ha reunit expertes en desinformació i organitzacions socials, institucions i xarxes europees, com No Hate Speech Network, European Social Platform i Diesis Network, entre altres, que han compartit experiències i estratègies per fer front a l’odi des de diferents àmbits. El debat ha posat de manifest que l’increment del discurs d’odi està impactant directament en l’agenda social europea perquè aquest promou la pèrdua de drets i el debilitament de la convivència, la mobilització i la cohesió social. 

L’odi alimenta prejudicis i pot acabar traduint-se en discriminació, assetjament i violència contra persones i col·lectius. Les conseqüències ja són visibles en la vida quotidiana de la ciutadania europea. Segons l’Informe Anual 2025 de l’ECRI (Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància), publicat el mes de maig, Europa viu una preocupant expansió i normalització d’aquests discursos que, en especial, es dirigeixen contra persones pel seu origen, religió, orientació sexual i identitat de gènere. El darrer Eurobaròmetre especial sobre discriminació, de 2023, apuntava que 1 de cada 5 europeus afirma haver patit discriminació o assetjament durant el darrer any. 

Davant d’aquesta situació, la societat civil considera necessari actuar amb contundència i sense ambigüitats, però també abordar les condicions socials que alimenten la desconfiança i la fractura. Assegura que la lluita contra l’odi també implicar reforçar les polítiques públiques que redueixen les desigualtats, garanteixen drets, promouen la cohesió social i enforteixen una societat civil amb capacitat per defensar aquests valors i la mateixa democràcia.

"La defensa de la democràcia no es pot separar de la defensa dels drets socials. Els valors europeus es defensen quan es decideixen els pressupostos, quan es fixen les prioritats i quan es dissenyen les polítiques que afecten la vida de les persones. La lluita contra la pobresa, l’accés a l’habitatge i a una feina digna o la garantia d’uns serveis socials de qualitat i d’uns suports necessaris per viure amb autonomia i dignitat també són eines per combatre la polarització i reforçar la democràcia. No podem combatre l’odi debilitant precisament els drets socials que sostenen la cohesió de les nostres societats. Quan una part important de la població queda exclosa, també es debilita la confiança en les institucions i la democràcia. Protegir Europa també vol dir protegir les persones" ha assegurat Xavier Trabado, president de la Taula del Tercer Sector Social.

"L’adhesió va ser determinant per a la consolidació de la democràcia i l'assumpció dels valors fundacionals de la Unió, com són la defensa de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i l’estat de dret. Quan parlem de política social europea, hem de tenir present que als inicis era residual o gairebé inexistent, i només amb el temps ha anat agafant força i ara inclou la protecció dels drets laborals, la igualtat de gènere, la lluita contra les desigualtats i l’ampliació de les oportunitats educatives i laborals" ha remarcat Laura Foraster, directora general de Catalunya Internacional.

Les experiències compartides durant la trobada han mostrat diferents maneres d’abordar aquesta realitat: iniciatives de sensibilització i prevenció, projectes per combatre els prejudicis i la discriminació, accions per transformar les narratives sobre determinats col·lectius i estratègies per reforçar la capacitat de les organitzacions i les institucions per respondre davant l’odi. L’intercanvi ha permès posar en valor la necessitat d’actuar tant en l’àmbit local com europeu i de sumar capacitats entre administracions, institucions i societat civil.

Les organitzacions socials també han evidenciat que són objecte del discurs d’odi i han reivindicat el seu paper rellevant en la resposta: contribueixen a protegir els drets fonamentals i els valors democràtics; detecten necessitats; acompanyen i donen veu a persones i col·lectius afectats per la discriminació; fan seguiment de les polítiques públiques i poden exigir que les decisions públiques siguin coherents amb els valors europeus. La mateixa UE reconeix el paper de la societat civil en la protecció de la democràcia, els drets fonamentals i l’Estat de dret. Per això, les mateixes organitzacions socials argumenten que, davant la normalització de l’odi, la resposta passa per una societat civil amb més capacitat d’actuació, més recursos i més espai per participar-hi.