Crida a l'acció del Govern en un moment d'estancament social

La nova Enquesta de Condicions de Vida d’IDESCAT confirma un estancament de la pobresa i l’exclusió a Catalunya. El risc de pobresa i exclusió és del 26% i es manté en el màxim històric, tot i que baixa un lleuger 0,8%.

Content
Esquerra

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya fa un primer balanç sobre l’Enquesta de Condicions de Vida 2022 d’IDESCAT que actualitza les dades de pobresa, exclusió i desigualtat a Catalunya, just el dia que s’ha fet públic l’increment històric de l’IPC, que ja supera el 10% i que encareix els productes de primera necessitat, com l'alimentació i l'energia. Les noves xifres d’IDESCAT confirmen un estancament de la pobresa i l’exclusió. La taxa de pobresa i exclusió és del 25,9% i es manté en el seu màxim històric, tot i que baixa un 0,8% respecte l’anterior enquesta. Tot i que les xifres hagin millorat lleugerament, els col·lectius més castigats continuen sent la infància (1 de cada 3 infants segueix en situació de pobresa a Catalunya, prop d’un 33%), les persones migrades (gairebé el 52% es troben en una situació de vulnerabilitat) i les persones grans (al voltant del 20%).

“Aquest lleuger descens de la pobresa i l’exclusió demostra que els plans de xoc i l’escut social impulsats per les diferents Administracions han frenat un nou augment de la pobresa i l’exclusió. El problema, però, és que són mesures temporals, amb data de caducitat i amb un impacte limitat que, quan desapareguin, deixaran de tenir aquest efecte de contenció i abocaran més persones a la precarietat. A més, són accions que evidencien clarament que no són prou efectives per reduir la bossa de pobresa i exclusió crònica” alerta la Taula.

La Taula del Tercer Sector adverteix d’un estancament en les polítiques socials i crida a l’acció del Govern per revertir aquesta pobresa i exclusió cronificada, de la qual cada vegada és més difícil sortir-se’n. L’empitjorament de les condicions de vida s’evidencien en àmbits essencials per a la dignitat de les persones. Per exemple, augmenta la població que no es pot permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, que passa del 2,4% al 3,9%, i sobretot creix la població que no es pot permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, que augmenta del 9,4% al 15,9%. 

Per a la Taula del Tercer Sector, un dels principals problemes és que, malgrat l’evolució negativa de la pobresa i l’exclusió dels últims anys, es continuen sense aplicar canvis estructurals per afrontar no només l’actual crisi socioeconòmica sinó totes les que vindran i que s’estan encadenant successivament. Quan va arribar la pandèmia, encara no s’havien superat els efectes de l’anterior crisi del 2008 i ara, amb els estralls de la Covid, s’hi sumen els de la inflació i l’encariment dels preus energètics i dels productes bàsics. Canvis que han de donar resposta als problemes estructurals que s’arrosseguen des de fa anys (no accés a un habitatge digne i assequible, mercat de treball precari i no garantia d’ingressos mínims) i que han de reforçar el sistema de drets i protecció social per equiparar-lo al sistema sanitari i educatiu. 

Per això, reclama al Govern un canvi de rumb en les polítiques socials per desenvolupar mesures i accions més efectives, contundents i proactives en matèria social que evitin quedar a la cua de la recuperació social, com ja succeeix amb la Llei de la Dependència o l’ingrés mínim vital, i que s’ajustin a la realitat social del país. En aquest sentit, la Taula del Tercer Sector demana al Govern anar més enllà de les decisions que es prenen des de l’executiu central i marcar encara més una agenda social pròpia. “Qui prioritàriament ha de garantir els drets socials que són fonamentals per viure amb dignitat, i posar-los al centre de la seva acció política, és el nostre Govern que és qui millor coneix les necessitats de les persones que hi viuen” defensa la Taula.

Dreta