L'atenció integrada social i sanitària és una prioritat per a la Unió Europea que, recentment, ha presentat l'European Care Strategy, que té com a objectiu garantir uns serveis d'atenció de qualitat, assequibles i accessibles, i millorar la situació tant de les persones que reben aquest suport com de les persones que l'ofereixen, siguin…
Segons el Baròmetre 2022, les entitats socials catalanes acompanyen 1,9 milions de persones, 350.000 persones més que a l’anterior baròmetre que analitzava aquesta dada. Per primera vegada, l'informe quantifica el nombre d’atencions que fan les entitats socials catalanes, que és de més de 3 milions.
Per primera vegada, el Baròmetre es quantifica el nombre d’atencions que fan les entitats socials catalanes: més de 3 milions. Segons l'informe, els principals col·lectius atesos són les persones grans, les persones amb discapacitat, la infància i les persones en situació de pobresa o exclusió, que representen el 67% de les persones que reben…
Si es tenen en compte els 7 principals components que mesuren les condicions per tenir una vida digna, en 5 hi ha un increment accentuat que mostra un empitjorament de la precarietat. Destaca l’augment de la pobresa energètica que ja afecta gairebé un 20% de la població catalana i el percentatge de la ciutadania que no pot afrontar despeses…
Reivindiquen que, tot i que les entitats socials són un dels principals agents en el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya, no tindran cabuda en els espais de debat i reflexió del congrés sobre els reptes del treball en els propers anys, malgrat haver-ho demanat al Departament.
Entre les prioritats: combatre la pobresa infantil des de l’àmbit municipal amb mesures que garanteixin l’accés universal a les prestacions i serveis socials; incorporar el jovent extutelat com a col·lectiu prioritari per accedir als recursos municipals; integrar una mirada educació 360 en el projecte educatiu del municipi, que inclogui l’educació…
Assegurar l’empadronament, desenvolupar mesures i recursos específics per a la infància i l'adolescència, fer extensiva la creació d'oficines antidesnonaments, prioritzar l'ampliació del parc municipal d'habitatge de lloguer assequible, dissenyar i implementar polítiques actives d'ocupació municipals o enfortir la col·laboració entre el món local…
S’estima que el Tercer Sector Social ha suportat un sobrecost de 281,5 milions d’euros a causa de l’augment de preus dels subministraments energètics i de l'alimentació.
La Taula i l'APE demanen que s’actualitzi fins avui dia la condonació del deute de les famílies, s’agilitzi la creació del fons d’atenció solidària, es generalitzi la instal·lació dels comptadors socials i s’ampliï el conveni a la resta d’empreses energètiques.
La Taula defensa que aquesta informació és cabdal per avançar cap a un sistema que sigui realment efectiu a l’hora de garantir uns ingressos mínims a persones que es troben en una situació d’emergència social i que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, des d'un enfocament més empoderador i basat en la lògica de drets.