“No disposar de l’assistència personal limita tots els drets i priva de poder decidir i fer per un mateix”

Entrevista a Albert Carbonell, nou president d'ECOM.

Contenido
Izquierda

1. Quines són les prioritats que us heu marcat la nova junta directiva d’ECOM?

La nova Junta Directiva té una línia continuista de l’anterior. Per això, la nostra prioritat continua sent la reivindicació de la vida independent dins la comunitat i la principal demanda és l’aprovació del decret d’assistència personal, com a recurs clau per a la vida independent, així com que tots els serveis es remodelin cap a una atenció centrada en la persona i amb un enfocament comunitari. I junt amb això, que s’impulsin polítiques d’habitatge efectives, que se segueixi promovent l’accessibilitat universal i que s’avanci en la inclusió a l’escola i a l’àmbit laboral. Internament com a federació volem treballar per fomentar la participació interna i el treball en xarxa amb les entitats federades i reforçar la imatge pública i el reconeixement de l’entitat com a referent del sector de la discapacitat física i/o orgànica de Catalunya.

2. Una d’aquestes prioritats és la promoció de la vida independent de les persones amb discapacitat física i/o orgànica a la comunitat. L’assistència personal és el suport necessari per aconseguir-ho. Què impedeix que el Govern aprovi finalment el decret que ha de regular l’assistència personal en tot el territori? I, quan s’aconsegueixi aprovar-lo, quin impacte tindrà en les persones?

Doncs no sabem què impedeix l’aprovació perquè la nostra sensació és que s’hauria d’haver publicat ja perquè estava pràcticament enllestit just abans del canvi de govern. Havíem treballat durant molt temps conjuntament amb el Govern per definir-lo i poder impulsar d’una vegada l’assistència personal a Catalunya. Quan semblava que ja érem a les portes de l’aprovació, hi va haver canvi de govern; i amb el nou Govern tot ha quedat aturat. Estem treballant en això i és una de les primeres demandes que vam fer al Departament de Drets Socials. Per al col·lectiu de persones és una situació frustrant. Hi ha persones esperant poder disposar d’assistència personal per poder dur a terme un projecte de vida independent i, malgrat ser un dret reconegut a la Convenció de l’ONU, no hi poden accedir. 

Sense l'assistència personal la seva vida està limitada. No disposar-ne limita tots els seus drets (el dret a una vida independent, a l’educació, al treball, etc.), els priva de poder decidir i fer per ells mateixos, tenir les regnes de les seves vides i incorporar-se a la societat en igualtat d’oportunitats. No impulsar l’assistència personal és anar en contra del que estableix la Convenció de l’ONU. Les directrius són clares: cal avançar en la desinstitucionalització i la vida independent dins la comunitat. Urgeix ja l’aprovació del decret i amb unes condicions que assegurin poder dur a terme projectes de vida independent, garantint a cada persona les hores necessàries segons el seu projecte de vida. 

3. El dret a l’habitatge digne és un dels pilars que més ha empitjorat en els darrers anys. Com està afectant l’emergència habitacional en les persones amb discapacitat física i/o orgànica? Quines demandes feu des d’ECOM?

Doncs l’emergència habitacional ens està afectant també. Justament ara estem tancant l’informe Radar ECOM 2022 i les dades ens mostren que les situacions de risc d’exclusió residencial en el nostre col·lectiu han augmentat gairebé un 6 % respecte a l’any anterior. I és que som un col·lectiu amb especial vulnerabilitat perquè tenim problemàtiques afegides, com el greuge econòmic del cost de vida per la nostra discapacitat o el fet que necessitem que l’habitatge i l’entorn siguin accessibles. Això ens situa en un major risc d’exclusió social i residencial. Des d’ECOM demanem que s’augmenti el parc públic i privat d’habitatges accessibles; que es promogui l’accés a habitatges de lloguer social, assequible i accessible, augmentant les reserves d’habitatges accessibles; que s’impulsi la rehabilitació del parc d’habitatges existents, augmentant el pressupost dedicat a polítiques per a la rehabilitació i l’adequació d’aquests (contemplant les millores per accessibilitat) i facilitant els procediments administratius per sol·licitar els ajuts; i que es promoguin serveis de mediació per acompanyar les persones en els conflictes en les comunitats de veïns quan cal dur a terme obres d’accessibilitat en l’edifici. 

4. L’accessibilitat universal és un dels drets bàsics que centrarà la vostra acció d’incidència política. Properament, s'aprovarà el Codi d’Accessibilitat. Quines millores suposarà en la protecció del dret a l'accessibilitat? Quines seran les assignatures pendents? 

Des d’ECOM tenim l’esperança que el nou Codi s’alineï amb la Convenció, que tingui en compte la situació actual de les persones amb discapacitat i inclogui aspectes que no estaven reconeguts, especialment d’altres col·lectius amb discapacitat que no estaven representats, però també de noves situacions i buits legals que hi ha. I sobretot que promogui l’accessibilitat universal i el model social de la discapacitat (que es fonamenta en el fet que és l’entorn el que discapacita) i que tot allò que es construeixi de nou (espais urbans, edificis, serveis i productes) siguin accessibles. Des d’ECOM hem fet moltes esmenes i aportacions al nou codi i estem expectants per veure com s’acaba aprovant perquè, en el document que es va posar a exposició pública el 2020, vam detectar i denunciar que hi havia paràmetres que no s’ajustaven al que estableix la Convenció, com que el codi permetia seguir construint edificis d’habitatges d’obra nova sense ascensor (perquè eximia de posar-los en habitatges d’entre 2 i 3 alçades de pisos) o eximia de fer accessibles les edificacions existents que estiguin ubicades a carrers amb un pendent igual o superior al 16 %, entre altres aspectes. La nostra expectació sobre l’aprovació d’aquest codi és gran per l’avenç que pot suposar, però, alhora ens neguiteja per com es pugui acabar aprovant. En tot cas, però, és urgent que s’aprovi perquè el codi que regeix actualment és del 1995 i està obsolet.

5. La inserció laboral és un altre dels pilars fonamentals per a la inclusió social. La pandèmia ha evidenciat les greus dificultats que tenen les persones amb discapacitat per trobar feina. Quines mesures creieu que cal que les Administracions impulsin per garantir aquest dret i avançar cap a una major ocupabilitat del col·lectiu?

Malgrat els avenços, l'exercici del dret al treball continua sent una fita molt llunyana. Actualment, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat és del 34 % mentre que la de la població sense discapacitat és del 78 %. Per poder avançar és urgent que l'Administració revisi el model d'ocupació, juntament amb el sector, tant en l’empresa ordinària com en el mercat protegit, perquè la normativa actual està obsoleta. S’han d’impulsar polítiques i ajuts que garanteixin el dret al treball de les persones amb discapacitat. També impulsar la concertació publicosocial per garantir l'estabilitat dels serveis d'inclusió laboral i garantir les ajudes i suports a les empreses perquè facin accessibles tots els entorns de treball i facilitar els suports que siguin necessaris. A més, cal que es garanteixi la continuïtat de suports entre l'etapa formativa i l'etapa laboral perquè ara desapareixen en arribar a una edat concreta o en passar a l’etapa formativa postobligatòria i això dificulta o impedeix que la persona pugui continuar el seu projecte de vida. També fer accessibles totes les formacions professionals i estudis postobligatoris, facilitant adaptacions curriculars, fent accessibles els entorns i facilitant els suports que cada persona pugui necessitar, com ara l'assistència personal. D’altra banda, cal reduir les desigualtats territorials, per exemple en l’accessibilitat del transport, perquè impacten directament en les possibilitats de trobar feina de les persones amb discapacitat.