Catalunya no compleix les obligacions legals en accessibilitat

ECOM ha presentat el cinquè RADAR ECOM, l’informe anual que analitza les vulneracions de drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica a Catalunya. Des del 2020, s’hi han registrat 1.307 vulneracions, una xifra que evidencia una realitat persistent i estructural: els drets reconeguts per llei continuen sense ser efectius.

Només durant el 2024, ECOM ha identificat 352 vulneracions, 120 més que l’any anterior. Les dades mostren que les vulneracions afecten majoritàriament les dones (el 61% del total), i que l’Administració pública és l’agent vulnerador en tres de cada quatre casos (75%). La província de Barcelona concentra el 69% dels casos, seguida de Girona (10%), Lleida (9%) i Tarragona (5%).

ECOM denuncia que les persones amb discapacitat continuen trobant obstacles per moure’ns, treballar o accedir a serveis bàsics.

Els tres drets més vulnerats el 2024

1. Dret a la mobilitat i al transport (18%): El transport públic continua sent un dels àmbits amb més incompliments. Les principals problemàtiques són la manca d’accessibilitat a estacions i vehicles, la insuficiència de transport adaptat, les avaries recurrents als ascensors i la
manca de formació del personal.

2. Dret a l’accessibilitat (16%): Tot i la vigència de la Llei d’accessibilitat de 2014 i del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023), molts edificis públics, entorns urbans i webs institucionals continuen sent inaccessibles. ECOM alerta que la manca de compliment i de mecanismes sancionadors converteix el dret a l’accessibilitat en paper mullat.

3. Dret a viure de manera independent i a ser inclòs en la comunitat (14%): Per primer cop, aquest dret entra en el rànquing dels tres més vulnerats. La manca de suports per a la vida autònoma i d’accés a l’assistència personal, i l’escassetat d’habitatges accessibles, posen en risc un principi fonamental: el dret a decidir sobre la pròpia vida.

Enguany, el Radar ha recollit també vulneracions especialment delicades, com casos de soledat no desitjada o de violència sexual, que sovint no es denuncien per la seva naturalesa, però que cal visibilitzar per poder donar-hi resposta i garantir protecció.