Càritas constata la cronificació de l’exclusió residencial

Sota el lema 'Tria estimar, tria comunitat', Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat la memòria 2025, un any en què l’entitat ha acompanyat 27.843 llars, on viuen 63.525 persones, a través de la xarxa formada per 167 Càritas parroquials, 44 comunitats pastorals i 563 projectes.

En la seva intervenció, el director de l’entitat, Eduard Sala, ha subratllat que darrere de cada xifra hi ha persones que viuen situacions de gran fragilitat i ha recordat que la fortalesa de les nostres relacions determina qui s’enfonsa i qui no.

La fotografia social que dibuixa la memòria és contundent. Quatre de cada deu llars ateses tenen fills a càrrec, i gairebé dues de cada deu estan encapçalades per mares soles. Alhora, vuit de cada deu persones es troben a l’atur o en l’economia submergida, que se suma a una realitat administrativa complexa: el 55% es troben en situació irregular.

Càritas ha posat el focus amb la realitat que més els preocupa, i és que el 75% de les llars ateses no disposen d’un habitatge digne. Les dades mostren que el 48% viu de relloguer, sovint en habitacions o acollides de forma precària; un 13% es troba sense habitatge (5 punts percentuals més que l’any 2024), un 9% depèn de projectes d’entitats socials, un 3% amb un lloguer sense contracte i un 2% en situacions diverses. Davant d’aquesta situació, Càritas reclama mesures urgents per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible, i adverteix que el dret a l’habitatge continua fora de l’abast de la majoria de llars en situació de vulnerabilitat.

En paral·lel, l’acció social de Càritas ha intentat donar resposta a les necessitats més immediates sense perdre la mirada a llarg termini. Durant el 2025, 10.872 persones han rebut ajudes per cobrir despeses bàsiques, mentre que s’ha evitat que gairebé 3.300 persones quedessin en situació de sense llar, en un context en què el sensellarisme continua augmentant. De fet, les dades del primer trimestre de 2026 confirmen que aquesta tendència a l’alça encara no s’ha aturat.

En l’àmbit laboral, 1.550 persones han trobat feina, mentre que prop de 2.500 persones han rebut suport jurídic en qüestions clau com la migració o l’accés a prestacions. Al mateix temps, més de 10.500 persones han ampliat la seva xarxa social gràcies als projectes comunitaris i als espais relacionals, un aspecte que l’entitat considera essencial per combatre l’exclusió.