Doctora en Dret i màster en Estudis Internacionals per la Universitat Pompeu Fabra. Especialitzada en drets humans i dret internacional humanitari, compta amb una àmplia trajectòria en organitzacions socials tant a Xile com a Espanya, combinant la seva tasca al tercer sector amb la docència i la recerca a l’àrea de dret internacional públic i relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Graduada en el doble grau de Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades per la Universitat Pompeu Fabra, amb interès en la comunicació intercultural i la gestió de projectes socials.
Ha treballat a l’APSOCECAT (Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa) i a la seva xarxa europea, EDbN (European Deafblind Network), com a assistent a la direcció, on també ha coordinat projectes a escala estatal i internacional. Acumula experiència en l’àmbit de la discapacitat, la cooperació social i les relacions institucionals.
Llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Política Social, Treball i Benestar per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Amb més de 10 anys d'experiència en incidència política i polítiques públiques en l’àmbit social, ha treballat tant en institucions públiques (Parlament Europeu i Generalitat de Catalunya) com en organitzacions de la societat civil (Observatori IQ, Institut de Drets Humans de Catalunya i Òmnium Cultural).
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania per la Universitat de Barcelona.
Té experiència en comunicació especialitzada en el tercer sector social, amb trajectòria com a redactora a Xarxanet i com a tècnica de comunicació en entitats socials com Solidança.
S’ha especialitzat en la creació i gestió de continguts, l’organització de campanyes de comunicació, el disseny gràfic, la redacció periodística i l’edició de peces audiovisuals.
La desinformació s’ha convertit en una de les principals amenaces per als drets, les llibertats i les democràcies, i sovint s’utilitza com a eina per alimentar l’odi i fracturar la cohesió social. La difusió de continguts falsos incrementa els prejudicis i estigmes cap a col·lectius en situació de vulnerabilitat, en dificulta la seva inclusió social i laboral, redueix la seva autonomia, deteriora el seu benestar emocional i genera desconfiança cap a les entitats socials.
El document analitza l’impacte del PIB que representen les entitats socials a la ciutat de Barcelona, identifica les característiques i els reptes principals de les organitzacions que treballen en el sector de l’ocupació i mesura el grau de reconeixement i l’impacte del tercer sector.
És un indicador pioner perquè, per primera vegada, utilitza dades de fonts públiques i privades per analitzar millor el fenomen i oferir-ne una visió més precisa i clara i perquè mostra on es produeixen les barreres digitals, en clau comarcal i catalana.
Recull dades sobre les tres dimensions de la bretxa digital: infraestructura, equipaments i usos digitals, amb l’objectiu d’impulsar polítiques i accions per reduir les desigualtats en l’accés i l’ús dels serveis digitals.
És un indicador pioner perquè, per primera vegada, utilitza dades de fonts públiques i privades per analitzar millor el fenomen i oferir-ne una visió més precisa i clara.
Recull dades sobre les tres dimensions de la bretxa digital: infraestructura, equipaments i usos digitals, amb l’objectiu d’impulsar polítiques i accions per reduir les desigualtats en l’accés i l’ús dels serveis digitals.
La campanya ofereix una guia amb 11 estratègies lúdiques per promoure la lectura amb infants i joves, elaborada a partir de l’experiència d’organitzacions de la PINCat, i adreçada a monitors, monitores, professionals i entitats del lleure. També inclou la distribució de 3.000 exemplars del Cavall Fort i el Tatano a activitats d’estiu d’arreu del país i materials de sensibilització a 150 municipis catalans, a través de les seus d’Òmnium Cultural i dels albergs de la xarxa Xanascat.
La proposició de llei té per objectiu dotar d’un marc legal les més de 3.000 entitats socials catalanes que treballen per garantir els drets de més de 2 milions de persones en situació o risc d’exclusió a Catalunya. Les organitzacions reclamen des de fa anys un marc legal que reguli el tercer sector social i que li doni l’espai i el reconeixement que li correspon després de dècades de servei públic.