"L’objectiu és que la crisi actual no afecti la liquiditat de les entitats socials"

Entrevista a Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, que explica el pla de xoc Covid-19 i diverses mesures i accions que aquesta institució està impulsant per donar suport als municipis, les entitats socials i les persones en situació vulnerable per a la sortida a la crisi social derivada de la pandèmia.

Content
Esquerra

 

1. Ja ha passat gairebé un any des de l’inici de la pandèmia, des de la Diputació de Tarragona quines necessitats socials han detectat que han sorgit durant aquests mesos en el territori i quines són més urgents a l’hora de donar-hi resposta?
 
Des de l'inici mateix de la pandèmia, vam tenir clar que, més enllà de les conseqüències sanitàries, l’àmbit social se’n ressentiria molt. Per això, vam començar a treballar de manera proactiva amb entitats socials com Creu Roja, Càritas o Banc dels Aliments, i alhora, amb els ajuntaments, que són els destinataris principals de la nostra acció de govern. D’altra banda, els ajuntaments són els ens locals més propers a la ciutadania i, per tant, coneixen millor quines són les prioritats en aquest context de crisi sanitària, social i econòmica. 
                
Al mateix temps, hem anat impulsant noves accions en funció de les necessitats que han anat sorgint en els últims mesos en matèria d'acció social, ocupació, emprenedoria, cultura, habitatge o turisme. Les més urgents són, òbviament, les referents a l'atenció directa les persones més desfavorides, però el nostre pla de xoc contra els efectes de la Covid-19 abasta moltes altres àrees d'actuació perquè indirectament també acaben repercutint positivament en qui més ho necessita.


2. Vostès han impulsat un pla de xoc de la Covid-19. Quines mesures i accions s’han desenvolupat per pal·liar els efectes específics de la crisi social?

El pla de xoc busca mitigar les conseqüències de la crisi econòmica i social i reactivar l'economia i la inversió pública al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Baix Penedès. És de caràcter transversal i inclou múltiples accions en àmbits com els que he comentat anteriorment. En el marc d'aquest pla, els ens locals han rebut ajuts extraordinaris per a impulsar l’ocupació i l’emprenedoria mitjançant plans d'ocupació o activitats de foment del comerç de proximitat; per a accions educatives, culturals o esportives, i també per a despeses en salut pública derivades de la pandèmia. Per primera vegada, hem destinat ajudes per a entitats i fundacions de caràcter social, que sempre duen a terme una tasca imprescindible, i ara més que mai, i també per a microempreses i professionals autònoms de l'àmbit de la cultura, per fomentar l'activitat en aquest sector productiu. 

Cal destacar també l'increment del nostre Pla d'Acció Municipal, el PAM, destinat als ajuntaments i amb una dotació de 31M€ per a la present anualitat. Això els permetrà disposar de més recursos i amb una economia més reforçada poden reimpulsar millor l'activitat productiva, la reinserció laboral o l'atenció social a col·lectius vulnerables. Al mateix temps, hem concedit ajuts per a inversions en immobles de titularitat municipal, fet que afavoreix el desenvolupament de polítiques socials d'habitatge, alhora que combat el despoblament rural. 
    
D'altra banda, hem mantingut oberts els nostres centres d'educació especial a Tarragona, Reus i Jesús-Tortosa, atesa la importància d'aquest servei des del punt de vista assistencial. I sense deixar encara el camp de la formació, no fa gaire que hem posat en marxa un nou projecte de formació ocupacional en línia per a joves d'entre 18 i 29 anys en situació d'atur o de recerca de feina, amb cursos gratuïts en els àmbits de la neteja i desinfecció d’espais públics, socials i de serveis; de dinamització del petit comerç i d’organització, edició i producció musical. És un exemple recent de noves iniciatives que incloem al pla de xoc, una eina viva i en constant ampliació i adaptació a la situació actual.

            
3. Quines necessitats els han traslladat els municipis que tenen per fer front a l’impacte social del coronavirus i quins suports poden oferir-los? 

La crisi econòmica derivada de la sanitària és i serà, sens dubte, una de les principals preocupacions dels governs municipals en el que resta de mandat. Dia a dia, els alcaldes i les alcaldesses ens transmeten la seva inquietud en temes com la manca d’habitatge social, l’augment de l’atur o la necessitat d’activar la inversió pública perquè funcioni com a motor econòmic del municipi. 

Les accions de la Diputació de Tarragona envers els ens locals han anat enfocades a garantir la seva viabilitat econòmica durant la pandèmia, i els han permès assumir amb més facilitat les despeses extraordinàries, moltes de l’àmbit social, que han tingut en aquests temps tan convulsos. En aquest sentit, es va propiciar una demora en el calendari de tributs a través de BASE-Gestió d’Ingressos per alleugerir la càrrega econòmica de la ciutadania. Tal com ja he comentat, s’ha augmentat la inversió del PAM, i també les ajudes socials als municipis. A més, una altra de les línies que s’impulsa és la de les ajudes per a habitatge social, una de les demandes que ens traslladen en aquest context de pandèmia.

Aquesta línia de treball continuarà en el present 2021 i així ja s’ha previst en el pressupost per al present exercici. Un dels nostres objectius primordials és garantir que la inversió pública municipal no s’aturi ni un instant, i sigui protagonista dels pròxims temps per contribuir, precisament, a superar el mal moment econòmic dels nostres pobles i ciutats, dels diferents sectors d'activitat i del conjunt de la ciutadania. La bona salut de les finances de la Diputació de Tarragona fa possible aquesta injecció de capital per al món local.
 

4. I a les entitats socials, poden acompanyar-les o dotar-les d’alguns suports? Es potenciarà el treball conjunt entre les administracions locals i el tercer sector?

Recentment, hem atorgat ajuts a 31 entitats i fundacions de caràcter social de la demarcació, que reben en conjunt 500.000€ per finançar despeses sobrevingudes ocasionades per la pandèmia. Es tracta d'entitats relacionades amb la discapacitat intel·lectual, l'alzheimer, la fibromiàlgia, el suport a la infància i l'adolescència, o l'atenció a la gent gran, entre altres àmbits. L'objectiu és que la crisi actual no afecti la liquiditat d'unes entitats que desenvolupen una tasca assistencial de gran importància i abast social, i que puguin continuar desenvolupant activitats, programes i serveis, ara adaptats a la situació actual. Amb la mateixa finalitat, hem incrementat el suport que prestem anualment a entitats assistencials que els comentava a l’inici. D'altra banda, el nostre suport econòmic constant als ajuntaments també ha de revertir en una millora pel que fa al suport que es presta des dels municipis a les entitats socials.  
                      

5. Un cop s’hagi superat la crisi sanitària, com creuen que s’ha de treballar per garantir que la ciutadania en situació de major vulnerabilitat pugui superar les conseqüències socials de la pandèmia?

El nostre suport és eminentment proactiu per garantir que les conseqüències socials de la pandèmia no siguin tan negatives. La nostra inversió als municipis, o directament als sectors més perjudicats, pretén ser un flotador en temps de crisi perquè, un cop la pandèmia quedi enrere, el nostre territori disposi del múscul suficient per a la recuperació econòmica. En aquest sentit, la Diputació de Tarragona ja treballa per tal que els fons europeus Next Generation repercuteixin a la nostra demarcació a benefici de les persones, tot millorant l’ocupabilitat, amb la corresponent repercussió en l’àmbit social. 

La Diputació de Tarragona ja és, per se, un ens de suport al món local, que ara hem intensificat encara més atesa la situació de crisi, que estic convençuda que acabarem superant entre tots. La Diputació de Tarragona, per descomptat, continuarà estant al costat de les persones. Aquesta és la nostra raó de ser.
 

Dreta
Temàtica