ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) denuncia que la regularització extraordinària aprovada pel Govern espanyol no pot exigir l’empadronament com a requisit indispensable, perquè nombrosos ajuntaments estan denegant el registre a persones que viuen als seus municipis, incomplint, per tant, l’obligació que tenen d’inscriure tothom que hi resideix.
Fundipau i Fundesplai organitzen una jornada de reflexió i impuls a l’acció per promoure una cultura de pau en l’àmbit educatiu i social.
Les noves xifres situen la taxa de pobresa i exclusió a Catalunya en el 24,8%, uns nivells que s’acosten a després de la pandèmia.
Sota el títol 'La polarització: un joc perillós?', la Dincat organitza una xerrada amb l'objectiu d'analitzar com la polarització s’ha instal·lat al debat públic i quins riscos i impactes té en la política, les relacions socials i el dia a dia.
La sessió anirà a càrrec de Toni Rodón, politòleg i professor de la UPF, i tindrà lloc en format presencial a la seu de la Dincat (C/Consell de Cent 445-449, entresòl B) el proper dimecres 11 de febrer de 10 a 11h.
El Cicle de Reptes Humanístics "Garantir els drets, protegir el futur. De la consciència social a l’acció política, la infància és prioritat" és un dels projectes guanyadors de la Convocatòria de Reflexió 2025 de Palau Macaya.
És imprescindible fer efectius els compromisos adquirits a la cimera sobre el sensellarisme impulsada pel Síndic de Greuges. La situació actual exigeix mesures immediates i coordinades que posin els drets de les persones al centre.
Down Catalunya ha inaugurat el mural creat per l’artista gironina Núria Alemany Rovira (Neve), a través de la seva metodologia Heal Hop®, amb la participació de joves i adults amb síndrome de Down de la Coordinadora.
L'organització ha impulsat aquesta acció amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat per denunciar la invisibilitat estructural de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.
L'informe de Salut Mental Catalunya i la Federació Veus analitza les dinàmiques de discriminació i vulneració de drets des d’una perspectiva interseccional. El document recull casos d’arreu de Catalunya, amb una concentració clara a l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment al Barcelonès (47,7%), seguit del Vallès Occidental, el Bages, el Baix Llobregat i el Garraf.
Les entitats socials consideren que el model actual és massa rígid i burocràtic, i no respon a la diversitat de perfils ni a l’augment de situacions de vulnerabilitat entre les persones que arriben.
El model té limitacions legals i administratives, desigualtats entre territoris, poca connexió amb els serveis socials i recursos municipals insuficients. A més, les entitats socials, que són clau en l’acompanyament, tenen un paper limitat en el disseny i la presa de decisions.