Quin país volem ser? Reclamem un acord per uns pressupostos més socials

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya reclama als partits polítics que arribin a un acord per aprovar uns nous pressupostos de la Generalitat i que aquests tinguin un accent clarament social per enfortir els serveis i les polítiques socials. La diagnosi de l’Informe Social de Catalunya 2025 reconfirma el que fa anys que alerten les entitats socials: la prosperitat no arriba a tothom i deixa enrere les persones en situació més vulnerable. Per això, la millora de la inversió en l’àmbit social és urgent per garantir drets i benestar per a tota la ciutadana. 

"El que necessitem són accions concretes, pressupostos i calendari" ha demanat Xavier Trabado Farré, president de la Taula del Tercer Sector Social. "Plantegem aquesta pregunta clau: en quin país volem viure? Volem revertir aquesta pobresa i exclusió estructural, volem donar resposta als reptes socials que tenim i volem garantir aquesta prosperitat compartida amb tota la ciutadania, per això, demanem al conjunt de forces polítiques que aprovin pressupostos, el país els necessita i necessita que siguin molt més socials". Trabado ha argumentat que la demanda "té recorregut per la condonació del FLA i l’ampliació del sostre de despesa, que donen un cert marge per incrementar les polítiques socials".

5 prioritats per als nous pressupostos

1. Incrementar un 6% l’IRSC, l’índex de referència per a les prestacions socials, el 2026 per apropar els ajuts socials al cost de la vida real. Catalunya cada vegada queda més enrere, respecte del conjunt de l’Estat, a l’hora d’actualitzar les prestacions segons el cost de la vida. També cal un mètode per actualitzar aquest índex segons les necessitats de la població, de manera compartida amb el tercer sector social.

2. Augmentar el pressupost per a polítiques d’habitatge en 1.100 milions d’euros a l’any i aprovar una preassignació pressupostària. Cal que el Govern compleixi amb el compromís d’invertir 1.100 milions d’euros a l’any i incrementar el parc d’habitatge públic (50 mil habitatges públics fins al 2030), però també cal incrementar les ajudes a les famílies, sobretot les que estan en situació més vulnerable, i les ajudes per construir i rehabilitar habitatge tenint en compte la capacitat de provisió d’habitatge social que pot aportar el tercer sector. A més, cal blindar a través d’una norma la inversió anual en polítiques d’habitatge, assegurant sempre un sòl de reserva d’un percentatge del pressupost per garantir aquest dret.

3. Desplegar l’Estratègia per combatre la Pobresa Infantil i augmentar la inversió en infància de l'1,5% del PIB al 2,5%, que és la mitjana europea, cosa que suposaria un increment de 2.600 milions d'euros addicionals cada any per a polítiques transversals d’atenció a la infància i famílies. Això inclou, entre d’altres: incrementar la inversió en educació; garantir l'oferta pública i gratuïta d’educació de 0-3 anys a tot Catalunya; assegurar una activitat extraescolar durant el curs d’una durada mínima d’una hora setmanal i dues setmanes d’activitats de lleure d’estiu per a tots els infants i adolescents; augmentar la inversió en beques menjador i compromís per enfortir la desinstitucionalització (ampliar els serveis preventius davant situacions de risc i vulnerabilitat, reforçar l’acolliment familiar i preadoptiu, i millorar els serveis residencials).

4. Destinar, com a mínim, una inversió de 100 milions d’euros el 2026 per donar resposta al fenomen del sensellarisme, assegurant una cobertura bàsica i desenvolupant el Marc d’Abordatge del Sensellarisme: contracte/programa, adquisició d’habitatge per a les persones sense llar i finançament per als programes d’atenció al sensellarisme.

5. Invertir 45 milions d’euros aquest 2026 per desplegar de manera efectiva el Pacte Nacional de Salut Mental i implementar-lo en tots els Departaments implicats (Drets Socials i Inclusió, Empresa i Treball, Salut, etc.).