Entrevista a Núria Montanyà

Presidenta de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Content
Esquerra

"La sobreregulació i la burocratització dificulten i desprotegeixen el nostre model de lleure educatiu"

  1. La Jamborinada va aconseguir aplegar més de 13.000 joves a Tàrrega, el 29 i 30 d'abril, sota el lema 'La força de moure el món'. La Trobada més gran d'escoltes feta mai a Catalunya. D'on va sorgir el projecte i quin balanç en feu?

La idea neix de la il·lusió per fer viure als infants i joves l’experiència d’una gran trobada escolta com les que es fan a nivell mundial. Volíem que poguessin conèixer i compartir una trobada amb escoltes de tot el territori per prendre consciència que, com elles i ells, hi ha milers d’infants i joves participant d’aquest gran projecte educatiu i que cada setmana es troben al cau, o que van de campaments a l’estiu. El repte no era fàcil. Calia organitzar-nos bé i treballar amb una proposta pedagògica engrescadora, que s’apropés al màxim a les activitats i projectes que es desenvolupen cada dissabte als més de 200 agrupaments escoltes que hi ha a Catalunya, pensant-les i treballant-les per a grups de 3.000 joves. I el balanç no ha pogut ser més positiu. Gràcies a les més de 1.000 persones voluntàries, als caps, a la ciutat de Tàrrega, a molts col·laboradors… no només hem aconseguit l’objectiu que teníem des d’un principi, sinó que a més hem fet visible la nostra força com a moviment educatiu, voluntari i de transformació social.

  1. La Jamborinada va culminar amb la lectura d'un manifest participatiu elaborat pels propis infants i joves. Quines van ser les principals reivindicacions i compromisos del manifest?

La lectura del manifest va ser un dels punts culminants de la trobada, un moment molt emocionant en què els propis infants i joves van dirigir-se a la societat per explicar què els preocupa i què no els agrada del nostre món, com volen millorar-lo  i què estan disposats a fer per canviar-lo. Els autèntics protagonistes de la Jamborinada van denunciar els conflictes, les desigualtats i la discriminació, agafant el compromís d’abraçar i estimar  la diversitat. Van dir no a la violència de gènere i van reivindicar la situació de persones refugiades, fent un crit per a l’obertura de les fronteres.

La llista de reivindicacions és llarga i l’objectiu és clar i compartit amb tots els escoltes i guies del món: deixar el món millor de com l’hem trobat. També van expressar que els agradaria que  més nens i nenes vinguin al cau, on vivim i treballem “amb il·lusió, passió, xiulant davant les adversitats i afrontant les dificultats sense por” i on l’educació és un pilar bàsic per un futur millor, perquè les persones siguin conscients, crítiques i compromeses. 

  1. El moviment escolta a Catalunya, quins reptes teniu plantejats per aquests anys vinents?  quines qüestions us preocupen, i a quines hi esteu buscant solucions o respostes?

El repte més important és el procés d’unitat de l’escoltisme i guiatge català. Volem un moviment fort i que respongui més i millor a les necessitats de la nostra societat, des de l’educació dels infants i joves, amb un mètode propi i uns valors que compartim amb els escoltes i guies d’arreu.

És un projecte conjunt amb les tres entitats escoltes internacionalment reconegudes (Escoltes Catalans, Acció Escolta de Catalunya i Minyons Escoltes i Guies) que ja fa alguns anys que estem realitzant, durant els quals hem estat desenvolupant un full de ruta que ens vam plantejar com a un procés participatiu obert als 4.000 joves voluntaris -caps (monitors), responsables associatius i membres dels equips de suport. El curs que ve arribarà al seu punt culminant amb un congrés que els reunirà a tots. Durant els mesos previs es continuarà amb el procés participatiu que servirà per acabar de definir la proposta d’associació única. Estem convençuts que junts podrem fer més i millor escoltisme i donar millor resposta a les necessitats de la nostra societat. Hem de poder fer la nostra tasca d’educar infants i joves amb qualitat, i això passar per tenir un moviment més fort, donant un bon suport als agrupaments des de l’associació i garantint que es reconeix el nostre model. Volem que es reconegui la tasca educativa que duem a terme des del voluntariat i continuar desenvolupant amb normalitat les activitats que ens són pròpies.

  1. El Govern està impulsant una futura llei de foment de l'associacionisme. En quina mesura considereu que aquesta llei pot contribuir a donar resposta a aquests reptes del moviment escolta?

Aquest curs han entrat en vigor diverses normatives que ens afecten directament i que configuren un entorn de sobreregulació i burocratització que dificulta les nostres activitats i desprotegeix el nostre model de lleure educatiu des de la gratuïtat, l’autenticitat, la convicció i el compromís. No estem satisfets amb el marc normatiu actual  i per això reclamem polítiques de joventut sensibles a la nostra realitat per tal que l’associacionisme educatiu amb infants i joves pugui seguir desenvolupant amb normalitat les activitats que li són pròpies: activitats al medi natural, excursionisme, centres escoltes, raids, un model formatiu clarament reconegut, etc. Són molts el reptes i els passos que queden per enfortir les associacions que són la base del teixit associatiu català.

L’escoltisme, amb 90 anys d’història a Catalunya, és el principal moviment educatiu d’infants i joves amb vocació de servei i de transformació social. Per això volem que es reconegui com a patrimoni social de cada poble, de cada municipi i del nostre país.

Dreta
Temàtica
Tercer Sector Social