Càritas Barcelona atén 16.000 llars durant el 2022, gairebé un 30% més que l’any anterior

El 67% de les llars ateses no disposen d’un habitatge digne, 3 punts més que l’any 2021. Els joves emergeixen com a un nou perfil d’exclusió: 3 de cada 4 atesos per l'entitat pateixen exclusió laboral i residencial.

Content
Esquerra

Durant el 2022, Càritas Barcelona ha atès 16.063 llars, on hi viuen 35.414 persones, un 28% més en comparació amb l’any anterior, segons recull la memòria 2022 de l'entitat. Així mateix, les Càritas Parroquials i Arxiprestals de la diòcesi de Barcelona han atès 34.092 llars, on viuen 78.683 persones, un 22% més que l’any 2021. Aquestes dades situen a Càritas Barcelona en xifres rècord d’atenció, recuperant nivells del 2019.

El document mostra que el 53% de les persones ateses durant el 2022 s’acosten a Càritas per primera vegada i que moltes d’aquestes han fugit de països en situació de conflicte com Colòmbia, Perú, Hondures, Veneçuela, Equador i Bolívia. El 49% de les persones ateses es troba en situació administrativa irregular, 8 punts més que l’any 2021. "Són persones invisibilitzades, que necessiten una atenció urgent, que moltes vegades no troben a l’administració perquè els hi deneguen l'accés al padró i que no tenen més alternativa que trucar a la porta d’entitats socials com Càritas" apunta Míriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona.

Pel que fa a l’habitatge, un 67% de les llars no disposen d’un habitatge digne (inclou persones que viuen de relloguer, acollides en cases de familiars o coneguts, amb lloguer sense contracte, ocupant, en un projecte d’una entitat social o al carrer) i 1 de cada 2 famílies han de sobreviure en una habitació d’un pis compartit. Càritas ha destinat més d’un milió d’euros per pagar habitacions de relloguer, que han beneficiat 1.221 famílies, un 12% més de famílies que l’any 2021.

En l’àmbit laboral, el 75% de les persones ateses en per Càritas en edat de treballar no tenen feina i un 16% té feines precàries que no els permeten arribar a final de mes. Tot i això, cal remarcar que 2.171 persones han participat en cursos de formació i 1.453 persones han trobat feina durant el 2022.

Sobre les ajudes econòmiques, Càritas Barcelona ha destinat 2,5 milions d’euros a partides com habitatge, aliments, infància o sanitat, entre d’altres, que han beneficiat 4.683 persones. "Ens preocupa que més del 60% de les ajudes que oferim siguin per pagar habitacions de relloguer o despeses relacionades amb l’habitatge. Aquesta quantia demostra que la qüestió de l’habitatge no està resolta i que és el principal problema de la majoria de les famílies de l’àrea de Barcelona” explica Feu.

Si es posa el focus en el perfil de les persones que han rebut suport i acompanyament, el 44% de les llars ateses son famílies amb infants i adolescents i la meitat d’aquestes són famílies monoparentals, majoritàriament encapçalades per una dona. Pel que fa al jovent, 3 de cada 4 persones joves no compta ni amb una feina ni habitatge digne. "El 76% dels joves tenen dificultats per accedir a una llar digna, 12 punts percentuals més que la resta de persones que acompanyem".

Per fer front a aquesta situació, Càritas Barcelona posa deures per als nous ajuntaments i per al conjunt de les administracions públiques. En concret, demana focalitzar els esforços en l’habitatge, ampliant el parc d’habitatge públic per aconseguir que es passi de l’actual 2% per arribar a la mitjana europea, també insta a aprovar durant aquest 2023 la llei per a fer front i erradicar el sensellarisme, que actualment està tramitant-se al Parlament de Catalunya, i sobre les polítiques d’ingressos mínims, demana al Govern que la renda garantida de ciutadania arribi a tota persona que ho necessiti, ampliant-ne la cobertura i quantia, harmonitzant-la amb l’ingrés mínim vital i fent-la compatible amb ajudes específiques per afrontar les despeses de l’habitatge. En matèria d’infància, ha demanat més polítiques de protecció per a famílies amb infants i adolescents, creant una prestació universal per a la criança o desplegant més recursos educatius per posar fre a la transmissió intergeneracional de la pobresa. Finalment, i pel que fa a la constitució dels nous consistoris, demana que compleixin amb la llei i que facilitin l’accés al padró a totes aquelles persones que viuen al municipi.