ENTREVISTA DEL MES

1.- Quines són les prioritats i reptes per aquest mandat que comença ara com a nou president de COCARMI?

Crec que, en primer lloc, cal enfortir l’articulació del conjunt de la discapacitat al voltant del COCARMI. A més, cal continuar treballant per acabar de desenvolupar projectes iniciats en el període anterior, com el CODISCAT (Consell de la Discapacitat de Catalunya), i que esdevingui un veritable instrument compartit amb l’administració, ja que serviria per impulsar noves mesures que permetessin recuperar els drets perduts com a conseqüència de les retallades. El CODISCAT també ens ha de permetre incidir en la recuperació econòmica i posar sobre la taula del Govern el Full de ruta que vàrem presentar al President Artur Mas ja fa gairebé dos anys i que inclou una llarga llista de mesures en la línia de recuperació esmentada.

2.- COCARMI denunciava fa uns dies la reculada de drets que suposa la utilització de les persones amb discapacitat al nostre país en activitats de joc no legals. Quines conseqüències tenen aquestes ‘males pràctiques’?

D’una banda, afecten a les persones que treballen il·legalment, ja que no cotitzen a la Seguretat Social. Aquests anys de treball no comptabilitzen per les seves futures pensions i això afectarà als seus ingressos perquè només podran optar, en la majoria dels casos, a pensions no contributives. Unes rendes molt baixes que poden portar a les persones amb discapacitat a trobar-se en greus situacions de vulnerabilitat i d’exclusió social. Tot això a banda de les conseqüències que pugui tenir participar en una activitat il·legal.

D’altra banda, també afecta a les entitats del sector, ja que aquestes males pràctiques perjudiquen a les vendes del cupó de l’ONCE i a les persones amb discapacitat que treballen per la seva venda. Part dels diners que es recapten en la venda del cupó es dediquen a finançar programes de les diferents entitats del sector de la discapacitat i, com a conseqüència de la disminució de la seva venda per la multiplicació del joc il·legal, també s’han reduït les aportacions als projectes de les entitats.

3.- Com afecta als usuaris i a les entitats les retallades de la Llei de Dependència per part de l’Estat i el col·lapse del sistema?

Les retallades en la llei de la Dependència les vivim com una gran decepció, amb una gran impotència i ens genera una ruptura en la confiança en el sistema públic de protecció social.

Avui les persones que han perdut o han vist rebaixades les aportacions de la llei de la Dependència viuen molt pitjor. Les necessitats no desapareixen, i s’ha de continuar atenent a les persones dependents amb menys suports en un entorn de crisi generalitzada, fent doblement vulnerables a les persones amb discapacitat.

4.- Les retallades en Polítiques Actives d’Ocupació condemnen a moltes persones amb discapacitat a no poder entrar al mercat laboral. Com es pot resoldre aquest greu problema? És “només” una qüestió de diners?

Les retallades en les Polítiques Actives d’Ocupació han posat de manifest la insensibilitat de les Administracions Públiques pel que fa al treball. A més, fan perillar els avenços que durant dècades s’ha experimentat en la inclusió a l’empresa ordinària i posen en la corda fluixa els Centres Especials de Treball. S’ha retallat quan més suport es necessita per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat.

5.- Entre altres  coses, les retallades del govern central estan afectant greument la viabilitat de molts Centres Especials de Treball (CET). S'acabaran perdent llocs de treball i hi haurà CET que hauran de tancar?

Sens dubte, les retallades del govern central poden fer perdre llocs de treball en el Centres Especials de Treball i són una amenaça per a la continuïtat per alguns d’ells. Haurem de ser molt exigents per defensar l’exercici del dret al treball de les persones amb discapacitat i treballar molt el consens entre les diferents discapacitats per ser mes efectius. Des de COCARMI ho fomentarem.

6.- Des del col·lectiu de discapacitats sempre s’ha emfatitzat molt en reclamar una escola més inclusiva. Quins passos hem de fer a curt termini per preservar aquest model?

Amb l’escola inclusiva hem d’estar molt alerta perquè hi ha el risc de continuar retirant suports. I la convivència en l’escola configura què seran i quines oportunitats tindran els nois i noies amb discapacitat. De fet, el síndic de greuges va advertir al Parlament de Catalunya que no es poden continuar reduint els recursos econòmics i personals per fomentar l’escola inclusiva. Estarem alerta. Realment, són molts els fronts que se'ns han obert amb la crisi i que cal reconduir per recuperar aquells fites per a les quals hem estat lluitant durant dècades. No les podem deixar escapar!