Entrevista a Catalina Gonzàlez, presidenta de FEICAT

"Ocupem 2.500 persones que difícilment haurien trobat feina a cap altra empresa".

Content
Esquerra
  1. Quan van començar a aparèixer les empreses d’inserció a Catalunya i com han evolucionat?

La inclusió social a partir de la inserció laboral és una tasca que ja feien moltes entitats del tercer sector des de fa dècades.

Va ser a partir de la Llei d’Empreses d’inserció que es va aprovar l’any 2002 que es va establir un marc legal que, d’una banda, volia promoure la inserció laboral de persones en situació d’exclusió social i, de l’altra fixava la regulació, el registre i el foment de les empreses d’inserció.

Sens dubte que aquesta llei ha estat una eina útil que ha facilitat un gran creixement de les empreses d’inserció i la seva labor social però, 15 anys després, és necessària una actualització.

  1. En quina situació es troben ara les empreses d’inserció a Catalunya i quin impacte tenen si les comparem amb la resta de l’Estat?

El volum de les empreses d’inserció és petit però no ha parat mai de créixer. L’any 2006 donàvem feina a 741 persones i el 2015 (encara no disposem de dades tancades del 2016) hem donat feina a 2500 persones a 20 comarques d’arreu del país. Hem demostrat sobradament que les nostres empreses han sabut resistir més a la crisi que d’altres que semblaven imbatibles. Ni un sol any hem deixat de créixer. El teixit social de Catalunya és ric i reconeix a l’empresa d’inserció com a un instrument vàlid per a contribuir a una societat més justa.

De la totalitat d’ingressos de les empreses d’inserció catalanes només un 14,61% son ajuts públics. A la resta de l’Estat aquesta xifra s’eleva al 25,2%. Tot i així, les empreses sòcies de FEICAT han contractat el 48,98% de tots els treballadors de les empreses que formen part de la xarxa estatal FAEDEI.

  1. L'Ignasi Parody és el president de la xarxa europea ENSIE i Feicat n'ostenta la secretaria. Quin és el panorama de les empreses d'inserció a Europa?

Com no pot ser de cap altra manera, el panorama varia molt depenent de cada país. Fins hi tot el concepte d’empresa d’inserció no és idèntic i la normativa estatal marca definicions no sempre concordants amb el que aquí entenem com a empresa d’inserció. Tot i així cal destacar que cada any son més els països que van creant una legislació específica per a les empreses d’inserció i cada any son més les peticions de federacions estatals que demanen el seu ingrés a ENSIE.

Hores d’ara, ENSIE agrupa 28 xarxes nacionals i regionals, que representen a 21 estats de la Unió Europea: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, Portugal , Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia, Regne Unit, Sèrbia i Suïssa.

En conjunt, representen a més de 2.500 empreses d'Inserció Social, i al voltant de 400.000 persones assalariades.

FEICAT, independentment de la xarxa estatal FAEDEI, és membre nat de ENSIE.

  1. Quines millores haurien d'impulsar partits, governs i i administracions perquè les empreses d'inserció puguin créixer i tenir més impacte social?

Estem molt satisfets amb les millores als ajuts a la contractació de l’any 2016 ofertes per la Direcció General d’Economia Social.

De tota manera, cal insistir una vegada més, que la nostra funció és oferir llocs de treball a aquelles persones que difícilment trobaran feina a cap altra empresa. Per tant, el que ens cal, no son grans ajuts públics sinó feina per a les nostres empreses. Actualment per cada Euro que les empreses d’inserció facturem per treballs realitzats a les administracions públiques, en facturem 3,5 Euros al sector privat.

Les reserves de mercat, les clàusules socials han d’esdevenir eines útils per poder treballar amb més facilitat amb l’administració pública.

  1. Quins motius us ha motivat entrar a formar part de la Taula del Tercer Sector?

Legalment una empresa d’inserció ha d’estar promoguda per una entitat sense ànim de lucre. Bona part de les entitats promotores d’aquestes empreses ja formaven part de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, per tant, sense ser-ho formalment, ja ens sentíem com si fóssim part de la Taula. A la darrera Assemblea General de FEICAT els socis vàrem decidir per unanimitat formalitzar definitivament aquesta participació.

Dreta
Temàtica
Tercer Sector Social