La Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Fundació Pere Tarrés organitza aquesta jornada el dimarts 7 de novembre de 9:30 a 13:30h per reflexionar sobre els beneficis socioemocionals i educatius que el lleure aporta a adolescents i joves amb malaltia mental i com a factor de desenvolupament personal i de promoció social.
La Fundació Pere Tarrés ha becat aquest estiu 6.407 infants de famílies en situació de vulnerabilitat perquè poguessin gaudir de casals i colònies d'estiu a Catalunya i les Illes Balears. Aquesta xifra d’infants becats és la més elevada de la història de l’entitat i suposa un increment del 13% respecte a l’estiu del 2022.
L’experiència de l’estiu passat ha obert la porta a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) a preparar-se i adaptar la planificació de les activitats d’estiu enfront de l’emergència climàtica. El risc d’incendis, la sequera o els episodis curts i intensos de pluges torrencials són alguns dels fenòmens climàtics per als quals es preparen els escoltes i les guies que formen part del moviment.
Durant el 2022, l’acció social i educativa de la Fundació Pere Tarrés ha beneficiat un total de 448.183 persones, un 30% més en comparació amb l’any anterior. Així ho recull la memòria anual que confirma que la recuperació de la normalitat en moltes de les activitats després de la pandèmia ha estat un dels factors que ha impulsat aquest augment.
La Fundació Pere Tarrés ja ho té tot preparat per a una nova edició de les colònies i els casals d’estiu i, aquests dies, ja ha obert les inscripcions. Aquest any hi haurà diferents temàtiques de colònies, com per exemple “Expedició de l’Anell de Poder”, inspirada en la saga literària d’El Senyor dels Anells de J.R.R. Tolkien, o “Exploradors de l’espai”, centrada en la saga cinematogràfica d’Star Wars.
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) ha ratificat la renovació dels Estatuts en la seva 46a Assemblea General Ordinària (AGO), sota el lema 'Som llavor de canvi'. 700 joves voluntaris d’arreu del territori català han participat en l’acte, un dels principals espais de decisió dels caps (monitors voluntaris) que formen part de l'entitat. Amb l’aprovació de la modificació estatutaria, l’entitat actualitza el model de governança democràtica, el mètode pedagògic, i la definició i valors de l’entitat.
L’augment de les desigualtats, de noves formes d’aïllament social, pobresa i exclusió i de les noves necessitats de cohesió social són reptes especialment desafiants per als barris, pobles i ciutats en la propera legislatura municipal. En aquest context, els nous responsables polítics municipals de la propera legislatura hauran de liderar estratègies, solucions i mesures polítiques que garanteixin propostes de lleure més equitatives, inclusives, accessibles i de qualitat. Però… Com fer-ho? Quines mesures es poden implementar?
El dossier mostra que el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres d’educació especial no ha parat de créixer des que s’ha aprovat el decret i que la seva presència en la formació postobligatòria és pràcticament inexistent.
El dossier analitza l’aplicació del decret d’escola inclusiva, cinc anys després de la seva aprovació l’any 2017, i posa el focus en les mancances i reptes pendents per assegurar la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars ordinaris, amb independència de les seves condicions i capacitats.
La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, en col·laboració amb el Diari Ara, organitza el pròxim dimarts 15 de novembre a les 9:30h un nou debat 'Catalunya Social' per presentar el dossier 'El decret d’escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?', que analitza l'aplicació d'aquest decret i els reptes i mancances que encara presenta.