800.000 persones han requerit ajuda de les entitats socials per la Covid-19

El tercer sector ha hagut de centrar esforços en la cobertura de necessitats bàsiques. Un 30% de les persones ateses no havien recorregut mai a una entitat social.
 

Contenido
Izquierda

La Taula del Tercer Sector fa balanç de l’impacte de la crisi social derivada de la pandèmia durant el 2020. En el primer any de pandèmia, 800.000 persones han requerit ajuda de les entitats del tercer sector a causa de l’emergència social provocada per la Covid-19, sobretot per cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació (les peticions d’ajuda s’han triplicat) i l’habitatge (s’han duplicat).

“Aquesta crisi s’ha acarnissat especialment amb persones que ja estaven en una situació de vulnerabilitat (dones, joves, persones migrades, etc.), però n’ha incorporat d’altres que han perdut la seva feina, tant en l’economia formal com informal, i que s’han quedat sense cap ingrés” assegura la Taula que fa èmfasi en la duresa d’aquesta crisi social. “Un 30% de les persones que han recorregut a les entitats socials no ho havien fet mai fins ara”.

La Taula vol fer valdre la feina essencial del tercer sector social durant aquest últim any. “Hem aturat el cop i ens hem adaptat a una situació excepcional, que ha agafat a tothom per sorpresa, gràcies a la implicació i el treball de les professionals, persones contractades i voluntàries”. Les entitats socials han hagut de readaptar i reinventar serveis i suports d’atenció a les persones en risc d’exclusió social per donar resposta a les noves necessitats sorgides arran la Covid-19. “Hem estat la xarxa de protecció social de milers de persones durant tots aquests mesos i ho continuarem sent perquè, a diferència de la crisi sanitària, la social just acaba de començar. Encara no estem veient tot l’impacte social de la pandèmia”.

Per a la Taula del Tercer Sector, tenim per davant una crisi social sense precedents. “La del 2008 va ser dura, però aquesta serà pitjor” perquè aquesta crisi ha arribat quan encara no s’havien resolt problemes estructurals que ens han deixat amb una pobresa cronificada del 20%. Les causes són: un mercat de treball de mala qualitat (fenomen dels treballadors/es pobres), dificultats greus per accedir a un habitatge digne i adequat (emergència habitacional) i també per accedir a uns ingressos mínims. 

La Taula assegura que les entitats socials estan vivint aquest moment amb molta incertesa. “Temem què passarà quan s’acabin les mesures excepcionals de protecció social com els ERTO, les moratòries de les quotes hipotecàries i de lloguer, etc. perquè estan contenint els efectes de la crisi social”. Per això, insisteix que les polítiques socials han de ser una prioritat clara i inexcusable per al nou Govern i que calen uns pressupostos 100% socials, amb un augment de la inversió en aquelles mesures que reforcin la xarxa de protecció i drets socials, que ha trontollat amb la pandèmia.

Les decisions que es prenguin en aquesta legislatura i, per tant, les polítiques socials que es prioritzin marcaran com serà la sortida”. Per a la Taula, aquestes mesures han d’anar dirigides a assegurar una bona coordinació entre el govern català i l’espanyol per garantir la compatibilitat entre l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania; aprovar un Pacte Nacional de l’Habitatge per assegurar l’accés a un habitatge digne i adequat; enfortir la capacitat del tercer sector per incorporar al mercat de treball col·lectius vulnerables (dones, joves, majors de 45 anys, persones amb discapacitat, amb problemes de salut mental, persones migrades, poble gitano, etc.) amb l’increment dels programes vinculats a les polítiques actives d’ocupació per part del Govern i augmentar la inversió social en la infància i les famílies, especialment les més vulnerables, entre altres prioritats. A més, també reclama que s’impulsi una Llei del Tercer Sector Social que reconegui la feina i l’aportació del tercer sector a la societat i les persones; que li permeti ser un interlocutor reconegut per l’Administració; que participi de manera més activa en el disseny de les polítiques socials i que li aporti estabilitat econòmica. 

Derecha