Tercer Sector Social

Entrevista a Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies

1- El pla de xoc acordat entre Junts pel Sí i la Cup ja s’ha posat en marxa, però algunes de les mesures poden retardar-se si no s’aprova un nou pressupost. Quines són les prioritats del seu departament en aquest pla de xoc? Hi haurà recursos suficients per aplicar mesures?

Tenim un compromís ferm en implementar el Pla de xoc, i treballem per complir els compromisos. Perquè es tracta d'incidir el més aviat possible en les necessitats més urgents de les persones més desafavorides.

Pla de Xoc i Tercer Sector

Ja tenim nou Govern de la Generalitat. És una bona notícia perquè permet planificar i establir polítiques amb interlocutors clars i definits. Un dels primers compromisos que el Govern ha assumit és el Pla de Xoc contra la pobresa i l'exclusió. El Pla de Xoc dóna continuïtat a les lleis aprovades a finals de la passada legislatura i es compromet al seu desplegament, com per exemple en el cas de la Llei 24/2015. Malauradament, les partides pressupostàries de les que el Govern dota el Pla són insuficients perquè Catalunya viu una situació molt difícil des del punt de vista social.

Hay fórmulas contra las desigualdades

La propuesta de Impuesto de la Renta Negativo permitiría subvencionar hasta con 637 euros mensuales los hogares más vulnerables. Y se financiaría manteniendo los tipos del IRPF de 2014 e igualando la tributación de las rentas del capital a las del trabajo. Ambas dos medidas sumarían 1.700 millones de euros en Cataluña, que acontecerían una transferencia directa desde las rentas más altas hacia las rentas más bajas. Esta transferencia supondría un 40% más que la suma de todas las actuales prestaciones sociales, sin contar las pensiones y el subsidio de paro.

Hi ha fórmules contra les desigualtats

La proposta d’Impost de la Renda Negatiu permetria subvencionar fins amb 637 euros mensuals les llars més vulnerables. I es finançaria mantenint els tipus de l’IRPF de 2014 i igualant la tributació de les rendes del capital a les del treball. Ambdues dues mesures sumarien 1.700 milions d’euros a Catalunya, que esdevindrien una transferència directa des de les rendes més altes cap a les rendes més baixes. Aquesta transferència suposaria un 40% més que la suma de totes les actuals prestacions socials, sense comptar les pensions i el subsidi d’atur.