Pobresa i exclusió

En aquest nou número de 'Quaderns d'internacionalització del tercer sector social' es dona a conèixer l'agenda social i del tercer sector social de Suècia i Dinamarca, a partir de la missió internacional que s'ha fet a aquests dos països nòrdics. L'objectiu és facilitar a les entitats socials coneixements i eines per promoure les aliances entre les organitzacions del tercer sector català i nòrdic. A més, el document també suggereix possibles col·laboracions.

El document posa el focus en el sistema que actualment garanteix uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques a Catalunya (Renda Garantida de Ciutadania i Ingrés Mínim Vital) i evidencia com aquestes dues prestacions encara no permeten que moltes famílies puguin viure amb dignitat perquè l’habitatge continua sent la gran despesa no coberta pels dos ajuts. Per això, recull recomanacions per millorar-lo: simplificar les barreres burocràtiques a través d’una finestreta única social, crear un complement a l’habitatge i augmentar les quanties de la Renda Garantida de Ciutadania.

La transparència és una obligació legal, però també és imprescindible per reforçar la confiança de la ciutadania i les institucions públiques i privades en la feina diària de les entitats socials. El document recull, de manera pràctica i útil, quins són els principals passos per incorporar la transparència a les organitzacions del tercer sector: identificació, finalitats i marc legal, òrgans de govern i gestió, activitats, economia i participació. 

Defensa que l’harmonització de les dues prestacions és indispensable per millorar la cobertura de l’ingrés mínim vital a Catalunya, que és molt baixa: només del 14,5%. De fet, és a la cua dels territoris de l’Estat junt amb les Canàries i Balears.

Les recomanacions són: simplificar les barreres burocràtiques a través d’una finestreta única social, crear un complement a l’habitatge i augmentar les quanties de la Renda Garantida de Ciutadania.

L'informe proposa recomanacions per millorar el sistema que garanteix uns ingressos mínims per viure de manera digna i posa el focus en les dues principals prestacions: la renda garantida de ciutadania i l'ingrés mínim vital. 

La Llei del Tercer Sector Social s’està tramitant al Parlament des de fa un any i mig; la Llei de l’Economia Social i Solidària està pendent que el Govern l’aprovi i l’enviï al Parlament i la Generalitat també està treballant en un nou marc normatiu que agilitzi i enforteixi el sistema de col·laboració entre l’administració i les entitats i agents socials prestadors de serveis.

 D'aquestes més de 18.000 persones que esperen tenir accés a una plaça en un servei o recurs social, 14.000 són persones grans i/o en situació de dependència, gairebé 4.800 persones amb discapacitat i 40 víctimes de violència masclista que volen accedir a un recurs d’habitatge, d’atenció diürna o d’acompanyament social a Catalunya. 

L'informe conclou que més de 18.000 persones estan en llista d’espera per una plaça en un servei o recurs social. Són persones grans i/o en situació de dependència (14.000), persones amb discapacitat (gairebé 4.800) i víctimes de violència masclista (40) que volen accedir a un recurs d’habitatge, d’atenció diürna o d’acompanyament social a Catalunya.

Les entitats socials catalanes insisteixen que cal una resposta immediata i ferma per evitar que aquestes 200.000 persones deixin de rebre ajudes per a l’alimentació en un context encara de crisi social greu.