Entrevista a Carles Barba, director de l’Aliança Educació 360. Educació a temps complet

“Cal garantir l’equitat i la igualtat en l’accés a les activitats que van més enllà del sistema educatiu reglat”

Content
Esquerra

1.- Quin són els principals objectius de la iniciativa Educació 360?

Ens proposem que en els propers anys, el model educatiu de Catalunya promogui i integri les oportunitats educatives extraescolars i comunitàries i en garanteixi l’equitat en el seu accés. Es tracta d’un gran repte que demana un canvi de marc mental de la societat al pensar en educació i de la política educativa al nostre país.

2.- L’escola no ofereix aquestes oportunitats a tots els infants i adolescents?

La reflexió que compartim els promotors de la iniciativa, és que l’escola ja ha deixat de ser la institució que ostenta l’exclusiva de l’aprenentatge. Avui l’educació està més distribuïda que mai i els nois i les noies aprenen i s’eduquen arreu. En tots els temps i espais de la seva vida. A més, la recerca internacional  i els experts ens diuen que les experiències educatives i d’aprenentatge fora del sistema reglat són  cada vegada més decisives i que els contextos educatius rics proporcionen un millor creixement personal. Les volem posar en valor i sobretot generar-ne més i millors per a tothom doncs avui l’accés a aquestes activitats és enormement desigual.

3.- Com es pot garantir l'accés de tothom a més i millor oportunitats educatives?

La societat és desigual i en tot allò que l’estat del benestar no garanteix la universalitat, la desigualtat fins i tot s’amplifica. Estem convençuts que la batalla per la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu es lliurarà cada vegada més en els temps i espais no escolars. Els factors econòmics, socioculturals, familiars, d’origen, gènere o funcionalitat afecten de forma determinant en el seu accés, i això genera noves desigualtats. Avui sabem per exemple, que les tardes o les vacances dels adolescents, per posar dos exemples, son radicalment diferents en raó dels contextos socials o residencials.

Garantir l’equitat i la igualtat en l’accés a les activitats que van més enllà del sistema educatiu reglat és un dels objectius centrals de la iniciativa d’Educació 360. És per això que plantegem que, més enllà de generar bones experiències, el que cal és que aquesta mirada esdevingui política pública i que quan es parli d’educació, no només es pensi amb l’escola, l’aula, el currículum i el professorat sinó en totes les situacions vitals educatives dels infants i joves.

4.- En el manifest inicial indiqueu que existeix "massa separació entre la vida i els aprenentatges, entre els interessos i les obligacions". Què proposeu al respecte?

Connectar. Connectar allò que està separat i fragmentat.  Connectar els aprenentatges i l’educació que es produeixen arreu. Si som coherents, posar al noi i la noia al centre del procés educatiu vol dir tenir en compte els seus temps vitals diversos i tots els espais de la seva vida quotidiana. I connectar-los, doncs ells aprenen i s’eduquen arreu.

Una primera connexió s’ha de produir dins del mateix centre educatiu.  Volem superar els murs que hi han entre el temps lectiu i no lectiu, i que tot el que passi a l’escola i a l’institut formi part del projecte educatiu del centre. Avui això encara una realitat a moltes escoles i instituts està massa fragmentat i no passa a tot arreu. La responsabilitat d’aquests espais està delegada en diversos actors: famílies, professorat, ajuntament i amb molt cassos a ningú en especial, és a dir al mercat. En qualsevol cas, no està coordinada. Aquest és el repte, connectar de forma col·laborativa els diversos actors de la comunitat.

L’important al final és que cada persona construeixi el seu propi itinerari vital a partir del que aprèn a classe, en el temps lectiu però també fora de l’escola i l’institut, a les tardes, els caps de setmana i per vacances.

5.- Parleu de construir l’Educació 360 i crideu a conformar una aliança. Qui la promou i a qui us dirigiu?

La iniciativa que ara veu la llum és el resultat d’un procés compartit entre la Diputació de Barcelona, la FMRPC i la Fundació Jaume Bofill. És interessant i molt potent la complementarietat de les tres organitzacions: administració pública local, moviments de mestres i professorat compromesos amb el canvi educatiu i una institució amb un gran reconeixement en la innovació educativa i la recerca. La bona notícia és que des de perspectives diferents es comparteix una mirada i uns objectius comuns.

Amb la presentació pública s’hi afegeixen un primer grup de 34 entitats, que han decidit vincular-se a la iniciativa. Es tracta d’una mostra que expressa la diversitat d’actius existents al país: ajuntaments, xarxes de centres educatius, associacions de mestres i educadors, entitats de lleure i del tercer sector social, esportiu i musical de Catalunya, i grups de recerca de les universitats. La Taula del Tercer Sector Social és una de les plataformes que hi és des del primer moment. Ara convidem a tothom que generi oportunitats educatives a formar part de l’aliança.

6.- Quin paper poden jugar les entitats del Tercer Sector en el desenvolupament d'aquesta iniciativa?

Des del meu punt de vista, fonamental. Per una banda, hi ha centenars d’entitats del tercer sector que realitzen una tasca continuada en l’àmbit socioeducatiu d’infants i adolescents, especialment aquells que tenen menys oportunitats. En segon lloc, Educació 360 és un projecte de la comunitat que demana la complicitat de tots els actors. Les entitats del tercer sector es defineixen per ser part de la comunitat i treballar des  d’aquesta perspectiva col·laborativa. Un tercer element, és que  les entitats del tercer sector tenen experiència de connexió amb els centres educatius. Les pràctiques de l’Aprenentatge i Servei en son un bon exemple. Finalment el món del tercer sector, i la Taula en particular, des de fa anys situa la persona al centre de la seva acció i aquest és també el fonament de l’Educació 360.

Crec que és essencial vincular i connectar el món educatiu, el que gira al voltant dels centres educatius, i el món social, el que treballa en la comunitat i amb qui té més dificultats. Estic convençut que aquesta és l’única manera de generar noves respostes per una educació de més qualitat i més inclusiva.

Per això una de les primeres iniciatives que hem endegat és la Crida “Comunitats que eduquen”, dirigida a les entitats del tercer sector per tal d’impulsar projectes comunitaris i col·laboratius que generen més i millors oportunitats educatives i connectin aprenentatges i educació.

Dreta
Banner

Destacats