ECAS, COF i Regularización Ya reclamen garanties i capacitat pública per fer efectiva la regularització extraordinària

Les entitats i plataformes que treballen en la defensa dels drets de les persones migrants i el seu acompanyament valoren la regularització extraordinària anunciada pel Govern espanyol com una mesura necessària per reduir els efectes de la irregularitat administrativa, que avui actua com a factor d’exclusió social.

La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres (COF) i el moviment autoorganitzat migrant i antiracista Regularización Ya defensen que perquè aquesta mesura pugui complir efectivament la seva finalitat, cal que el procediment es desplegui amb garanties d’accés, amb criteris clars, amb informació operativa suficient i amb una capacitat pública de resposta ajustada al volum de demanda que previsiblement es concentrarà entre els mesos d’abril i juny, període en què es preveu poder realitzar els tràmits del procediment.

Les estimacions disponibles apunten a un nombre potencialment elevat de persones que es podrien acollir al procés: aproximadament 600.000 al conjunt de l’Estat, entre 150.000 i 180.000 a Catalunya i entre 50.000 i 60.000 a Barcelona. Aquestes xifres són estimacions orientatives de volum potencial i, en cap cas, no indiquen un límit de persones que es podran regularitzar. Però obliguen a dimensionar el dispositiu amb una lògica d’anticipació, suficiència i cobertura territorial, especialment si es té en compte que, a pocs dies de l’inici previst del procediment, encara no s’ha publicat el Reial decret i persisteixen elements essencials pendents de concreció.

En aquest context, és important que el dispositiu públic es planifiqui amb criteris d’anticipació, suficiència i cobertura territorial, per garantir que totes les persones que compleixin els requisits puguin accedir al procediment en condicions adequades, amb informació clara i amb acompanyament suficient al llarg del procés.

Per això, ECAS, COF i Regularización Ya defensen que no n’hi ha prou amb l’existència formal del procediment, cal que es compleixin les condicions mínimes per a poder-lo fer efectiu; i ha de regir-se pels principis de garantia de drets, accessibilitat universal, gratuïtat i proximitat territorial.

És per això que exigeixen:

1. Un dispositiu públic suficient, amb capacitat real de resposta davant el volum de sol·licituds previst, territorialment ben distribuït i amb informació clara, accessible i útil per a tota la població potencialment beneficiària.
 

En concret, cal:

• Activar tots els registres oficials possibles de la Generalitat per facilitar la tramitació presencial, atès que el procediment no pot descansar principalment en la via telemàtica ni en un nombre limitat d’oficines.
• Elaborar i difondre un mapa públic i actualitzat dels serveis d’orientació, acompanyament i tramitació disponibles, amb informació clara sobre ubicació, horaris, canals de contacte i tipus de suport ofert.
• Publicar informació oficial clara, contrastada i multilingüe sobre requisits, documentació, tràmits previs i punts d’atenció.
• Establir mecanismes estables de coordinació entre administracions i entitats socials.
• Reforçar la cobertura territorial a tot Catalunya, especialment a les zones rurals i amb menor capacitat institucional.
   

2. Garantir l’accés efectiu al procediment per a totes les persones potencialment beneficiàries, assegurant que no hi hagi impediments materials, econòmics o operatius que dificultin reunir els requisits, preparar la documentació i afrontar els tràmits previs i els costos associats.
 

Per això, cal:

• Impulsar una interlocució urgent amb consolats i ambaixades per agilitzar l’obtenció de passaports, antecedents penals i altra documentació imprescindible.
• Elaborar un model unificat d’informe de seguiment i acreditació per a tots els serveis i dispositius implicats.
• Publicar una guia clara sobre la documentació necessària segons el país d’origen.
• Establir mecanismes de suport econòmic per afrontar els tràmits previs i els costos associats.
• Publicar preus públics o de referència per als serveis jurídics i altres tràmits vinculats al procés.
• Crear ajuts o convenis específics per cobrir les despeses de la documentació imprescindible.
   

3.  Evitar que el desplegament de la regularització reprodueixi exclusió, abusos o desigualtats, deixant fora precisament les persones amb més barreres d’accés.
 

En aquest sentit, cal:

• Donar suport específic a les entitats i col·lectius comunitaris que acompanyen persones en situació de major vulnerabilitat.
• Reforçar la prevenció i la resposta davant gestories oportunistes o intermediaris abusius que es lucren la seva vulnerabilitat de les persones i habilitar mecanismes d’alerta i denúncia davant de cobraments abusius, mala praxi i desinformació.
• Incorporar garanties específiques per als col·lectius amb més barreres d’accés perquè la regularització no acabi reproduint les mateixes desigualtats que pretén corregir.
   

Des d’ECAS, COF i Regularización Ya reclamen que el desplegament del procés s’assumeixi com una prioritat pública immediata i compartida, amb corresponsabilitat entre administracions i recursos suficients.

Alhora, cal reconèixer i reforçar la tasca que ja estem fent les entitats socials, els col·lectius migrants, les xarxes comunitàries i els espais d’acompanyament arreu del territori, que estem sostenint aquest procés davant la insuficiència de la resposta pública. Aquesta responsabilitat cal reconèixer-la, coordinar-la i dotar-la del suport institucional i econòmic necessari.