"Necessitem 1.400 habitatges socials per atendre els col·lectius en situació de vulnerabilitat"

La Taula del Tercer Sector i Cohabitac han actualitzat les necessitats que té el sector i l'ús dels habitatges que gestionen.

Contenido
Izquierda

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i Cohabitac han presentat l’informe 'Situació actual i necessitats futures d’habitatge de les entitats de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. La contribució del Tercer Sector al lloguer social', un document que actualitza les necessitats d’habitatge social del propi tercer sector social, que acompanya i ofereix suports en aquesta matèria a persones en situació de vulnerabilitat. Les últimes dades són del 2015. 

L’estudi s’ha fet a partir d’una enquesta en línia a 78 entitats, les principals gestores d’habitatge social del tercer sector. El document permet conèixer la realitat actual de les entitats socials pel que fa a l’ús d’habitatges en les seves activitats, a més del nombre d’habitatges amb els quals treballa, la seva ubicació, els col·lectius que reben aquests suports, els costos en la gestió i les qüestions que més els preocupen en la gestió. 

Segons els resultats, el tercer sector necessita 1.400 habitatges socials en menys de 3 anys per poder donar resposta a l’alta demanda de persones en situació de vulnerabilitat que necessiten tenir accés a un habitatge digne i assequible. 

Actualment, les entitats de la Taula del Tercer Sector gestionen 4.098 habitatges, això suposa un augment del 169% respecte el 2015, quan disposaven de 1.522. Aquest creixement s’explica per l’adquisició de nous habitatges o per l’obtenció d’habitatges per cessió de la Generalitat de Catalunya o de particulars (1.117 habitatges) i per la incorporació de noves entitats gestores d’habitatge a la Taula a través de la federació Cohabitac (1.581 habitatges).

En aquests habitatges, hi viuen 9.952 persones. D’aquestes, el 74,2% són persones adultes (7.387) i el 25,8% infants i adolescents (2.565), uns percentatges similars a l’informe del 2015, que era del 72% i el 28%, respectivament.

Altres conclusions destacades:

● Els principals col·lectius atesos són persones en situació o risc de pobresa i exclusió social (14,8%), amb problemes de salut mental (13,6%), joves (11,2%), amb discapacitat (10,4%) i persones nouvingudes o minories ètniques (9,2%).

● El 38% dels pisos són a la ciutat de Barcelona, el 16% a la resta de l’àrea metropolitana de Barcelona, el 20% a la demarcació de Girona i el 26% restant es distribueix a la resta de municipis de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona.

● El 44% d’aquests habitatges són propietat de les mateixes entitats, el 43% es lloguen i el 13% són cedits temporalment per privats o pel sector públic.

● El 72% dels habitatges gestionats són d’ús familiar, el 17% unipersonals i l’11% són compartits.

● El 49% de les llars ateses paguen uns lloguers o rendes de menys de 300 euros mensuals i gairebé el 19% no paga res.

● Les qüestions que més preocupen a les entitats a l’hora de gestionar els habitatges són el finançament, l’acompanyament social a les persones que hi viuen i  l’acompanyament en la formació i inserció laboral.

● Les entitats asseguren que necessitarien més habitatges en el futur, un total de 1.403. Un 82% de les noves necessitats, 1.148, es plantegen dins un termini temporal de menys de dos anys.

● Les noves necessitats d’habitatge se situen a la ciutat de Barcelona, amb el 51%; el 16% a la resta de la regió metropolitana de Barcelona; a la demarcació de Lleida, amb el 17%, i el restant 16% a la resta de municipis de les demarcacions de Girona i Tarragona.

El tercer sector insisteix a demanar a les entitats financeres que col·laborin amb aquestes, venent-los o cedint-los habitatges perquè es puguin destinar a lloguer social. També fan una crida a propietaris particulars que disposen de pisos buits perquè els cedeixin i puguin destinar-se a aquests col·lectius en situació de vulnerabilitat.