La pobresa es cronifica i es feminitza

Segons l'últim informe d’ECAS que aprofundeix en els efectes emocionals i per a la salut.

Content
Esquerra
Les veus de la pobresa des de dins” és l’últim informe d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) que aprofundeix en alguns dels testimonis que hi ha al darrere de les xifres de pobresa a Catalunya i que reconfirma la conclusió d’altres estudis d’entitats del sector social i del mateix IDESCAT: la pobresa es cronifica i es feminitza.
 
L’informe, que recull les aportacions de persones usuàries i professionals d’entitats socials, posa de manifest els efectes emocionals i per a la salut de la pobresa, més enllà de les privacions materials, perquè “la pobresa no és un moment, és un procés que es complica a mesura que s’acumulen dificultats i es perden capacitats pels efectes que té la mateixa pobresa en la salut física i sobretot mental” recorda Teresa Crespo, vocal de pobresa d’ECAS, que incideix en la dificultat de trencar el cercle de pobresa. L’associació entre el nivell socioeconòmic i l’estat de salut es manifesta en el consum de fàrmacs, les hospitalitzacions o l’ús de serveis de salut mental, entre d’altres, mentre que l’impacte psicològic i emocional es tradueix en angoixa, abatiment, culpabilitat, baixa autoestima i depressió, retroalimentant la incapacitat per fer-hi front.
 
Una altra de les conclusions de l’informe d’indicadors socials d’ECAS és que les dones i les famílies amb infants, especialment les monoparentals, són les que tenen més risc de pobresa. Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt, subratlla la feminització de la pobresa i el pes desigual en les tasques de cura: “La sobresaturació de tasques i la responsabilitat de tirar endavant la llar tenen una relació directa amb l’empitjorament de la salut mental, que és més acusat en les dones. És impossible conciliar la vida laboral i familiar, de manera que la pobresa té un impacte devastador en les seves oportunitats”. En aquest sentit, l’autor de l’informe, Eloi Ribé, destaca que “les llars monoparentals amb fills a càrrec, majoritàriament encapçalades per dones, són les que pateixen més pobresa: el risc es dispara fins a un 35,3%. No poder alimentar els fills de forma adequada significa que la pobresa es transmet entre generacions amb conseqüències en el desenvolupament físic i cognitiu dels infants". 
 
Dreta
Banner

Destacats