Quin és el grau de digitalització del tercer sector?

m4Social ha presentat les principals conclusions de l'informe sobre l'Estat de la Digitalització al tercer sector social, una radiografia sobre el grau de maduresa digital de les entitats socials.

Contenido
Izquierda

m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha presentat els resultats de l’informe sobre l’Estat de la Digitalització al Tercer Sector, que recull l’impacte de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) i el seu grau d’implantació a les entitats socials.

L’estudi revela que el tercer sector social encara té potencial de millora i camí a recórrer per transformar-se digitalment. El 62% de les entitats socials tenen un grau de maduresa digital intermedi, és a dir, que són organitzacions que comencen a tenir plans digitals en alguna àrea concreta, que accepten la transformació digital lentament i que han modernitzat alguns aspectes del seu model. A més, són entitats en gran part reactives, que només fan canvis quan ho necessiten; que experimenten amb la tecnologia, però, que sovint són experiències aïllades i que tenen una manca de lideratge o professionalització en aquest àmbit específic. El document també apunta que aquelles organitzacions amb més pressupost i amb més persones professionals contractades tenen una cultura organitzativa que integra la transformació digital i, per tant, un grau de maduresa digital superior. 

L’informe d'm4Social també mostra que el 62% de les entitats socials tenen dificultats per digitalitzar-se a causa de la manca de finançament i recursos per desenvolupar eines digitals. Aquesta seria la primera barrera amb la qual es troba el tercer sector per treure el màxim profit de les TIC. La segona és la bretxa digital que afecta les persones en situació de vulnerabilitat que reben suports i acompanyament del tercer sector. L’informe apunta que el 49% de les entitats socials no poden utilitzar certes tecnologies per aquesta bretxa digital, que també és socioeconòmica. I el tercer obstacle és la manca d’habilitats digitals de les professionals del tercer sector com manifesten el 38% d’organitzacions. L’estudi recull altres dades rellevants, avançades en la darrera edició del MWC, com que el 76% de les entitats admeten que han accelerat la seva digitalització a causa de la Covid-19

Sobre els recursos econòmics que destinen a tecnologia o digitalització, el 39% de les organitzacions del tercer sector hi dediquen un 2% o més del seu pressupost i, un 11% d’aquestes hi destinen més d’un 4%, una inversió força important si es té en compte que un 10% de les despeses de les entitats socials són per finançar la seva estructura (prop del 90% de les despeses es destinen a l’atenció a les persones, segons el Baròmetre del Tercer Sector). Pel que fa a la seguretat informàtica, el 65% responen que no han tingut cap incidència en aquest àmbit, malgrat que el 39% encara no tenen cap protocol de seguretat. 

Així doncs, els principals reptes per avançar en la digitalització del tercer sector són: millorar les competències digitals tant dels professionals de les entitats socials com de les persones que atenen; millorar la gestió de les dades de les quals disposen les organitzacions per a una atenció de més qualitat i ajustada a les necessitats de les persones; avançar en la interoperabilitat de les dades entre les administracions les entitats socials (compartir i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement); abordar les TIC des d’una perspectiva estratègica; dissenyar plans de transformació digital perquè el tercer sector s’adapti amb més facilitat a un context canviant i millorar les metodologies internes amb l’objectiu de crear una cultura organitzativa més innovadora que posi la persona al centre.