Pobresa i exclusió

Assegurar l’empadronament, desenvolupar mesures i recursos específics per a la infància i l'adolescència, fer extensiva la creació d'oficines antidesnonaments, prioritzar l'ampliació del parc municipal d'habitatge de lloguer assequible, dissenyar i implementar polítiques actives d'ocupació municipals o enfortir la col·laboració entre el món local i el tercer sector social són algunes de les propostes.

S’estima que el Tercer Sector Social ha suportat un sobrecost de 281,5 milions d’euros a causa de l’augment de preus dels subministraments energètics i de l'alimentació.

La Taula i l'APE demanen que s’actualitzi fins avui dia la condonació del deute de les famílies, s’agilitzi la creació del fons d’atenció solidària, es generalitzi la instal·lació dels comptadors socials i s’ampliï el conveni a la resta d’empreses energètiques.

La Taula defensa que aquesta informació és cabdal per avançar cap a un sistema que sigui realment efectiu a l’hora de garantir uns ingressos mínims a persones que es troben en una situació d’emergència social i que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, des d'un enfocament més empoderador i basat en la lògica de drets.

Entre les millores socials dels nous pressupostos, destaca: l’increment d’un 8% del barem que dona accés a les prestacions socials, a proposta de la Taula; la reducció de les llistes d’espera i de la valoració de la dependència i discapacitat; més inversió en recursos per a la salut mental i les addiccions; l’avenç de l’atenció integrada social i sanitària i l’augment de recursos per a les polítiques d’infància i l’escola inclusiva, entre altres. 

L'afluència de turistes ha anat creixent en els darrers anys exponencialment. S'estima que Barcelona rep uns 30 milions de turistes a l'any, la meitat dels quals pernocten a la ciutat. Aquest recull de bones pràctiques de col·laboració entre entitats socials i les empreses del sector turístic no només demostra que existeixen molts àmbits en el quals les entitats poden col·laborar a fer del turisme un sector econòmic més responsable i inclusiu, sinó que també fa palesa la viabilitat dels projectes que ja s’estan executant en l’actualitat.

En aquest primer quadern, es recullen continguts útils sobre els actors, els processos i les agendes europees relaciones amb l'àmbit social i el treball al tercer sector social. En concret, sobre el funcionament institucional la Unió Europea, l'actualitat social i les prioritats de l'agenda europea i amb recursos pràctics per construir una estratègia pròpia.

“Un altre mes que acaba i una altra oportunitat que perden les persones en situació d’emergència social, i que reben la renda garantida de ciutadania, per disposar de més diners de butxaca per afrontar l’encariment dels productes bàsics” lamenta la Taula. Defensa que, en un moment d’incertesa econòmica tan gran, els pressupostos són vitals per planificar les prioritats del país, donar una millor resposta a les necessitats socials i aconseguir més estabilitat. 
 

La millora de les prestacions socials i l’accés als drets socials; la reducció de les traves burocràtiques; el desplegament del conveni que regula la pobresa energètica i del pla que dignifica i modernitza els serveis socials; l’erradicació de la pobresa infantil i l’abordatge del sensellarisme en són algunes de les prioritats més destacades. Espera que el 2023 sigui un any d’estabilitat política per accelerar el ritme d’aplicació de les polítiques socials pendents.

El debat ha comptat amb les experiències europees d’Escòcia i els Països Baixos, així com l’aportació de la Comissió Europea. Actualment, a Catalunya s’està dissenyant l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària que ha de millorar l’atenció a les persones sobretot de les que tenen unes necessitats més complexes.