L'informe proposa recomanacions per millorar el sistema que garanteix uns ingressos mínims per viure de manera digna i posa el focus en les dues principals prestacions: la renda garantida de ciutadania i l'ingrés mínim vital.
L'informe conclou que més de 18.000 persones estan en llista d’espera per una plaça en un servei o recurs social. Són persones grans i/o en situació de dependència (14.000), persones amb discapacitat (gairebé 4.800) i víctimes de violència masclista (40) que volen accedir a un recurs d’habitatge, d’atenció diürna o d’acompanyament social a Catalunya.
El dossier analitza l’aplicació del decret d’escola inclusiva, cinc anys després de la seva aprovació l’any 2017, i posa el focus en les mancances i reptes pendents per assegurar la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars ordinaris, amb independència de les seves condicions i capacitats.
El dossier mostra que, malgrat l’augment de les dones en el mercat laboral, les desigualtats de gènere no està disminuint. La taxa d’ocupació de les dones ha augmentat un 25% en els últims 20 anys però, en paral·lel, la bretxa de gènere no està millorant. La principal causa és el rol de gènere que comporta que les dones tinguin treballs més precaris perquè continuen adaptant la feina a les necessitats de la família i, en conseqüència, el risc que tenen de caure en la pobresa i l’exclusió creix.
Assenyala que l’LGBTI-fòbia és una problemàtica social que ha de ser tractada i corregida des de tots els àmbits on es produeixen les vulneracions i des de les mateixes institucions i estructures de la societat que desencadenen que certes persones es vegin legitimades a agredir o discriminar.
El dossier repassa les barreres que tenen les persones amb discapacitat, les persones estrangeres en situació administrativa irregular, les que no tenen llar, les privades de llibertat, els infants i els adolescents i les persones grans per accedir a la participació política, unes dificultats que impedeixen que siguin ciutadanes de ple dret.
L'informe mostra com el fet de tenir, o no, la situació administrativa regularitzada marca la diferència a l’hora d’accedir a drets tan bàsics com l’habitatge, el treball, la formació o la participació, a més de repassar àmpliament la llarga cursa d’obstacles que han de superar les persones per aconseguir “papers” i deixar de ser ciutadanes de segona.
L'informe mostra com la soledat no desitjada és un fenomen social complex, divers i que no para de créixer a la nostra societat. A Catalunya, hi ha 786.000 persones que viuen soles, de les quals més del 40% (334.000) tenen 65 anys o més. De les més de 140.000 persones majors de 80 anys que viuen soles, prop d’un 80% són dones (110.600). Per això, un dels reptes és com abordar la feminització de la vellesa.