Cal accelerar l’aprovació d’un marc legal que reguli les entitats socials catalanes

La Taula del Tercer Sector Social i  la Confederació de Cooperatives de Catalunya han organitzat una jornada, acollida pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), per analitzar l’agenda de l’economia social i solidària, del tercer sector social i les cooperatives a Catalunya i a la Unió Europea.

Contenido
Izquierda

La Taula del Tercer Sector Social reclama al Govern i al Parlament que accelerin l’aprovació de totes aquelles lleis que han de dotar d’un marc legal a les entitats socials catalanes que, actualment, estan acompanyant 1.900.000 persones en situació o risc d’exclusió social. Ho ha fet en el marc de la jornada 'Les perspectives catalanes i europees de l’economia social', organitzada conjuntament per la Taula i la Confederació de Cooperatives de Catalunya i acollida pel CTESC (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya), per analitzar l’agenda de l’economia social i solidària, del tercer sector social i de les cooperatives a Catalunya i la Unió Europea. 

És urgent que tinguem un marc jurídic que reconegui la feina i la contribució de les entitats socials catalanes a l’hora de garantir els drets, el benestar i la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat i que reguli la nostra relació amb les administracions públiques. Sense aquest marc legal, no existim” ha recordat Jesús Delgado, vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. 

Europa està marcant clarament cap a on hem d’anar per donar resposta als reptes globals (socials, econòmics i ecològics) i a les distorsions que generen en clau d’equilibri territorial i cohesió social i el paper del tercer sector i de l’economia social és clau. Històricament, Catalunya ha estat capdavantera en l’impuls del voluntariat, l’associacionisme, el cooperativisme, les fundacions i el tercer sector, però anem tard i massa lents. Cal més reconeixement, col·laboració i suport a un teixit social que està actuant com a mur de contenció davant la pobresa, l’exclusió i les desigualtats” ha afegit Delgado. “Estem en un moment molt mogut, però ens falten lleis que són cabdals per a l’economia social i solidària, com la pròpia llei de l’economia social i solidària o la llei del tercer sector, que esperem que sigui imminent” ha remarcat Guillem Llorens, president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT).

Aquest octubre, el Consell de la Unió Europea ha instat els estats membres a través d’una recomanació (la primera que fa en matèria d’economia social) a prendre mesures que reconeguin i donin suport al rol de l’economia social amb la finalitat de promoure la inclusió social i millorar l’accés al mercat laboral de les persones que tenen més dificultats. “L’economia social és un dels 14 ecosistemes estratègics per a la Unió Europea. És l’economia que necessitem per reduir les desigualtats, afrontar una transició ecològica justa, defensar la democràcia, fer comunitat i promoure la participació activa de la ciutadania” ha argumentat Víctor Meseguer, comissionat especial d’economia social del Ministeri de Treball i Economia Social

A Catalunya, d’una banda, el Parlament està tramitant la proposició de Llei del Tercer Sector Social que es va registrar fa un any i mig i que ara és a la fase de les compareixences, i per l’altra, l’avantprojecte de Llei de l’Economia Social i Solidària està pendent que el Govern l’aprovi i l’enviï al Parlament. En paral·lel, el Govern també està treballant en un nou marc normatiu que agilitzi i enforteixi el sistema de col·laboració entre l’administració i les entitats i agents socials prestadors de serveis. L’objectiu és passar d’un sistema contractual que prioritza l’oferta econòmica a un sistema concertat basat en la qualitat del projecte i l’atenció a la persona.

La jornada també ha comptat amb la taula rodona 'Aproximacions, tendències i processos de millora entre Catalunya i la Unió Europea', moderada per ACCIÓ, per conèixer quina és la situació de l'economia social a altres territoris europeus com Itàlia (ART - ER, consorci de l’Emilia Romagna pel desenvolupament sostenible), Irlanda (Social Enterprise Republic of Ireland), Suècia (Social Forum), Catalunya (AESCAT) i l'experiència de la xarxa europea de regions i municipis per l’Economia Social REVES. Les diferents organitzacions han compartit que cal reforçar la intercooperació, han coincidit en els esforços que estan fent per aconseguir suport polític a favor del reconeixement a la feina i l'impacte de l'economia social a la societat i també han posat en valor la força de la societat civil a l'hora d'incidir en el seu entorn.