La protecció de la infància davant la violència avança, però amb desigualtats territorials i manca de recursos

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han presentat el dossier Catalunya Social 'El desplegament de la LOPIVI a Catalunya: de la llei a la protecció efectiva' que analitza els avenços, les dificultats i els reptes en l’aplicació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI), que ara compleix 5 anys.

El document conclou que "la LOPIVI ha fet avançar la protecció de la infància a Catalunya, però el seu desplegament continua sent desigual. Hi ha àmbits que han avançat molt, com l’educació. Però d’altres, com la família, el lleure o l’esport, encara no tenen el mateix nivell de desenvolupament. La conclusió és clara: la protecció no pot dependre del lloc on viu l’infant, ni de l’espai on està, ni dels recursos o del servei que l’atén. Ha de ser una garantia igual per a tots els infants, visquin on visquin" ha apuntat José Antonio Ruiz, co-coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya.

La LOPIVI ha suposat un canvi important en la manera de protegir infants i adolescents perquè prioritza la prevenció i la detecció precoç de les violències, reforça l’atenció i la recuperació de les víctimes, i promou entorns segurs. La llei també reconeix infants i adolescents com a subjectes de drets i estableix que la protecció de la infància és una responsabilitat compartida entre escoles, serveis socials, salut, cossos de seguretat, administracions i entitats socials, esportives i de lleure.

L’aplicació de la LOPIVI és desigual a l’Estat, però Catalunya és un dels territoris amb un desplegament més avançat. El dossier destaca especialment el model Barnahus, que ofereix una atenció integral i coordinada als infants i adolescents víctimes de violència sexual, així com els avenços en la col·laboració entre els àmbits social, educatiu, sanitari i de seguretat. 

Principals avenços i reptes

L’àmbit educatiu és el que ha experimentat més canvis, amb la implantació de la figura del coordinador o coordinadora de coeducació, convivència i benestar (COCOBE), nous protocols de prevenció i mesures per millorar la convivència als centres.

També s’han reforçat els serveis de suport a les famílies i la parentalitat positiva, els mecanismes de detecció en l’àmbit sanitari, les unitats policials especialitzades i els protocols dels centres de protecció. En paral·lel, també s’han impulsat actuacions de sensibilització davant les violències digitals i mesures de protecció en els àmbits del lleure i l’esport.

Malgrat aquests avenços, persisteixen reptes importants. L’accés als recursos continua sent desigual segons el territori, especialment en salut mental infantil i juvenil, i per a famílies en situació vulnerable, migrants o monoparentals. A més, la prevenció encara és insuficient, la formació dels professionals és desigual i la coordinació entre serveis continua presentant dificultats, fet que dificulta compartir informació i donar respostes àgils davant les situacions de violència.

L’informe també alerta que molts infants i adolescents encara no coneixen prou bé els canals d’ajuda i denúncia. En àmbits com el lleure i l’esport, la implantació de les figures de protecció continua sent molt desigual i la figura del delegat o delegada de protecció encara no està prou definida.

Per això, el co-coordinador de la PINCat, José Antonio Ruiz, insisteix que cal "un sistema amb més recursos, millor coordinació entre serveis i amb formació obligatòria per a totes les professionals i sobretot que tots els infants sàpiguen com i on demanar ajuda. La protecció dels infants no depèn d'un únic servei. No depèn només de l'escola, ni només dels serveis socials, ni només de la salut o de la policia. Funciona quan totes les peces treballen juntes. Precisament, l’informe mostra que els millors resultats arriben quan els diferents sistemes cooperen, comparteixen informació i actuen de manera coordinada".

5 prioritats per a un bon desplegament

L’informe identifica cinc prioritats per consolidar l’aplicació de la LOPIVI a Catalunya i avançar cap a un model realment integral i centrat en els drets de la infància.

1. Incrementar els recursos humans i econòmics dels serveis de protecció.
2. Garantir una formació obligatòria i continuada per a totes les persones professionals.
3. Millorar la coordinació entre els diferents sistemes i serveis.
4. Disposar de sistemes d’informació i dades compartits.
5. Reduir les desigualtats territorials per garantir una protecció equivalent a tot el país.

L’informe planteja diverses recomanacions tant a les administracions públiques com al tercer sector social. A la Generalitat, recomana reforçar el desplegament de la LOPIVI amb més recursos, una millor regulació de les figures de protecció, formació obligatòria per a totes les professionals i sistemes d’avaluació que permetin mesurar l’aplicació real de la llei. També demana reduir les desigualtats territorials, millorar la coordinació i l’intercanvi d’informació entre serveis i garantir una participació més activa d’infants, adolescents i entitats socials en la presa de decisions.

Pel que fa als ajuntaments i al tercer sector social, l’informe aposta per reforçar la prevenció i el suport a les famílies, millorar la coordinació local, promoure la participació infantil i consolidar les polítiques de protecció i bon tracte. També destaca la necessitat d’enfortir el treball en xarxa entre entitats, impulsar la innovació i garantir mecanismes de seguiment i millora contínua dels serveis.