Afirma que avançar la finalització de la legislatura, just quan s’han de consolidar polítiques i mesures clau, és un desencert. Adverteix que, estan en risc o decauen, iniciatives i normatives de reforç del sistema de drets i protecció social: el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a Catalunya, l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil, la proposició de llei per erradicar el sensellari

L’estudi analitza els beneficis i riscos de l’aplicació de la IA per part dels ens públics, recull experiències internacionals i identifica els 12 sistemes d’IA, actualment implementats o en procés de desenvolupament, que estan sent utilitzats per les Administracions Públiques catalanes.

El document conclou que els principals beneficis són una major velocitat, eficiència i qualitat en l’atenció dels serveis públics, l’oportunitat de dissenyar millors polítiques i la millora de la gestió interna de l’Administració. I, entre els potencials riscos, destaca la manca de privacitat i seguretat, la falta de transparència i l’amplificació de biaixos i discriminacions.

Augmenten les dificultats per mantenir la llar a una temperatura adequada (pobresa energètica), les de menjar proteïna animal almenys cada dos dies (pobresa alimentària) i la capacitat per fer front a les despeses imprevistes (inseguretat econòmica). Pel que fa als col·lectius, disminueix el risc de pobresa en les persones grans i les d’origen migrat, però preocupa l’increment de la vulnerabilitat en les dones, les llars amb fills o filles dependents i especialment en la infància, que torna a pujar.
 

Exigeix a la Generalitat que s’acordi un model de revisió d’aquest índex per evitar que cada any s’hagi de negociar aquesta xifra i demana que es compti amb la participació del tercer sector social a l’hora de definir-lo.
 

Les organitzacions representatives del sector, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, han tancat la fase de compareixences de la tramitació de la Llei del Tercer Sector Social al Parlament de Catalunya. 

En aquest nou número de 'Quaderns d'internacionalització del tercer sector social' es dona a conèixer l'agenda social i del tercer sector social de Suècia i Dinamarca, a partir de la missió internacional que s'ha fet a aquests dos països nòrdics. L'objectiu és facilitar a les entitats socials coneixements i eines per promoure les aliances entre les organitzacions del tercer sector català i nòrdic. A més, el document també suggereix possibles col·laboracions.

El document posa el focus en el sistema que actualment garanteix uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques a Catalunya (Renda Garantida de Ciutadania i Ingrés Mínim Vital) i evidencia com aquestes dues prestacions encara no permeten que moltes famílies puguin viure amb dignitat perquè l’habitatge continua sent la gran despesa no coberta pels dos ajuts. Per això, recull recomanacions per millorar-lo: simplificar les barreres burocràtiques a través d’una finestreta única social, crear un complement a l’habitatge i augmentar les quanties de la Renda Garantida de Ciutadania.

La transparència és una obligació legal, però també és imprescindible per reforçar la confiança de la ciutadania i les institucions públiques i privades en la feina diària de les entitats socials. El document recull, de manera pràctica i útil, quins són els principals passos per incorporar la transparència a les organitzacions del tercer sector: identificació, finalitats i marc legal, òrgans de govern i gestió, activitats, economia i participació.