La "Jornada de debat: Present i futur del temps educatiu del migdia" de Fundesplai té com a objectiu compartir visions i propostes al voltant de tres grans reptes del Temps Educatiu del Migdia: el seu valor educatiu, la promoció d’hàbits alimentaris saludables i sostenibles, i la sostenibilitat del servei.
Davant les últimes informacions relatives a les dificultats que troben famílies i persones estrangeres per poder-se empadronar en municipis catalans, la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA recorda que la Llei de Règim Local obliga tots els municipis a facilitar la tramitació d’aquest document a totes les persones que ho sol·licitin independentment de la seva procedència.
La Fundació Pere Tarrés destaca que el 24% de la població de Catalunya i el 28% dels menors de 16 anys es trobaven el 2022 en risc de pobresa o exclusió social, dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Per això, l’entitat ha posat en marxa un any més la campanya ‘Nadal solidari’. L'objectiu és aconseguir donatius en benefici dels prop de 6.000 infants amb dificultats socioeconòmiques que la fundació acompanya cada tarda en els 85 centres socioeducatius i centres oberts que formen part de la seva xarxa arreu de Catalunya i les Illes Balears.
La Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha consensuat un posicionament sobre l'ús dels mòbils i les pantalles a l'escola. Conscient de la complexitat del debat, i partint de la idea que la tecnologia impacta en els drets fonamentals de la infància i adolescència, les entitats socials que treballen en aquest àmbit defensen la idea de no prohibir l'ús dels diferents dispositius als centres escolars sinó de regular l'esfera digital.
La Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha consensuat un posicionament sobre l'ús dels mòbils i les pantalles a l'escola.
Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha reclamat a la Generalitat, en concret a la consellera d’Educació, Anna Simó, que garanteixi aquest dret amb criteris d'equitat i eficiència, així com determina l'article 24 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides.
El mes de novembre s'han commemorat dues qüestions assenyalades, el Dia Internacional de la Infància i els seu drets i la lluita contra les violències masclistes. Aparentment poden semblar reivindicacions paral·leles, però l’impacte de les violències masclistes contra fills, filles i entorn de les víctimes i supervivents és un fet que cada vegada ha pres més rellevància.
La crisi derivada de la inflació de preus ha empitjorat la situació de moltes famílies que travessen grans dificultats per atendre les seves necessitats bàsiques, especialment pel que fa a l’alimentació, l’habitatge, l’energia i el transport. En aquest context, el dret al joc passa a un pla secundari per a les famílies, que prioritzen l’adquisició de productes de primera necessitat. Per això, aquesta campanya esdevé crucial per garantir el dret que aquests nens, nenes i joves accedeixin al joc.
La història ha situat el paper dels infants i joves en un segon pla, i sovint els poders públics no han tingut en compte l’opinió d’aquesta franja d’edat a l’hora de dissenyar les seves polítiques ni tampoc se’ls ha considerat sempre un agent social actiu.
A les portes del Dia Internacional dels Drets de la Infància, la Taula del Tercer Sector Social, la Plataforma d’Infància de Catalunya i DIPLOCAT han organitzat una jornada per abordar la garantia dels drets d’infants i adolescents. El debat ha comptat amb les experiències europees de Malta, Dinamarca, Àustria, Itàlia i Catalunya, així com l’aportació de la Comissió Europea, UNICEF Europa i la Generalitat. També s’ha presentat l’actualització de l’informe 2023 sobre l’estat dels drets de la infància i adolescència a Catalunya, que evidencia un empitjorament de la situació.