Crida a l'acció del Govern en un moment d'estancament social

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya fa un primer balanç sobre l’Enquesta de Condicions de Vida 2022 d’IDESCAT que actualitza les dades de pobresa, exclusió i desigualtat a Catalunya, just el dia que s’ha fet públic l’increment històric de l’IPC, que ja supera el 10% i que encareix els productes de primera necessitat, com l'alimentació i l'energia. Les noves xifres d’IDESCAT confirmen un estancament de la pobresa i l’exclusió. La taxa de pobresa i exclusió és del 25,9% i es manté en el seu màxim històric, tot i que baixa un 0,8% respecte l’anterior enquesta. Tot i que les xifres hagin millorat lleugerament, els col·lectius més castigats continuen sent la infància (1 de cada 3 infants segueix en situació de pobresa a Catalunya, prop d’un 33%), les persones migrades (gairebé el 52% es troben en una situació de vulnerabilitat) i les persones grans (al voltant del 20%).

“Aquest lleuger descens de la pobresa i l’exclusió demostra que els plans de xoc i l’escut social impulsats per les diferents Administracions han frenat un nou augment de la pobresa i l’exclusió. El problema, però, és que són mesures temporals, amb data de caducitat i amb un impacte limitat que, quan desapareguin, deixaran de tenir aquest efecte de contenció i abocaran més persones a la precarietat. A més, són accions que evidencien clarament que no són prou efectives per reduir la bossa de pobresa i exclusió crònica” alerta la Taula.

La Taula del Tercer Sector adverteix d’un estancament en les polítiques socials i crida a l’acció del Govern per revertir aquesta pobresa i exclusió cronificada, de la qual cada vegada és més difícil sortir-se’n. L’empitjorament de les condicions de vida s’evidencien en àmbits essencials per a la dignitat de les persones. Per exemple, augmenta la població que no es pot permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, que passa del 2,4% al 3,9%, i sobretot creix la població que no es pot permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, que augmenta del 9,4% al 15,9%. 

Per a la Taula del Tercer Sector, un dels principals problemes és que, malgrat l’evolució negativa de la pobresa i l’exclusió dels últims anys, es continuen sense aplicar canvis estructurals per afrontar no només l’actual crisi socioeconòmica sinó totes les que vindran i que s’estan encadenant successivament. Quan va arribar la pandèmia, encara no s’havien superat els efectes de l’anterior crisi del 2008 i ara, amb els estralls de la Covid, s’hi sumen els de la inflació i l’encariment dels preus energètics i dels productes bàsics. Canvis que han de donar resposta als problemes estructurals que s’arrosseguen des de fa anys (no accés a un habitatge digne i assequible, mercat de treball precari i no garantia d’ingressos mínims) i que han de reforçar el sistema de drets i protecció social per equiparar-lo al sistema sanitari i educatiu. 

Per això, reclama al Govern un canvi de rumb en les polítiques socials per desenvolupar mesures i accions més efectives, contundents i proactives en matèria social que evitin quedar a la cua de la recuperació social, com ja succeeix amb la Llei de la Dependència o l’ingrés mínim vital, i que s’ajustin a la realitat social del país. En aquest sentit, la Taula del Tercer Sector demana al Govern anar més enllà de les decisions que es prenen des de l’executiu central i marcar encara més una agenda social pròpia. “Qui prioritàriament ha de garantir els drets socials que són fonamentals per viure amb dignitat, i posar-los al centre de la seva acció política, és el nostre Govern que és qui millor coneix les necessitats de les persones que hi viuen” defensa la Taula.