Pobresa i exclusió

Apel·la a la responsabilitat de tots els partits. “No és moment per al tacticisme partidista. És el moment de prioritzar les persones i les dificultats palpables que tenen milers de famílies catalanes per cobrir les seves necessitats més bàsiques”. Argumenta que el moment social és crític i que els nous comptes són imprescindibles per reforçar i millorar unes polítiques socials que no són efectives.

"La manca d’estabilitat, fortalesa i cohesió dels governs dels últims anys està passant factura a les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat en forma de polítiques socials que s’apliquen a batzegades i sense una perspectiva de llarg termini. Es necessita un lideratge polític ferm" apunta la Taula. Es mostra molt preocupada per les conseqüències que pot tenir en mesures socials pendents i que són de màxima prioritat en aquest context d’emergència social.
 

El document recull les principals conclusions de la 1a Jornada d'Enxarxament sobre fons europeus, organitzada per l'àrea d'internacionalització de la Taula del Tercer Sector Social. A la jornada s'han explorat oportunitats de cooperació en l’àmbit del finançament europeu entre entitats socials i actors del sistema universitari i de la recerca.

L'informe agrupa les idees que intenten donar resposta a les preguntes clau:

La Taula proposa un increment de l’IRSC del 15,9%, dels 569€ als 659€ en 14 pagues, d’acord amb l’encariment del cost de la vida. A més, demana que, en cap cas, l’augment sigui menor que l’actualització de l’IPREM, que ha estat del 8,7%. A banda de l’actualització, la Taula també considera indispensable acordar el model de revisió per evitar una congelació com la de l’última dècada.
 

Les entitats i els moviments socials estan molt preocupades perquè no s’ha resolt encara el deute acumulat per les famílies durant el 2021, malgrat aquest context de crisi socioeconòmica greu i de preus de l’energia desbocats.

La taxa de pobresa i exclusió és del 25,9%. Es manté en el seu màxim històric, tot i que baixa un 0,8%. Els col·lectius més castigats continuen sent la infància (1 de cada 3 infants segueix en situació de pobresa a Catalunya), les persones migrades (el 50% es troben en una situació de vulnerabilitat) i les persones grans (gairebé el 20%).

Es compromet a treballar amb el Govern per codissenyar i codesenvolupar les polítiques públiques que han d’assegurar la sortida a una crisi social, que ha generat un milió més de persones en situació de pobresa i exclusió a Catalunya. Apel·la a la resta d’agents socioeconòmics que cooperin amb l’economia social i solidària per oferir solucions efectives. Les entitats socials catalanes tanquen el 7è Con

Alerta que les llars catalanes cada cop estan més empobrides i que aquesta tendència s’ha accelerat amb la pandèmia, però, ara també amb l’augment dels preus de l’energia i l’encariment dels productes de primera necessitat a causa de la inflació. Pràcticament, el 30% de la població catalana ja viu en la pobresa i l’exclusió.

Les entitats socials reclamen un marc legal que reconegui la seva feina essencial, que n’asseguri la seva participació en el disseny, l’execució i el seguiment de les polítiques públiques i que reculli mesures de foment i finançament que li aportin estabilitat i sostenibilitat. Reivindiquen que són i fan un servei públic a través de projectes cívics, comunitaris i de transformació social a 1.500.000 de persones en situació de vulnerabilitat a Catalunya. 

Estan avançant més de 33 milions d’euros de projectes d’atenció i suport a persones en situació de vulnerabilitat. Les dues principals convocatòries, COSPE i IRPF, s’estan publicant amb un endarreriment de més de mig any respecte al període d’execució i els pagaments s’estan efectuant en els últims mesos de l’any d’execució o, fins i tot, l’any següent. Drets Socials es va comprometre a impulsar la creació d’un grup de treball mixt per treballar millores per al sistema de finançament. Cinc mesos després, continua sense convocar-se.