"Reclamem ser escoltades per garantir drets i qualitat en l’atenció a la dependència"

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya exposen les seves aportacions al nou decret llei de mesures urgents en l’àmbit de la dependència. Les entitats socials valoren positivament la decisió del Govern de reduir les llistes d’espera, agilitzar els tràmits i corregir situacions de desprotecció de les persones i les seves famílies, però lamenten que no s’hagi comptat amb la seva expertesa en l’elaboració del decret.

El tercer sector social defensa que les entitats tenen un paper clau en l’acompanyament de les persones en situació de dependència i que el seu coneixement és molt rellevant per dissenyar polítiques públiques més eficaces, sostenibles i centrades en els drets. Per això, reclama un espai estable i compartit entre les entitats socials especialitzades en l’àmbit de la dependència i el Govern. 

Pel que fa als tràmits, les entitats consideren necessari simplificar-los, però alerten que això no pot servir només per descongestionar el sistema ni comportar una pèrdua de qualitat o personalització de l’atenció. Argumenten que qualsevol procés més àgil ha de garantir informació clara i accessible, la possibilitat d’escollir serveis i prendre decisions pròpies, així com una atenció que asseguri la vida independent, la inclusió a la comunitat i l’equitat territorial. 

També recorden que la dependència no es pot valorar només amb criteris mèdics i troben a faltar valoracions més integrals, amb més pes de la dimensió social. Avisen que les valoracions telemàtiques poden allunyar-se de la realitat de la persona i reclamen millorar la coordinació entre serveis i agents implicats (socials, sanitaris, entitats especialitzades i món local) i assegurar mecanismes de revisió i control de qualitat.

Sobre les prestacions econòmiques, consideren adequat establir un import mínim provisional. Tot i això, remarquen que és insuficient davant els costos reals de la dependència i les necessitats de suport, i adverteixen la necessitat d’incrementar el pressupost destinat a l’atenció a la dependència. També celebren que es vulgui evitar que les persones pateixin les conseqüències dels retards administratius, però reclamen més claredat i informació per a les persones i les seves famílies. 

Finalment, les entitats insisteixen que, més enllà de les mesures urgents, és imprescindible afrontar canvis de fons en el sistema. Per això, demanen un pla a mitjà i llarg termini per millorar l’atenció a la dependència, amb una revisió del model de cures que vagi més enllà de l’envelliment, que garanteixi un finançament suficient i estable, que reforci el suport a les famílies i persones cuidadores no professionals,  que impulsi decididament l’assistència personal i previngui la institucionalització, que millori les condicions laborals de les professionals i que incrementi la qualitat de l’atenció.