L'atenció integrada social i sanitària és una prioritat per a la Unió Europea que, recentment, ha presentat l'European Care Strategy, que té com a objectiu garantir uns serveis d'atenció de qualitat, assequibles i accessibles, i millorar la situació tant de les persones que reben aquest suport com de les persones que l'ofereixen, siguin professionals o cuidadors informals.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i DIPLOCAT, en col·laboració amb la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, han organitzat un nou debat ‘Europa Social’. Aquest tercer debat es va centrar en l’atenció integrada social i sanitària, un model d’atenció a les persones que dona una resposta integral i coordinada des del sistema social i sanitari i que s’està treballant a Catalunya. Aquí podeu consultar la relatoria del debat.
Per primera vegada, el Baròmetre es quantifica el nombre d’atencions que fan les entitats socials catalanes: més de 3 milions. Segons l'informe, els principals col·lectius atesos són les persones grans, les persones amb discapacitat, la infància i les persones en situació de pobresa o exclusió, que representen el 67% de les persones que reben suport del tercer sector social.
Segons el Baròmetre 2022, les entitats socials catalanes acompanyen 1,9 milions de persones, 350.000 persones més que a l’anterior baròmetre que analitzava aquesta dada. Per primera vegada, l'informe quantifica el nombre d’atencions que fan les entitats socials catalanes, que és de més de 3 milions.
Si es tenen en compte els 7 principals components que mesuren les condicions per tenir una vida digna, en 5 hi ha un increment accentuat que mostra un empitjorament de la precarietat. Destaca l’augment de la pobresa energètica que ja afecta gairebé un 20% de la població catalana i el percentatge de la ciutadania que no pot afrontar despeses imprevistes de 800€, un 35%.
Entre les prioritats: combatre la pobresa infantil des de l’àmbit municipal amb mesures que garanteixin l’accés universal a les prestacions i serveis socials; incorporar el jovent extutelat com a col·lectiu prioritari per accedir als recursos municipals; integrar una mirada educació 360 en el projecte educatiu del municipi, que inclogui l’educació lectiva i la no lectiva; reforçar i diversificar els serveis 0-3 anys i els recursos d’atenció a la salut mental i les addiccions; posar en marxa mecanismes que protegeixin la infància davant qualsevol tipus de violència i enfortir els mecanismes
Assegurar l’empadronament, desenvolupar mesures i recursos específics per a la infància i l'adolescència, fer extensiva la creació d'oficines antidesnonaments, prioritzar l'ampliació del parc municipal d'habitatge de lloguer assequible, dissenyar i implementar polítiques actives d'ocupació municipals o enfortir la col·laboració entre el món local i el tercer sector social són algunes de les propostes.
S’estima que el Tercer Sector Social ha suportat un sobrecost de 281,5 milions d’euros a causa de l’augment de preus dels subministraments energètics i de l'alimentació.
La Taula i l'APE demanen que s’actualitzi fins avui dia la condonació del deute de les famílies, s’agilitzi la creació del fons d’atenció solidària, es generalitzi la instal·lació dels comptadors socials i s’ampliï el conveni a la resta d’empreses energètiques.
La Taula defensa que aquesta informació és cabdal per avançar cap a un sistema que sigui realment efectiu a l’hora de garantir uns ingressos mínims a persones que es troben en una situació d’emergència social i que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, des d'un enfocament més empoderador i basat en la lògica de drets.